12 de setembre del 2012

Ara sí, és el moment


Vista la situació econòmica en la que vivim ja fa temps que moltes converses entre amics, familiars i coneguts acaben de la mateixa manera. Parlem de la crisi, de la feina i de tots els mals del país. Parlem del present, de les poques perspectives de futur i de les dificultats que tindrem d’ara  en endavant.

Les converses semblen entrar en un bucle i depenent d’on estiguis costa començar a parlar clar. Un cop es destapa la capsa dels trons però, s’obre una escletxa de llum i tots comprenen que sense espoli fiscal “un altre gall cantaria”, que diuen els veïns espanyols.

La manifestació de la Diada ha donat un cop d’efecte a l’evolució del nostre país. Ja no fa falta entrar en cap discurs identitari o en qui és més alt, més baix, més llarg o més curt. Ara, arribats en un punt on està en joc la supervivència de Catalunya i dels catalans és el moment de dir prou.

Dir prou a la baixada constant de pantalons, dir prou als intents inútils per encaixar en una societat que no ens vol tal com som, dir prou als insults, als menyspreus, a les desigualtats, a les mentides i atacs demagogs que contínuament estan propiciant alguns partits espanyolistes,  violents, pseudofranquistes i antidemòcrates.

La comunitat internacional ja s’ho ensuma, només cal veure la portada del “Financial Times” de fa uns dies, on reconeixia que l’independentisme és majoritari a Catalunya i que Madrid està “caminant sonàmbul cap a una crisi constitucional que pot conduir a la ruptura d’Espanya”.

Ara sí, és el moment d’establir més ponts amb Europa i el món. Ara sí, és el moment de trencar les cadenes que ens han imposat i viure la normalitat d’un Estat independent. Ja va passar a la URSS i passarà a Espanya, el “reino” s’esfondra i Catalunya serà la primera a saltar.

Article publicat el diumenge 16 de Setembre a EL PUNT AVUI
Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat

2 comentaris:

Toni Nart ha dit...

M'agrada!, quina contundència Lluis!

Ricard Martínez ha dit...

Així ho espero Lluís,però és que quan siguem lliures,el problema s'extendrà al País Basc,amb unes eleccions imminents i que serien els que pagarien sens dubte,junt amb els navarresos,la falta total i absoluta de diners que tindran.