Un somni viu

Si volem que “mori el mal govern” s’ha d’estendre la mà a qui assimila els mateixos horitzons. Si volem tornar a caminar amb el cap alt hem de començar a establir els vincles polítics necessaris per a tirar endavant, junts, agafats de la mà i corrent cap a l’estat propi.

Així ho planteja Convergència a la Casa Gran del Catalanisme, però també ho planteja ERC quan estén la mà als convergents de cara a les properes eleccions europees. Puigcercós ha proposat una coalició amb els partits nacionalistes per anar tots a una, per donar-nos a conèixer a Europa, per que com diu el president d’Esquerra; “Brusel·les és el nou repte”.

Una coalició de partits catalanistes o de nacionalistes de l’Estat serviria, en primer lloc, per obrir la porta a un projecte de treball nacional on CiU i ERC avancessin junts establint confiances i aprenent diferents formes de treball, en segon lloc serviria per a defensar el dret de Catalunya a ser una nació normal a Europa. Però el més important és que aquesta coalició podria obrir la porta a un pacte nacional a la Generalitat.

Tot i que CiU estudia repetir l’aliança amb PNB i BNG, pacti amb qui pacti l’esperança és l’últim que es perd. Si no que els hi preguntin als independentistes del Quebec que han obtingut el seu millor resultat des de fa 10 anys, 52 dels 125 diputats a l’Assamblea, i un cop més han demostrat que el somni està ben viu.