S’ha donat llum verda al finançament i des de fa dies que som al mig d’una batalla d’apadrinament sense precedents. Tots els nostres polítics corren a dir davant del micro que el finançament és cosa d’ells.Zapatero celebra que “Catalunya se senti còmoda” amb el nou finançament, però en realitat només celebra que els incrèduls veuran l’acord com una victòria del tripartit. Els components del govern de perdedors per la seva part han iniciat la cursa per veure qui es posa més medalles i arriba a meta amb més vots.
Al conseller d’economia Antoni Castells se’l veia satisfet i deia que “sempre he actuat com a membre del govern”, no obstant, no ha trigat a atacar CiU per les darreres crítiques a l’acord. No deia que sempre havia actuat com a membre de govern? Doncs quan critica a CiU ho fa com a membre d’un partit. Mentre Castells recollia la roba, la mestressa de casa socialista, Miquel Iceta, viceprimer secretari i portaveu del PSC deia que “s’ha aconseguit 8 vegades més que amb CiU” i seguia amb la batussa de Castells.
Els socis del PSC tampoc han trigat a pronunciar-se. Joan Saura, president d’ICV ha estat el primer en donar xifres i com sempre ha fet un discurs adulterat on ha insistit en posar CiU i PP al mateix sac. Mentre, el secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, deia que “estem molt satisfets d’aquest acord polític” però reiterava que segueixen sense “fiar-se d’aquest govern espanyol”. Sigui com sigui l’acord ja està pactat i ara toca fer publicitat, emmarcar fotos i fer de padrins.
CiU però tampoc se’n refia del govern, ni del pacte, ni de les xifres... Ha vist com el tripartit ha utilitzat el finançament com a arma política i tot hi que l’han intentat aïllar s’ha seguit preguntant “per què ens hem de conformar amb unes xifres que el govern central no confirma?”. Alhora, tot i no haver recollit cap cèntim cap a casa, el PSC i ICV ja parlen de reeditar el govern perdedor mentre Esquerra es manté en silenci i mira d’explicar que aquest model de finançament és millor que el que teníem.
I sí, potser sí que el finançament que tindrem serà millor que l’anterior. Se suposa que el darrer any els recursos que rebrà Catalunya se situaran entre els 3.650 i els 4.000 milions d’euros i s’aplicarà un model gradual que farà augmentar els recursos per càpita entre els 2,6 el 2009 i els 5,6 punts el 2012. Però no siguem conformistes, amb aquestes negociacions l’únic que hem aconseguit és demostrar que un cop més ens hem baixat els pantalons i hem seguit negociant el que no és negociable, els diners dels catalans per als catalans!
Article publicat a la web de Reagrupament
I sí, potser sí que el finançament que tindrem serà millor que l’anterior. Se suposa que el darrer any els recursos que rebrà Catalunya se situaran entre els 3.650 i els 4.000 milions d’euros i s’aplicarà un model gradual que farà augmentar els recursos per càpita entre els 2,6 el 2009 i els 5,6 punts el 2012. Però no siguem conformistes, amb aquestes negociacions l’únic que hem aconseguit és demostrar que un cop més ens hem baixat els pantalons i hem seguit negociant el que no és negociable, els diners dels catalans per als catalans!
Article publicat a la web de Reagrupament
11 comentaris:
Ara que tenim diners comencem a treballar o seguim queixant-nos i demanant més diners?
Sherpa
Home, jo crec que s'ha de treballar, i molt, però també s'ha d'anar més enllà i defensar el que ens pertoca.
El debat del finançament posa en evidència que Catalunya es mereix una autonomia plena on no s'hagi de plorar a ningú per recuperar part dels seus diners. Els impostos dels catalans... a Catalunya!
Com no... discrepo d'uns quants punts, o tinc comentaris a afegir.
-Sobre els polítics volent-se posar medalles: evidentment. Això és el que té la cursa política, i cada polític vol demostrar que el seu partit és el més capaç de governar.
-Pel que fa les crítiques de Castells versus CiU: jo crec que sí que actua des del govern. Si Artur Mas ha criticat l'acord del finançament, ho ha fet com a Líder de la Oposició (perquè aquest càrrec existeix oficialment) i per tant, Antoni Castells, com a membre del govern, respon a unes acusacions del Líder de la Oposició (o dit d'una altre manera, del principal partit de la oposició).
- sobre els "8 vegades més": reitero lo de la cursa política.
- posar CIU i PP al mateix sac: home... tots 2 critiquen el govern tripartit català, tots 2 critiquen l'acord de finançament, tots 2 critiquen el govern central, i el PP català ha dit que està disposat a pactar amb CiU. Home, jo no dic que siguin el mateix, però que cauen aprop un de l'altre...
- "fer publicitat, emmarcar fotos...", "utilitzar el finançament com a arma política": quants cops el Mas es va posar medalles per aconseguir l'acord de l'Estatut? doncs ells fan el mateix. Per tercer cop: la cursa política.
