A les Illes Balears i al País Valencià el consum mediàtic en llengua catalana va a la baixa mentre que a Catalunya segueix consolidant-se. La llengua pateix especialment als territoris governats pel PP i sembla que poc poden fer els catalanoparlants de les diferents zones geogràfiques.
Sigui com sigui, cal tenir present que el català al Principat cada cop té més bona salut i és des de la impotència de no poder defensar la llengua fora les fronteres catalanes que cal repensar estratègies per fer atractiu i necessari l’ús de la llengua. Només d’aquesta manera la força del poble catalanoparlant podrà ser més fort que els totalitaris que la demonitzen.
Les escomeses espanyolistes han intentat i segueixen treballant per fragmentar el que la llengua ha unit durant segles. Les expectatives de normalitat lingüística a Catalunya i a Andorra són plenament justificades però a la Catalunya del Nord, a l’Alguer, al País Valencià, la Franja i a les Illes Balears la llengua va en retrocés.
Mentre el català involuciona, associacions com Convivència Cívica Catalana segueix prement el dit a la nafra i afirma ara que pares de 85 centres educatius situats en 39 localitats de Catalunya han demanat ja l’ensenyament bilingüe per al curs escolar que tot just comença. Les seves xifres però no ens diuen res perquè segueixen sent residuals.
Cal tenir en compte que si la comunitat xinesa s’organitzés com Convivència Cívica Catalana per demanar l’escolaritat en xinès aconseguiria els mateixos, o més, pares en contra del model educatiu català.
Aquesta associació de ciutadans marginats i poc integrats caldria que fessin l’esforç que altres comunitats, com la magrebí per exemple, ja fa temps que duen a terme. Aprendre el català, integrar-se i treballar per construir una societat millor.
Article publicat a directe!cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada