Algú ha d'empènyer

A ningú se li escapa que el preu de l'habitatge a Sant Cugat és alt, per algunes butxaques molt alt, i que segons el Centre d'Estudis d'Opinió, l'habitatge ja és el principal problema del conjunt dels catalans. Fa uns dies, el Sindicat de Llogaters va organitzar una manifestació històrica a Barcelona. Es volien reivindicar moltes coses, però la principal era rebaixar el preu dels lloguers en un 50% i anunciar una possible "vaga de lloguers" on s'animaria a impagar de forma massiva els lloguers d'habitatges.

Això últim, a banda de col·lapsar els jutjats, perquè els llogaters no tenen dret a cap negociació col·lectiva, demostra cap a on anem. La nostra societat, en general, es troba en un punt on es desautoritza la cultura de l'esforç i moltes de les lícites reivindicacions s'acaben amb amenaces.

Algú ha d'empènyer en la bona direcció. En la direcció que va situar el nostre país al capdavant, on l'esforç, l'estalvi i les bones inversions produïen admiració en comptes de desafecció. Que un treballador hereti un pis i el llogui, que un empresari inverteixi en pisos, encara que siguin turístics, que un emprenedor generi riquesa a costa del turisme o que un ciutadà qualsevol vulgui empènyer per construir una societat més rica, sí, enriquint-se ell també, hauria de ser motiu d'aplaudiment i no se li hauria de frenar.

Tenim problemes d'habitatges. En necessitem més i tenim el sistema organitzat perquè les constructores, les immobiliàries, els bancs i l'administració ens donin resposta. L'aprofitarem o seguirem en la cultura negativa de la derrota i l'empetitiment? Si ho volem tot, primer hem d'arremangar-nos, ajustar-nos el cinturó i empènyer mentre premem les dents.

Article publicat al TOT SANT CUGAT