Emprendre a Sant Cugat

Per l’assessorament de l’ajuntament, per les empreses que hi ha i pel moviment que s’hi concentra, Sant Cugat és un bon paratge per emprendre.

La crisi econòmica global sacseja constantment els llocs de feina de milions de persones d’arreu del món i els joves són el segment de població més afectat, i els de Sant Cugat no se n’escapen. A principis de l’any 2012 la taxa d’atur juvenil en el món era de 75 milions, 4 milions més si ho comparem amb les xifres del 2007. L’Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar un informe en el que deia que els joves d'entre 15 i 24 anys són el segment de població amb més possibilitats de romandre sense feina.

L’atur juvenil és i segueix essent un problema global. La OIT estima que 74,8 milions de joves viuen sense feina al voltant del món, i a l’Estat espanyol aquesta dada no és desorbitada, ja que la situació espanyola és més desoladora que la mundial. La taxa d’aturats menors de 25 anys, a l’Estat espanyol, és del 48,56%, el doble que la mitjana europea. Aquestes dades són una trista realitat que ningú silencia però que tampoc ningú aprofita per abanderar una renaixença del treball i l’emprenedoria.

Les dades són les dades pensaran molts. La situació no és local i canviar la tendència en destrucció de feina és gairebé impossible. Els joves actuals poden ser una generació perduda, oblidada pel pas dels anys, sense soroll, sense grans proeses ni esdeveniments ni reflexions. Els joves poden oblidar els seus somnis i construir-se una realitat ruïnosa, gris i sense èxit. Poden perdre sense haver començat a jugar, rendir-se sense haver lluitat, morir sense abans haver nascut.

Sí, aquest és un camí que molts joves escolliran o seguiran sense haver-se plantejat res. És una opció, sí, però segur que no és la sortida que cal. El treball està allà fora i si realment no ho està, caldrà crear-lo. Els joves actuals hauran de girar la truita, passar de l'haver pogut ser una generació perduda, a ser la generació que va tirar endavant, que va progressar en mig d’un clima hostil on les dificultats eren exagerades i injustes. Està només en les mans dels joves voler i poder construir un futur millor. Sempre hi haurà dificultats, cops de colze i obstacles a esquivar, però ningú pot perdre sense abans haver jugat. Si ets jove i no tens feina pren-te el teu temps, tanca els ulls, agafa aire i surt a construir el teu projecte professional.

Article publicat a directe!cat
Article publicat al TOT Sant Cugat

Amistats perilloses

Perilloses pel mal negoci i mal servei que s’està fent al país. Perilloses per la mala collita que poden portar d’aquí a uns anys. Perilloses per la infecció espanyolista que poden produir.  Per la incongruència d’unes accions i decisions, pel poc rèdit que se’n pot treure, en definitiva, perilloses per jugar amb foc en un bosc sec i en temps de molta sequera.

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, té una clara estratègia i la segueix al peu de la lletra. Primer havia de riure totes les gràcies del govern i aprofitar qualsevol mirada o rialla per fer-se una fotografia. Després, anar endurint el seu discurs de forma progressiva, influint en alguna decisió del govern i dissimuladament anar gratant vots d’algun descontent d’UDC,  de Ciutadans o el PSC.

Camacho però, no comptava amb la pujada de to sobiranista de CDC. Per a molts sectors el president Artur Mas ja fa temps que hauria d’haver “tallat amb els mal rotllos” i encetar el camí directe cap a Itaca. El poble està preparat i Catalunya ho necessita. Però  el català és pacient i no li esgarrifa esperar a que en Mas hi camini convençut, encara que a poc a poc.

Els immigrants espanyols que van venir a Catalunya i no van integrar-se, o el que és el mateix, el PP català, ha treballant de valent per influir en la nostra política. La situació econòmica però no ha permès que el colonitzador segueixi mamant i aquí, a la sucursal del Partido Popular, ja no saben com despotricar de la realitat.

