Tenim precedents que demostren la necessitat d’una bona entesa i en aquesta posició de superioritat institucional que ostenta Andorra, no sé per què no hi pot tenir cabuda plantejar un exercici d’empatia i solidaritat envers els cosins del Principat de Catalunya.
Podria enumerar molts arguments que agermanen catalans i andorrans, però per obrir un debat serè, lluny de romanticismes enlluernadors, crec que el que urgeix és que els polítics catalans mirin més al nord i menys a Espanya, consolidin col·laboracions i obrin espais de diàleg que ens permetin teixir una estratègia d’alliberament nacional.
Demanar un cop de mà als germans de parla andorrans no ha de ser cap sacrifici per ningú, al contrari, s’ha de buscar una entesa que permeti afavorir les dues parts, buscant la complementació sense que ningú hagi de renunciar a res.
La col·laboració amb l’aeroport de la Seu d’Urgell n’és un bon exemple. I no ens enganyem, si volem millorar la gestió i eficiència d’infraestructures com l’aeroport del Prat o el d’Andorra – La Seu d’Urgell, cal que la Generalitat n’assumeixi el control i es pensi més a donar un bon servei a Catalunya i a Andorra en comptes de treballar només per obtenir resultats econòmics per a accionistes d’Aena.
La via andorrana per alliberar la nació catalana no és una utopia, però cal parlar-ne desacomplexadament i de forma transversal si volem articular-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada