La majoria de gent per aquestes dates estan de vacances, alguns aprofiten per treballar i d’altres encara segueixen estudiant per als exàmens de setembre… Sigui com sigui i facin el que facin aquest estiu tots hem topat amb algú extranger, foraster, immigrant o fins hi tot amb algun despreciable inquisidor que no vol conèixer la nostra llengua i pretén comunicar-se amb nosaltres. El meu cas és que treballo de temporer en una entitat financera i per primer cop a la vida he treballat atenent al públic. Ja sigui per sort o per desgràcia que he anat a parar a una oficina del polèmic barri de Ca n’anglada, Terrassa, allà on fa uns anys la cultura espanyola més arcaica es barallava amb la musulmana amb afany de seguir dominant un tros de terra el qual anys enrere havia ocupat d’igual manera que els nou vinguts musulmans. On vull anar a parar és que cada dia centenars de clients venen a ingressar els seus diners, a fer transferències a l’estranger i a treure efectiu per marxar de viatge al seu país, altres agosarats de mena venen a demanar urgentment targetes que després anul·laran per poder arribar de franc al Marroc. El que em sap més greu de tot plegat és que el 99’9 per cent dels clients que atenc no parlen el meu idioma, uns acaben d’arribar i encara no han tingut l’oportunitat d’aprendre’l, altres que varen arribar als anys 60 no han tingut la decència d’aprendre’l i uns quants creuen que a Catalunya no es parla el que hauria de ser la primera i única llengua oficial, el català. Amb això vull aplaudir la política lingüística d’algun partit de casa i la política d’empresa de moltes entitats financeres del país tot recordant que encara no s’ha fet prou i que encara queda molt de tros per recórrer en aquest camí de llibertat lingüística.(carta publicada al Diari Avui)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada