Moments d'incertesa per avançar

Caminant per la vida podem escollir molts camins diferents, creiem que tots els camins que escollim ens porten cap a la felicitat, almenys quan et decideixes per un camí dones el primer pas pensant en viure alguna millora. A vegades però t’espanta plantejar-te el futur i simplement et dediques a caminar endavant sense fer cas a altres camins, a altres rutes ni travesses.

A vegades però, quan la mar està més calmada és el moment de donar una embranzida a la vida i cercar altres camins. Deixes caure la pedra sobre l’aigua morta i no serà fins que comencis a recollir els primers fruits que podràs saber amb una mínima seguretat que no t’has equivocat. Mentre dones els primers passos però, hauràs de creure en tu, en les teves decisions i en la voluntat d’obtenir allò que has estat cercant durant anys.

I mentre camines endavant amb el cap ben ferm no pateixis si et quedes sense feina. A partir del 2009 les persones desocupades podran renovar el seu atur per telèfon trucant al 012. Seguirem caminant endavant, sempre cap al nostre objectiu i ara molts sense tenir que patir cues.

Cessament, dimissó o el inici del final?

Ja són sis els càrrecs de confiança republicans que han sortit per la porta del darrera en dos anys de segon tripartit. Emili Valdero va dimitir ara fa uns dies del seu càrrec de secretari de Comerç i Turisme de la Generalitat.

Valdero tenia discrepàncies amb les maneres de fer del conseller Huguet però sobretot amb la baixada de pantalons continua d’ERC davant el PSC, acte que ha provocat la seva dimissió i el degoteig de vots constant que asseca als republicans. Per a l’ex secretari de comerç, “l’entreguisme d’ERC al PSC és total” i aquesta ha estat la raó definitiva per a que aquest polític de l’òrbita de Joan Carretero se’n torni a donar classes d’economia a la Universitat de Barcelona, per la porta petita però amb el cap ben alt.

Fa poc més de set mesos l’Emili Valdero prenia una important decisió, s’afiliava al sector crític d’ERC que lidera Carretero, el sector de Macià, el sector de l’orgull català i de tot republicà de seny. Valdero s’afiliava i amb aquest fet ja avisava que les coses havien de canviar a cal Tripartit II. No ha estat així, ans el contrari, Esquerra s’ha anat dissolent fins a convertir-se en el braç català del PSC. La imprudència dels polítics d’ERC l’acabarem pagant tots, però si a les pròximes eleccions CiU no té majoria absoluta, només esperem que no sigui massa tard per a poder establir el pacte nacional.

Un somni viu

Si volem que “mori el mal govern” s’ha d’estendre la mà a qui assimila els mateixos horitzons. Si volem tornar a caminar amb el cap alt hem de començar a establir els vincles polítics necessaris per a tirar endavant, junts, agafats de la mà i corrent cap a l’estat propi.

Així ho planteja Convergència a la Casa Gran del Catalanisme, però també ho planteja ERC quan estén la mà als convergents de cara a les properes eleccions europees. Puigcercós ha proposat una coalició amb els partits nacionalistes per anar tots a una, per donar-nos a conèixer a Europa, per que com diu el president d’Esquerra; “Brusel·les és el nou repte”.

Una coalició de partits catalanistes o de nacionalistes de l’Estat serviria, en primer lloc, per obrir la porta a un projecte de treball nacional on CiU i ERC avancessin junts establint confiances i aprenent diferents formes de treball, en segon lloc serviria per a defensar el dret de Catalunya a ser una nació normal a Europa. Però el més important és que aquesta coalició podria obrir la porta a un pacte nacional a la Generalitat.

Tot i que CiU estudia repetir l’aliança amb PNB i BNG, pacti amb qui pacti l’esperança és l’últim que es perd. Si no que els hi preguntin als independentistes del Quebec que han obtingut el seu millor resultat des de fa 10 anys, 52 dels 125 diputats a l’Assamblea, i un cop més han demostrat que el somni està ben viu.