Ningú s’imaginaria mai que un directiu d’una multinacional pogués treballar en diferents multinacionals que es fan la competència les unes amb les altres. No tindria sentit, no seria coherent i qualsevol treballador entendria que no s’acceptés aquell directiu.
Doncs el mateix passa amb els jugadors de futbol catalans que han decidit jugar el Mundial de futbol defensant els colors d’Espanya. Caldria parlar-ne amb naturalitat, sense odis, rancúnies ni mala sang. Simplement caldria generar un debat seriós i conversar sobre si en un context de normalitat tindria cabuda que un professional pogués defensar dos projectes empresarials que són competència, les seleccions espanyola i catalana, per exemple.
Jo per molt que hi reflexiono no ho veig possible. El jugador de futbol ha de ser lliure de poder jugar amb la selecció que cregui convenient però després tots hauríem de ser conseqüents i deixar-nos de ser un país carregat de complexos. Que en Xavi jugui amb Espanya potser serà un honor per a ell, per al rei, en Rajoy i qualsevol altre espanyol, però com a català que després juga a la nostra selecció, és un descrèdit i desautoritza qualsevol anhel de professionalitzar les nostres seleccions.
La Plataforma ProSeleccions catalanes està fent una molt bona feina i recentment ha publicat un estudi que diu que Catalunya guanyaria una mitjana de 7 medalles en uns Jocs Olímpics. Està molt bé, però jo com a ciutadà de Catalunya vull que qui em representi senti els mateixos colors que jo. Si volem prestigiar les nostres seleccions esportives primer les haurem de valorar els de casa i això ens obliga a fer escollir entre una multinacional o una altra.
Jo ho tinc clar, no vull veure en Xavi i altres companys seus amb la samarreta de la Selecció Catalana.
Article publicat a directe!cat
Article publicat a cugat.cat
Article publicat a EL PUNT AVUI el dimecres 18 de juny
2 comentaris:
Aquests futbolistes són uns mercenaris: van allà on cobren més. És l'únic que realment els importa. Cal esperar una regeneració de nous esportistes que es comprometin realment amb Catalunya : comença a haver-hi alguns però encara són pocs.
Als jugadors de futbol els passa el mateix que als bancs, l'ambició de diners els fa perdre.
Publica un comentari a l'entrada