Camines pel carrer desert i quan veus els cotxes hi notes un lleu neguit. Només hi ha vida als bars i de tant en tant sents algun crit, algun sospir.
Algú camina amb pressa per trobar-se amb els col·legues i fer unes canyes. Altres corren de bar en bar i comproven per la finestra si en Messi ja ha marcat.
Està jugant el Barça i la vida sembla que s'aturi. Al carrer hi camina poca gent i quan topes amb alguna vida només penses si es tracta d'un antifutbol, un merengue o un despistat.
Som fills dels rituals i el futbol per alguns s'ha convertit en la seva obsessió. Guanyi o perdi, empati, jugui o deixi de jugar el nostre equip, demà el futbol no li canviarà la vida a ningú.
Article publicat a directe!cat
2 comentaris:
Diuen que es l'opi del poble... però el necesitem¡!
Diuen que es l'opi del poble...pero el necesitem¡!
Publica un comentari a l'entrada