Es formen nous partits i neixen noves diferències. Passa el temps i les diferències creixen, els partits es singularitzen i sovint obliden que el camí i la meta eren els mateixos que els del grup polític germà, que ara s’ha convertit en rival.
A dia d’avui la independència és possible perquè tenim les eines i les mans per construir-la. Disposem dels estris necessaris per assolir l’Estat Propi i aquest fet és més que motivant, però perillós si no es pren distància òptica i s’actua amb consciència nacional.
La Catalunya lliure, oberta al món i amb veu internacional que tantes generacions han anhelat la tenim a tocar si aprenem a treballar amb visió nacional, generosament i estenent la mà a tots els partits que estimin el país.
És per això que arriba el moment d’aglutinar forces independentistes, buscar sinèrgies entre diferents partits i treballar colze a colze per construir, en definitiva, un món millor. Cadascú ha de triar el seu camí i treballar a la seva manera, jo, personalment, he decidit que vull seguir influint en les noves generacions per tal d’assegurar que el relleu generacional del nostre entorn polític no dubti en proclamar la independència, des del nostre Parlament, en un futur proper.
Per dur a terme aquest tasca i arribar a l’objectiu he decidit formar part de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, organització que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món.
Que ningú dubti que la independència arribarà, mentre però, cal seguir fent pressió i tibar de la corda. Cada cop som més i algun dia els cadells esdevindran llops.
Article publicat a Directe!cat
3 comentaris:
Un cadell es fa llop en poc temps, un home pot trigar molts anys a fer-se gran i no hi cap garantia que esdevingui llop.
No creus que el que realment esperonaria a CIU a anar decididamenht pel camí de la independència seria que comencés a perdre vots a favor del partits independentistes?
Estic d'acord que aquests partir tindrien que anar cercan la unitat i nos és menys cert que a les properes eleccions del dia 20 ja es presenta una coalició de dos partits independentistes.
Jo no sé si em faré de les JNC (vols dir que a Unió ho són, d'independentistes?), ara, estic del tot d'acord amb el discurs que planteges. Hem de treballar des de la unió per l'objectiu de la independència de Catalunya, amb això no hi ha discussió.
Un cop Catalunya sigui Estat - llavors ja veurem si cal que hi hagi més o menys opcions polítiques disponibles.
Hola bona tarda,
moltes gràcies pels vostres comentaris. En resposta a les vostres preguntes us he de dir que estic convençut que la corda es pot tensar fort des de les JNC. Són les joventuts vinculades a CDC i no pas a Unió, tot i això, és important que les persones que ara estan associades a les Joventuts Nacionalistes, acabin fent el pas a Convergència sense esbiaixar les pretensions independentistes.
Des del meu punt de vista personal, crec que intentar influir des de les JNC pot servir d'ajuda per aconseguir aglutinar una clara majoria independentista que sigui decisiva per al nostre objectiu. Ara però, està clar que cal sumar forces i esforços.
Publica un comentari a l'entrada