24 d’abril del 2007

La "Feria" que la paguin ells.

L'any passat diferents institucions públiques van arribar a entregar 300.000 € a la organització de la "Feria de Abril". Dit d'una altra manera, els teus impostos i el meus impostos van servir per finançar una festa folklòrica que a Andalusia té molt de sentit, però que a Catalunya no en té. No estic d'acord en que es potenciin les cultures foranes amb els impostos dels nostres ciutadans. La Feria d'Abril hauria de ser una festa organitzada per entitats privades, centres andalusos, i no pas amb els diners del nostre poble. La immigració marroquina al Principat és molt notòria, gairebé tant com l'andalusa, i no per això hem de finançar la dança del ventre marroquí.

3 comentaris:

laia abril ha dit...

Lluís a veure... ets d'aquells que creu que català es qui viu a Catalunya? o qui treballa, també ingresa impostos i s'hi sent català? o no, per tu són maketos...
Doncs d'andalusos, catalunya està ben plena. I catalans també són.
Molts petons.

Lluís Feliu, Periodista ha dit...

Esclar que ho són. Els andalusos que se senten catalans, són catalans. Però la seva cultura, el seu folklore no és català. Les sevillanes, els "zapateaos" i la Feria d'Abril, mai serà cultura catalana. Tampoc crec que ho hagi de ser.
Gràcies pel comentari.

Anònim ha dit...

Al meu entendre català és tot aquell que se sent català i manté una certa afinitat a la cultura catalana. El simple fet de viure a un lloc no et converteix en català, anglès, turc, marroquí, alemany, andalús o madrileny. Jo visc i treballo a Madrid i no per això sóc ni seré mai madrileny. Però és clar, tot dependrà del significat que li donis a la paraula català... Però això és una altre història.

Respecte el comentari d’en Lluís és d’allò més encertat. Les institucions catalanes no tenen perquè finançar les mostres culturals d’altres indrets del món. Si els andalusos volen tenir mostres de la seva cultura al nostre país, que las financin ells. Com tampoc espero que el govern de Navarra, per posar un exemple qualsevol, posi diners per a promocionar la sardana, els castellers o la diada de Sant Jordi. De qui si ho esperaría és del govern central que, ens agradi o no, és el govern de tota la demografia de l’Estat.