El govern català no votarà el pressupostos espanyols si no incorporen el deute pendent. Així de clar ha estat més d’una vegada el president Mas i així de senzill és començar a entendre que les coses de casa qui millor les pot defensar són els de casa.

Les amistats perilloses de CiU poden ser molt perjudicials per al país però rectificar és de savis i si es fa a temps encara podrem conrear i trobar brots verds. A Catalunya, un pacte nacional entre ERC, Solidaritat i CiU encara  és possible.

Article publicat a directe!cat
Article publicat a Intocable Digital

Sant Cugat responsabilitza Espanya de la pujada de preus del transport

El ple municipal de Sant Cugat va donar suport a una moció d’ICV de rebuig a l’increment de tarifes de l’Auditoria del Transport Metropolità (ATM) i va culpar a l’Estat espanyol per ser el responsable de la pujada dels preus.

La moció proposava a l’ATM que ofereixi una targeta anual T-Any que “permeti promoure el transport públic com a millor aposta per la mobilitat sostenible, segura i equitativa”, al mateix temps que assenyalava a l’Estat com a responsable de la pujada del preu dels bitllets a causa de la reducció de les aportacions que aquests fan.

Com és habitual, el PP ha estat l’única formació que ha anat a contracorrent i s’ha abstingut en votar a favor d’una moció que, entre altres coses, proposa un descompte per als menors de 25 anys i un preu reduït per a una nova targeta T-Any, vàlida per 6 zones. Fa temps que les decisions del PP són preocupants. Mentre arreu dels Països Catalans intenten silenciar un idioma imposant la seva visió unicolor, al costat de casa segueixen prenent decisions antinatura.

Com un ciutadà que viu a Catalunya pot estar en contra d’una moció en contra de la pujada de preus del transport públic?, qui pot estar en contra del pacte fiscal?, qui pot anar en contra de la independència si aquesta ens garanteix la supervivència com a poble?, qui no vol viure millor, amb més serveis i de més qualitat? El PP a Catalunya no té sentit. La sucursal espanyolista ha esdevingut colònia i el funcionari espanyolista s’ha oblidat d’on viu, d’on paga els impostos i d’on pot beneficiar-se d’uns serveis públics, ara escassos.

Mentre els partits espanyolistes posen pals a les rodes per a que Catalunya surti endavant i es desprengui del llast espanyol, hi ha gent que treballa per trencar cadenes i volar, volar ben alt sostinguts per l’ambició de ser un dia reconeguts internacionalment.

El Cercle Català de Negocis i una diputada flamenca van exposar fa uns dies que tant Flandes com Catalunya podrien ser, respectivament, el 4rt i el 5è Estats més rics d’Europa. Daphné Dumery, diputada de Nova Aliança de Flandes, va comentar que gràcies a gestionar la pròpia identitat, Flandes, “se’n surt millor de la crisi que Valònia”, i el seu atur és avui del 6% enfront del 17% que pateix Valònia.

El Cercle Català de Negocis va recordar que “amb l’estat propi a Catalunya tindrem un atur inferior al 17%, un nivell d’exportacions del 60% del PIB i esdevindrem el 4rt Estat més ric d’Europa”.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Vila d’Abadal i la futura Unió Democràtica de Catalunya

El batlle de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal suma prous avals per disputar la direcció d’Unió Democràtica a Josep Antoni Duran i Lleida.

A Catalunya es respiren aires de canvi i és inevitable que UDC noti la sacsejada. El sobiranisme ha entrat a Unió per una escletxa, no se la pogut parar i inevitablement es fa fort dins la formació.

Vila d’Abadal ha admès que ja té els avals necessaris per a presentar-se a la secretaria general d’Unió Democràtica. El partit necessita una cara nova, més propera i sobirana. Que no visqui tant fora de casa i que ambicioni parlar de tu a tu amb la veïna Espanya.

Per la seva banda, Duran ha afirmat que “no serà cap obstacle” per a la independència tot i assegurar que no s’ha llegit el manifest de Vila d’Abadal.

