És per això que el cordó sanitari que alguns volen aplicar avui a Aliança Catalana és un error estratègic i històric. El veritable cordó s’ha de mantenir contra aquells que van avalar el 155, contra un PSOE que es presenta com a progressista mentre reprimeix la llibertat d’un poble i perllonga la vida d’una monarquia absurda. Desconfiar, polaritzar i demonitzar el relat contra els nostres propis aliats només alimenta la fractura i ens allunya de la independència.
Junts i Aliança Catalana comparteixen un objectiu que ha d’estar per damunt de tot: la llibertat nacional. Ni Aliança és un partit xenòfob, com alguns insisteixen a repetir, ni el president Puigdemont és un traïdor, com altres diuen en veu alta. Continuar amb la desqualificació mútua només serveix per enfortir els interessos de Madrid, i cal que algú reverteixi la situació.
Ha arribat l’hora de trencar amb el sectarisme i obrir camins de col·laboració. No es tracta de renunciar a discursos ni a identitats pròpies, sinó d’entendre que la unitat és l’única força capaç de fer realitat el somni d’una Catalunya lliure. El futur del país demana coratge, generositat i la voluntat d’edificar ponts entre germans.
Per això estic convençut que en un moment on la CUP i ERC s’han de ressituar i retrobar amb el seu electorat, és el moment d’abandonar qualsevol ideologia o discurs de classe i començar a definir discursos interclassistes on el fil conductor sigui el nacionalisme català, transversal, de dreta a esquerra, de Fraga a l’Alguer i de Salses a Guardamar.
Només amb una visió de sacrifici i generositat salvarem Catalunya, aprofitant l’experiència d’uns, l’embranzida dels altres i la il·lusió de tots per construir l’estat que ens mereixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada