Els atacs, el Corredor Madriterrani i la fractura als Països Catalans

És conegut per tots els europeus que l’Espanya centralista fa la guitza a Catalunya. Ja sense dissimular les seves ànsies d’ofec i desprestigi, el govern de Mariano Rajoy pretén desprestigiar el govern català amb falses acusacions de corrupció. Sense proves ni fonts s’atreveixen a assenyalar amb el dit mentre segueixen cercant fórmules per dividir la cohesió nacional de Catalunya.

El govern central fa ulls grossos als afers de la corrupta monarquia espanyola i caldrà veure el desenllaç ,però tot apunta que el silenci i l’oblit tornaran a ser els protagonistes. Però Espanya no només juga a silenciar, també juga a crispar.

Sectors com el farmacèutic veuen com la Generalitat no paga les factures pendents. Sectors com la pagesia veu com Espanya amenaça en no invertir fons europeu a la pagesia catalana. Funcionaris de l’administració pública veuen com se’ls retalla el sou i Espanya es fa la murri. Uns veuen i els altres no volen veure però el que està clar és que sense espoli fiscal i sense el llast espanyol Catalunya pagaria a les farmàcies, Catalunya negociaria amb Europa possibles ajudes a la pagesia catalana, i Catalunya no retallaria com està fent actualment en sanitat, educació, seguretat...

L’objectiu espanyol és trencar-nos com a poble, està clar. Però aquí no podem caure en el parany i ara més que mai cal unitat i respecte. Seguir treballant i buscar la manera de tirar endavant.

Seguirem rebent atacs, com la proposta espanyola del nou Corredor Mediterrani que passaria per Madrid i Saragossa oblidant Castelló i Tarragona, per exemple. Seguirem rebent l’ofec financer de Madrid i l’amenaça constant de les seves lleis i justícia. Prenguem aire i mirem de construir les estructures d’Estat necessàries per tallar definitivament i començar de nou.

I mentre estiguem construint el nostre nou Estat, no oblidem que català és qui se sent, qui parla i estima la llengua, qui busca la cohesió i rebutja el conflicte i la crispació. Fem esforços per a seguir establint vincles amb el País Valencià, amb Balears i amb els nostres germans de la Catalunya Nord.

En aquest últim punt, repensem amb urgència quina solució s’ha de proposar per a poder mantenir delegacions territorials com la de Perpinyà. TV3 no es pot permetre abandonar la Catalunya Nord perquè és un dels pocs ponts que ens queden amb la nostra gent del Llenguadoc-Rosselló.

Article publicat a directe!cat