Potser Duran ha passat massa temps fora i no ha vist que s’hi coïa a Catalunya, o fins hi tot dins el seu partit. Potser ha jugat massa a solucionar els problemes de Madrid i ha treballat massa en l’intent d’encaixar Catalunya dins Espanya.

Sigui el que sigui Unió Democràtica ha de moure fitxa i aviat escollirà el seu representant. L’ex president Jordi Pujol ha sabut veure que el camí a seguir és el de l’autodeterminació. Seguirà UDC el camí esbossat pel sempre president o tancarà els ulls i es desentendrà de la  transició nacional?

Article publicat a El Punt Avui
Article publicat a Intocable Digital
Article publicat a directe!cat

Joves independentistes, uniu-vos

De què serveix defensar ideologies d’esquerra o dreta quan ja no hi ha recursos per fer política? Per què persistir en la diferència i mal viure el present quan podem posar remei al nostre futur?

Fa poques setmanes, al Teatre de La Unió de Sant Cugat, es va organitzar una taula rodona amb algunes agrupacions juvenils de la ciutat i es va parlar de diferents visions per assolir l’estat propi.

L’Assemblea de Joves, les Joventuts d’Esquerra Republicana, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya i les Joventuts de Solidaritat Catalana van promocionar-se, van explicar les seves diferències però també van evidenciar les similituds de tots els projectes independentistes.

Saben, tots ells, que la unió fa la força i que només sumant s’arribarà a la victòria. Que calen fets i menys furgar en la diferència o en els errors passats. Que cal mirar endavant, més enllà de l’horitzó, sense por i amb ganes d’arribar allà on mai abans s’hi ha arribat. Seguir caminant, córrer i no mirar enrere, trepitjant fort, amb el cap alt i treballant per construir veritables ponts d’entesa.

La independència arribarà quan les sigles quedin enrere i la voluntat per a dibuixar un futur millor sigui el principal objectiu. Si a la pròxima taula rodona hi és present tot el catalanisme, amb qui és ara però també amb els companys del PSC i ICV, per exemple, l’Estat Propi serà ja una autèntica realitat que res ni ningú podrà evitar.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat

Econòmicament trepitjats

No puc dir res que el lector no sàpiga, la situació és crítica i tots caminem pel carrer com si res. Catalunya té un 3,75% de dèficit, els petits comerciants tanquen els comerços massivament i els treballadors van perdent la feina.

El teixit social dels carrers, creat, en part, pels petits comerciants està canviant. I és que sense comerços al carrer, sense diners per gastar, sense feina... on anar sinó és casa? Aquest no és un mal català, és un mal que pateixen la majoria d’estats europeus.

Però el mal de tots no pot ser consol ni pels tontos. I menys quan el dèficit català és exagerat en comparació a la resta de l’estat. L’espoli fiscal, el deute dels 759 milions d’infraestructures per part de l’Estat i altres deutes pendents, impossibiliten  que cap ciutadà català se senti agust amb Espanya, i més sabent que mentre Catalunya té un dèficit de 3,75% del PIB, a Madrid tan sols tenen l’1,13%.

El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ja ha dit que s’hauran de revisar els objectius del dèficit del conjunt de l’estat. Creu Montoro que s’hauran de revisar des del “realisme” , però que de moment la xifra d’avui, 8,51% del PIB al conjunt de l’estat espanyol, serà la dada que el govern de Mariano Rajoy enviarà a la Comissió Europea.

Ser part d’Espanya ens surt massa car. Estem passant de ser un motor a ser un reducte marginal ofegat per l’atur, que a més de no poder aixecar Espanya, contribuïm a ofegar-la, exigim drets nacionals i evidenciem constantment la diferència amb l’Espanya que ens han volgut imposar.

Sense Espanya potser no sortirem de la crisi però si ens enfonsem no serà per ser trepitjats. La vaca ja no té llet i per sort, ara que no poden amamantar-se, cada dia hi ha més espanyols que ens volen fora.

Article publicat a Directe!cat

Catalunya del Nord 1, País Valencià 0

La Televisió de Catalunya és legal a la Catalunya del Nord però segueix sent il·legal al sud dels Països Catalans.  Un acord recent ha oficialitzat la recepció de quatre canals públics de Catalunya al territori francès.

Arrel del canvi de la televisió analògica a la TDT, a la Catalunya del Nord havia estat parcialment suspesa la difusió de TV3, el Canal 33, el 3/24 i el Súper3.  Des d’aquesta mateixa setmana però, un acord entre el govern espanyol i francès permeten, de forma legal, que els veïns del nord puguin gaudir de la televisió catalana.

Era difícil creure que el govern francès volgués posar pals a les rodes a l’emissió de la televisió catalana en territori francès. La informació ens farà lliures i com més oberts al món estiguem millor el sabrem entendre.
Però això que sembla tant normal a Catalunya, a França i fins hi tot a alguna part de l’estat espanyol, no ho és al País Valencià, on el Partit Popular persisteix en el seu intent de divisió lingüística i boicot a tot allò que pugui venir de Catalunya.

El govern del PP ha aconseguit eliminar qualsevol possibilitat de rebre els canals catalans i censura així a tots els seus habitants. En un intent d’espanyolitzar a la societat valenciana sembla ser que l’únic que aconseguirà és encomanar la visió unicolor dels estafadors que no van a la presó i que parlen espanyol pensant que així són senyors.

Article publicat el 16 de febrer a El Punt AVUI
Article publicat a Intocable Digital
Article publicat a Directe!cat

Insubmissió fiscal, i per què no?

Ja fa mesos que Muriel Casals, la presidenta d’Òmnium Cultural, va proposar “no pagar impostos a la hisenda pública espanyola” si fracassava el projecte català del concert econòmic. Les relacions amb Espanya segueixen igual, o pitjor, i l’economia dels catalans es deteriora per moments. La millora fiscal per Catalunya ni tan sols s’ha negociat i el temps passa, i passa.

Doncs bé, quan hi ha crisi, hi ha conflicte i amb ell noves idees i nous projectes. Ja han aparegut els primers brots verds d’aquella iniciativa d’Òmnium, una parella d’empresaris de Siurana, el Priorat, han anunciat que a partir del proper mes d’abril deixaran de pagar l’IVA i l’impost de societats a l’Agència Tributària espanyola. Ho faran per protestar contra la situació de submissió i d’espoli fiscal que pateix Catalunya.

Alguns pensaran que aquests empresaris s’han begut l’enteniment. Altres pensaran que la iniciativa pot ser delictiva però que a Espanya tot hi cap, si el delicte no és demostrable, es clar; i sinó que preguntin a Francisco Camps o a l’Urdangarín i la seva esposa... Sigui com sigui, la insubmissió fiscal contra Espanya no és il·legal perquè seguiran pagant els mateixos impostos, però ara els ingressaran a l’Agència Tributària de Catalunya i serà aquesta qui decidirà el destí dels diners.

Els empresaris insubmisos asseguren que “volem complir com a ciutadans catalans, la Generalitat no recapta ni el 5% de l’IVA i per això som on som. Volem ajudar a fer pujar aquest percentatge perquè els nostres governants puguin ajudar les empreses del país”.

Avui la insubmissió fiscal és un acte valent i depèn dels suports inicials que s’estengui arreu del Principat. L’expresident Pujol ja ha reconegut que veu “positiva” l’actitud dels insubmisos fiscals però veu “difícil que es pugui estendre en termes més generals”.

Tot i ser una proposta valenta i complicada de seguir, val la pena valorar-la i tenir-la en compte. Si una gran majoria de catalans es declaren insubmisos es podrà forçar un tancament de caixes general i Catalunya ja estarà a un pas de demanar el divorci.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat