Catalunya no té cabuda a l’Estat espanyol, aquesta és la conclusió que trec després de veure com el Tribunal Constitucional (TC) no és capaç d’emetre una sentència sobre l’Estatut de Catalunya, la norma institucional bàsica aprovada ja fa quatre anys pel nostre Parlament. És vergonyosa la impassibilitat amb la que observem com se’n riuen de nosaltres a Madrid. El TC ha sotmès a votació la ponència d’una de les magistrades que ha retallat l’Estatut, Elisa Pérez Vera proposava anul·lar quinze articles i interpretar-ne una vintena més, però no, la majoria dels magistrats creuen que encara s’ha de diluir més el text i han decidit ajornar-ne la sentència.
Que deu magistrats espanyols qüestionin l’Estatut que va escollir amb consens un Parlament democràtic fa pudor, molta pudor. Que els nostres polítics visquin pendents de la decisió de deu magistrats, que no comprenen les necessitats d’un país com el nostre, és trist, molt trist. Però pitjor és que ens en adonguem i callem, que els nostres polítics segueixin aquest joc i s’ofeguin voluntàriament en els seus pixats.
Les relacions amb l’Estat no van bé i sense Estatut aniran pitjor. Cap demòcrata hauria de tolerar possibles retallades del text, sinó ja no serà el nostre text. Mentre però alguns callaran i empassaran, seran els orins la ferum que seguirà impregnant-se per tot arreu mentre s’escoltarà la sorollosa remor demanant-ne més.
2 comentaris:
Amic Lluis,
Un cop més, la teva incultura jurídica et fa dir bestiesses. Et recomano, d'una banda una bona llegida sobre el funcionament d'un estat autonòmic o federat; d'altra, un estudi profund sobre els termes Estat i Democràcia.
Una abraçada!
Molt bones Diego,
si amb les lleis espanyoles creus que ens podem passar pel forro el dret a decidir siguem conseqüents i recusem els magistrats del TC que tenen el seu mandat caducat...
Aquest tribunal fa pudor a política, política que no és la nosta.
Publica un comentari a l'entrada