- "la reedició del tripartit" i "la baixada de pantalons": doncs evidentment que parlen de la reedició! Després de 3 anys de lluita, començada amb l'Estatut i continuada amb el finançament, què haviem sentit a tot arreu? La importància de la unitat de tots els partits catalans, especialment els del govern!
Precisament, per aaquesta manca de unitat al 1r tripertit, es van convocar noves eleccions, no? Però aquest cop, sembla que el govern se n'ha ensortit i ha mantingut la unitat, però... no han aconseguit la unitat dels partits catalans perquè 1- el PP (evidentment...) se n'ha desentès des del primer moment, i perquè 2- CiU ha començat a ser més i més crític a mida que veia que s'acostava un acord, i veia que no podia seguir al costat del govern.
La qüestió és queixar-se: quan el govern central no dóna res, CiU s'uneix als partits catalans per maleir aquests espanyols dolents que no ens donen diners; quan sembla que s'acosta l'acord, CiU es desmarca del tripartit per criticar aquests espanyols dolents, i aquest tripartit que està lligat al govern central.
El govern dels catalans pels catalans? Home, m'agrada la idea de tenir més diners, però llavors potser hauríem de tornar uns quants cèntims a Europa pels diners que hem rebut des de 1986, no?
Però vaja, això dels impostos dels catalans pels catalans, és un altre llarg debat.
Salut!
Hi ha una errada al meu missatge: a l'últim paràgraf volia començar dient
"els impostos dels catalans pels catalans?"
Estic d'acord amb The Great Cornholio en això que diu de que hauriem de tornar els diners d'Europa, perquè nosaltres, al ser una part d'Espanya ens hem beneficiat dels diners del Alemanys, Francesos, etc...
I també estic d'acord amb Sherpa... menys queixar-se per tot. Semblem nens petits, els ploramiques d'Espanya... sempre plorem i ens quexiem.. per la llengua reprimida (mentira!!!!) pels diners (amb raó), per l'aeroport... joder, que fem pena!! ja n'hi ha prou de plorar per tot!
Crec que en comptes de plorar hauríem de presentar propostes, però tenint en compte la legalitat vigent i respectant l'estat de les autonomies.
La primer proposta que cal tenir en compte és el dret a l'autodeterminació, però si seguim les lleis imposades és evident que no ho aconseguirem, per tant, centrem-nos en defensar la democràcia, la llibertat de les persones i el dret a decidir.
Després, fent referència a les ajudes europees és evident que Catalunya se'n ha beneficiat, però de moment quan la UE ens construeix un pont a Osona els diner els dóna a l'estat Espanyol i és aquest el que ens els gestiona.
Crec que si el nostre país formés part de la UE podríem ajudar a més gent. Catalunya seria la quarta força europea i amb la cultura de l'esforç que ens caracteritza podríem arribar a més gent.
Quan es construeix un pont a Osona, els diners els posa el govern central, pero evidentment amb ajudes de la Unio Europea! Es a dir: jo no dic que cada projecte fet a Catalunya sigui amb diners de la UE, pero el govern central rep els diners dels impostos, i rep diners des de la UE, ho ajunta, i llavors reparteix com li sembla.
Per tant, com mes diners es reben de la UE, mes infraestructura es pot construir.
Com a exemple: el projecte on treballo jo, els diners ens els paga de manera directe l'ajuntament de Budapest, pero una part gran (no em feu dir el percentatge) son diners que ells reben de la UE.
Llavors: centrem-nos en la democracia i el dret a decidir. I tant! Jo soc simpatitzant de la independencia (podriem entrar en molts matissos del significat de la meva frase)pero crec que desgraciadament, encara que poguessim fer un referendum, sortiriem escaldats. Els independentistes avui son ERC (val... i tambe Reagrupament, pero com no s'han presentat encara, no en puc parlar) i diguem-ne que cauen lluny de ser una amplia majoria a Catalunya, no?
I per curiositat: lo de la 4a força europea??
Italia, Alemanya, Anglaterra, França, Espanya, Suissa... en serio Catalunya nomes te 3 paisos per davant?
No ho entenc, perque si fos aixi: Catalunya+larestadespanya sumarien prou com per entrar al G8, no?
Molt bones,
Jo us passo un link de les conclusions d'un estudi econòmic que cadascú tregui les conclusions que vulgui:
Catalunya Quart estat a la UE:
http://www.ccn.cat/media/files/file_568_1979.pdf
Ja de passada aprofito per copiar el link d'una animació interessant:
Nous Estats:
http://www.cercleestudissobiranistes.cat/pagines/enten_full_de_ruta
Crec que hauries de buscar estudis d'associacions neutres, que no busquin la independència de Catalunya, no?
Sempre et recolzes en estudis publicats per indenpendentistes, però crec que seria més fiable si busquessis i trobessis estudis de persones neutres que recolzin aquestes iniciatives.
Una associació d'empresaris que volen la independència a mi em suggereixen un grup de persones que agafen uns números i els interpreten tal i com més els convé per defensar els seus interessos.
Tu sol ho has dit Xexi,
aquest grup de persones defensen els seus interessos, i encara que tu no te'n adonis, també defensen els teus.
La independència ens beneficiaria a tots els ciutadans de Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada