Crispa que crispa amb PP i Ciutadans

Els dos partits espanyolistes pretenen crispar els veïns de Sant Cugat utilitzant la llengua com a arma demagoga. El dia en que el PP i Ciutadans es van alinear per presentar una moció sobre l'ús de la llengua a l'Ajuntament de Sant Cugat, un veí, presumptament vinculat als dos partits unionistes, exigia a l'alcaldessa Mercè Conesa que parlés en castellà.


Són dies de rebel·lió a les files espanyolistes, veuen que sortim del túnel i el seu nerviosisme es reflecteix en discussions tan inútils com les que estan posant sobre la taula. El català és la nostra llengua i a les institucions catalanes s’hi parla català. Si volen que se’ls parli en castellà ho tenen fàcil, que marxin a Espanya i allà sí que podran escoltar el seu idioma als ajuntaments.



Senyors del PP i Ciutadans, nosaltres som gent educada i quan algú no entén la nostra llengua no ens costa canviar d’idioma. No vinguin a imposar la seva llengua a les nostres institucions perquè aquesta batalla no la guanyaran.



Companys de viatge, si volem fer respectar la nostra llengua no ens calen estructures d’estat, concessions o negociacions que posen de manifest la nostra submissió. Ens cal un estat lliure i sobirà. Premem l’accelerador per sortir de la foscor i creuem els dits perquè els unionistes segueixin en la seva decadent deriva.



I que l’espanyolisme ranci vagi perdent el temps exigint el castellà als ajuntaments catalans que nosaltres no ens aturem i seguirem fent feina. L’ajuntament de Tortosa ja ha revocat el nomenament de Franco com a alcalde honorari i perpetu a la ciutat, decisió simbòlica que segur que crispa algun unionista eixelebrat. 



Com poden veure, crispar és fàcil.

Article publicat a Cugat.cat 

Felip VI, persona “non grata” a Sant Cugat del Vallès?

La retirada de retrats, busts i mencions honorífiques al rei d’Espanya i altres membres de la seva família són actes de coherència i dignitat democràtica. A Catalunya no tenim rei i, a poc a poc, diferents municipis del país estan treballant per obrar en conseqüència.

Aquestes setmanes, mentre el rei dels espanyols proposava apujar-se el sou, diferents ajuntaments catalans treballaven per tancar-li la porta. Per fi Felip VI està comprovant que a Catalunya no és ben rebut, ell i a la seva família ja són “persones non grates”.

A la capital del Principat fa mesos que, tot i les pressions del govern espanyol, no hi ha imatges del rei. A aquesta acció simbòlica se li suma la de quatre municipis valents que ja han fet les seves respectives declaracions per posar distància entre els borbons i una societat adulta i preparada, que sap i treballa pel que vol.

L’ajuntament de Sant Cugat hauria de seguir l’exemple de Breda, Arenys de Munt, Torelló, Premià de Mar, Cervera i molts altres municipis que seguiran aquest camí de coherència i dignitat.

Sense entrar a valorar l’absurditat d’haver de mantenir la família reial ni la vergonya que això suposa a una societat que dignifica l’esforç, la innovació o l’emprenedoria, cal recordar que el rei dels espanyols no ha estat imparcial en relació al procés independentista, va girar l’esquena a la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, i fins i tot no va voler rebre, al Palau de la Zarzuela, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Cap rei hauria de representar una societat democràtica. Cap rei, i menys l’espanyol, hauria de ser atès per polítics i mitjans de comunicació com s’ha estat fent fins ara. El dia que els mitjans no vagin a cobrir una recepció d’en Felip VI s’adonarà, ell i algun polític, que a casa nostra no és ben rebut.

Article publicat al TOT SANT CUGAT
Article publicat a directe!cat

Els cementiris 2.0

Les xarxes socials han revolucionat tots els sectors inclús el de les funeràries. Fa anys, quan moria una persona estimada, a banda de pensar en ella, la gent s’apropava al cementiri per poder sentir-la més a prop, reflexionar i fins i tot conversar-hi.

Avui, però, els cementiris gairebé estan buits i no és perquè no pensem en els nostres morts. Només per Tot Sants i alguna altra data assenyalada acostumem, generalment, a visitar aquests espais tan carregats de tristor i silenci.

Les xarxes socials han canviat la nostra manera de viure, d’interactuar amb els nostres, estiguin vius o morts. Per què anar a un cementiri si podem accedir al perfil d’aquella persona que ens ha deixat, consultar les seves fotos, llegir les seves últimes reflexions, escriure al seu mur, consultar la música que el movia, els missatges públics que li deixaven i encara li deixen els seus amics...?

Facebook és una eina perfecta per mantenir el contacte amb els qui estimem, amb companys del passat, amics, familiars i amb els nostres morts. Accedeixo al perfil d’un exprofessor d’escola que malauradament ens va deixar fa sis anys i emociona llegir els diferents missatges que publiquen cada any els seus amics, familiars, companys de feina i alumnes.

Felicitar els aniversaris, escriure que pensem en ells, etiquetar-los en fotos del passat, explicar-los que encara els recordem, que van ser importants per a nosaltres... són moltes de les accions que Facebook ens permet fer per tal d’interactuar amb els nostres morts. Les tradicions estan canviant i les xarxes socials ens han obert noves portes per actuar.

Tenir els nostres morts al Facebook ens pot agradar o no, sempre serem lliures de cancel·lar els seus perfils per defunció, però, si no ho fem, podrà convertir-se en un santuari on recordar-los i trobar-los.

Article publicat al TOT Sant Cugat

El cas Delphi a debat

Ja fa uns dies que tant mitjans nacionals com estatals parlen d’una empresa que opera a Sant Cugat del Vallès des de fa 53 anys. Parlen de l’antiga Lucas, l’actual Delphi, una multinacional francesa que molt probablement seguirà els passos d’altres empreses automobilístiques que han tancat recentment; Valeo, Johnson Control, Inteva o Autoliv.

La multinacional ha anunciat al comitè d’empresa l’aturada definitiva de la producció a causa de la manca de competitivitat de la fàbrica. Delphi pretén deslocalitzar la producció de bombes d’injecció per a motors dièsel a Romania o Xina perquè diu que el cost de fabricació d’aquestes peces és massa alt per al preu que aconsegueix vendre-les.

Sense entrar a valorar la decisió de la direcció de Delphi, m’agradaria reflexionar sobre el fet de comunicar un acomiadament o un tancament tan important com aquest. Una de les primeres accions fetes pels dirigents de Delphi ha estat comunicar la decisió als sindicats empresarials, amb un únic i clar missatge, un argument que parla per si sol i poc es pot refutar, parlen de la competitivitat de la fàbrica santcugatenca.

L’empresa compta amb més de 500 treballadors i la gestió de la comunicació és fonamental per evitar una crisi descontrolada. Quan una empresa decideix tancar és molt important que tingui en compte els seus treballadors. L’empresa ha de comptar amb una estratègia de comunicació on el pal de paller passi per la transparència i la proximitat. És molt dur assabentar-se per la premsa del tancament de l’empresa on un treballa. És encara més dur saber que l’empresa tancarà i no disposar d’informació.

Desconec l’estratègia comunicativa de Delphi per gestionar aquesta crisi, però des de fora sembla que la feina duta a terme ha estat molt correcta. Vénen de fer un ERO, el passat 2013, han intentat reconduir l’empresa durant anys i ara, arribats a un moment decisiu, han informat als sindicats, als treballadors, als públics relacionats i als mitjans de comunicació.

Delphi ha estat fent una bona gestió de la comunicació. Que tanqui o segueixi produint és un altre debat.

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

Les xarxes socials són el canal perfecte per atendre queixes de consumidors

Un estudi de Echo Managed diu que el 18% dels consumidors fan servir les xarxes socials per exposar queixes de les marques que consumeixen. Les xarxes socials cada vegada més són el canal predilecte dels consumidors, però, i les empreses com volen actuar?

És cert que els consumidors acostumen a anar a les xarxes socials quan tenen un problema o mala experiència. Costa més que els usuaris contactin o comparteixin informació per exposar experiències positives, però sigui com sigui, estar present a la xarxa brinda a les empreses una oportunitat per créixer en reputació i en vendes.

Per a construir una estratègia òptima les empreses només han de tenir clares dues coses; quin és el seu públic i quin és el seu objectiu. A partir d’aquí dissenyar una estratègia serà fonamental per anar succeint intervals o processos que apropin l’empresa a la seva meta.

Una empresa que treballa bé, que té una bona resposta, un servei de qualitat i bons comentaris a la xarxa, pot estar exposada a una crisi fulminant si no té prevista una estratègia de reputació. Cal conèixer bé l’empresa per saber les fortaleses i les febleses, dos elements claus per a poder reaccionar quan faci falta.

Segons l’estudi de Echo Managed la meitat els consumidors encara prefereixen el contacte directe amb els treballadors quan es vol exposar una queixa, però les queixes per correu electrònic o via xarxes socials cada dia són més habituals i s’han de tenir coberts tots els canals d’accés a l’empresa.

Actualment la gran revolució de les xarxes socials obliga a les empreses adaptar-se per a poder oferir el mateix nivell d’atenció al client que han ofert durant anys amb el cara a cara o per telèfon. Algunes empreses però encara no són conscients del poder de les xarxes socials, una mala resposta es pot viralitzar i fer que una comerç es quedi sense clients.

Hem guanyat, serem un Estat independent!

El passat 27 de setembre els unionistes van quedar en evidència, la llista de Junts pel Sí va ser el partit més votat a Catalunya i amb la CUP, per primera vegada al Parlament, hi ha una majoria de diputats independentistes.

El més important d'aquesta majoria independentista no és que els 72 polítics siguin independentistes sinó que totes aquestes persones s'han compromès a treballar amb un full de ruta que ens permetrà emancipar-nos d'Espanya en poc més d'un any.

A Catalunya la majoria de catalans han guanyat i el Parlament així ho demostra. Les forces opressores han fracassat i l'excusa de "la majoria silenciosa" ha rebentat. Caminem cap a la independència però no tot són flors i violes, encara hi ha qui no acaba d'assaborir com cal aquest triomf històric al Parlament.

Les trampes d'un govern corrupte, llefiscós i mal preparat han aconseguit que molts catalans no es vegin com a clars guanyadors de les eleccions del 27 de setembre. Unes eleccions plantejades com un plebiscit s'havien de guanyar amb diputats però també amb vots. Dues batalles guanyades si tenim en compte els milers de vots silenciats a l'exterior i si comptem els vots del Sí contra els vots del No, sense posar al sac unionista els vots de partits com Unió Democràtica o Catalunya Sí que es Pot (petició demanada expressament pels seus dirigents).

Els independentistes hem guanyat les eleccions del 27S i ens ho hem de creure tots. La política catalana ha començat a fer net, s'ha reorganitzat i ja comença un camí cap a la llibertat.

Article publicat a Directe!cat

Atur i núvols negres a Espanya

El nombre de persones registrades a l’atur ha augmentat aquests dos últims mesos i la taxa a Espanya ja se situa al 21,68%, el que equival a 4.094.240 persones.

Durant les vacances d’estiu el turisme ens permet cada any generar nous llocs de treball i oblidar per un temps xifres tan preocupants com les actuals. Avui però sembla que han arribat els núvols foscos i ja són molts els que han tornat a les seves rutines, uns a treballar i els altres a seguir cercant feina.

Al nostre país les persones registrades a l’atur durant el mes de setembre han estat 513.187 persones, 6.881 desocupats més que al mes de setembre però 62.625 menys que l’any passat. Una dada positiva que no ens ha de deixar tranquils perquè encara hi ha molta feina per fer.

Amb la creació d’un nou Estat és evident que es crearan més llocs de treball, tant a l’administració pública com a les empreses que aterraran per primer cop o que simplement voldran reforçar la seva presència al mercat català. Però mentre esperem mesos de molta política, els aturats en especial, no han de tenir paciència ni s’han d’acomodar, hauran de seguir pensant com encaixar en un sistema lent i sovint poc eficient.

Actualment ajuntaments com el de Sant Cugat del Vallès o com el de Barcelona impulsen polítiques d’inserció laboral basades en cursos de formació, en associacions que potencien la reinserció, en jornades d’emprenedoria o simplement en conferències, taules rodones i altres.

És molt important que els aturats, siguin joves o veterans, no es quedin tancats a casa. Han de sortir a conèixer oportunitats, a dominar i entendre com està el mercat. Si tenen molt clar com ensumar i aprofitar aquesta nova situació sabran com encaixar-hi, ampliant la seva formació en un sector, buscant feina per un altre canal o accedint a una borsa de treball concreta.

Article publicat al TOT Sant Cugat

L’economia diu 'adéu Espanya'!

Aquest podria ser un article més on exposés arguments per voler la independència de Catalunya i denunciar el joc brut del sapastre govern espanyol.

Podria fer una llista innumerable d’avantatges que suposaria la creació d’un nou Estat o una trista llista d’interessats, decadents i parats personatges que anhelen seguir igual que ahir.

Mentre debatem quin serà el millor camí i quin serà el millor espai per als nostres fills, 17 patronals i 13 cambres de comerç de Catalunya ja han mogut fitxa a favor del dret a decidir. Tenen clar que una cosa és la independència i una altra que no s’hauria ni de discutir, el dret a decidir lliure i democràticament.

Les principals patronals catalanes, Pimec, Cecot i FemCat, i la Cambra de Barcelona, entre moltes altres, ho tenen clar i donen suport al dret a decidir. Altres, economistes sense pèls a la llengua van més enllà i reconeixen obertament que econòmicament la independència és favorable per als catalans.

Catalunya tindrà més futur si camina sola sense el llast espanyol. Ho asseguren economistes de renom internacional com en Xavier Sala i Martin de la universitat de Columbia, Pol Antràs, doctorat a MIT i catedràtic d’Harvard, Carles Boix, doctorat a Harvard i catedràtic de la universitat de Princeton, Gerard Padró, catedràtic de la London School of Economics, Jaume Ventura, ex professor del MIT, Germà Bel, Jordi Gual, Joan B. Cases, Eugènia Bieto d’ESADE, Xavier Vives, Núria Bosch, Antoni Castells, Albert Carreras... i molts altres economistes i personalitats amb llargues trajectòries professionals.

El factor econòmic és l’únic argument pel qual Espanya no pot permetre la independència de Catalunya. Sense la regió catalana el regne d’Espanya està perdut, i tot i no poder-ho reconèixer (Espanya ha de dir que és ella qui manté Catalunya) totes les estratègies barroeres que tiren endavant demostren el seu estat de desesperació.

Avui i demà, la Constitució espanyola perd valor i respecte, i les reformes exprés per poder sancionar el nostre president ja tenen el mateix valor que els diners del Monopoli.

Article publicat al TOT Sant Cugat