Aquest estiu no deixis de parlar

Per a molts s’apropen les vacances i tot i la crisi econòmica miraran de fer algun viatget o escapada. Són temps de relax, de reflexions tranquil·les, de contemplació, de canvis de rutines, llargues xerrades, discussions, esport...

A l’estiu la vida de milions de persones canvia i, arribant a aquelles dates tant esperades, s’alliberen de moltes obligacions. La feina del dia a dia queda enrere i tots tenen més temps per dedicar en un mateix, en família o amb els amics.

Sembla que quan estan a punt de començar vacances s’estiguin apropant a aquella vida que sempre han desitjat i just quan comencen les vacances, tots a córrer, a fer equipatges i marxar lluny, ben lluny.

És el cas de milers i milers de catalans que aprofitaran aquestes vacances per sortir del país en busca de noves emocions, de relax i d’exploracions. Alguns d’aquests aprofitaran per anar a Espanya a veure els seus familiars. Tornaran al poble a veure els cosins, a la iaia, potser als germans, als amics de la infantesa, etc, etc. I són aquests, els que viatjaran a pobles d’Espanya, als qui em dirigeixo en aquest article.

Perquè com molts catalans que eren espanyols per ignorància tenen l’oportunitat de parlar, de preguntar, de comparar i poc a poc anar-se adonant que la independència de Catalunya té molt de sentit pràctic. Els casos de Gerard Quintana o Montserrat Nebrera no són aïllats, cada dia hi ha més catalans que passen a defensar la independència veient-la com una opció més que possible per viure en una societat millor.

Els excessos d’Espanya contra Catalunya, referint-se a l’Estatut, a la Immersió Lingüística, als incompliments amb la Generalitat, a l’Espoli Fiscal, a les diferències entre Beques d’estudiants... no són res més que dades objectives que empenyen la nostra societat a voler defensar una Catalunya independent.

Alguns ja han fet el pas i han declarat que eren “espanyols per ignorància” però que amb les dades sobre la taula, amb les sentències contra l’Estatut i demés, cal fer el pas per defensar un “independentisme en positiu”.

És doncs aquest estiu, durant les vacances, un bon moment per parlar amb els cosins espanyols de les diferències que patim, de les injustícies i els maltractes propiciats pel govern espanyol. Després de parlar, de discutir, de comparar, el que passarà estarà a les vostres mans.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Qüestió de marques

A l’hora de promocionar un producte o un servei és molt important haver fet un complet estudi de mercat i fer les previsions necessàries per no morir en el intent.
Una marca mal sonant, un missatge incomplert o una mala relació poden fer que la nostra empresa, institució o projecte fracassi abans de poder demostrar la seva valia.

És per aquestes simples afirmacions  que el batlle de Barcelona ha decidit evitar la marca “Espanya”  a l’hora de promocionar el nostre territori arreu del món, ja que és una paraula, un concepte, una marca que internacionalment ja s’associa, com a mínim,  amb la crisi econòmica.

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, fa temps que ho té clar i està apostant per la marca Barcelona quan pretén captar nous inversors per a la capital catalana. Barcelona és sinònim d’èxit gràcies al millor equip de futbol del món, per ser la seu de tres de les millors escoles de negocis internacionals, per ser capital de la cultura, per ser  la veritable metròpoli cosmopolita del sud d’Europa, per ser tantes altres coses que sovint els de casa oblidem.

Fa unes setmanes, en un dels seus viatges, l’alcalde Trias escoltava com els empresaris xinesos evidenciaven l’anomalia constant que viu Barcelona al ser una de les ciutats més turístiques del món i encara, però,  estar connectada a la resta del planeta com una simple ciutat de segona.

Barcelona és la capital d’un país que anhela seguir creixent, que avalat per la majoria dels ajuntaments catalans acabarà volant lliure. I mentre Catalunya evoluciona i el concepte s’estén,  l’esgotada i decadent marca “Espanya” li fa de llast i pretén intoxicar la seva reputació. Per sort però, els xinesos ja ens observen i transmeten “la importància de poder venir a Barcelona sense haver de passar per Madrid”.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Empetitir-se, unir-se o morir

Els interessats ens em fem creus i els desinteressats es freguen les mans i somriuen agraïts. Uns ens posem les mans al cap i els altres seuen al sofà de casa, ens miren clofolls i segueixen somrient  mentre ens anem empetitint.
La realitat política del nostre país sovint fa plorar. No per les decisions i propostes molt sovint qüestionables sinó per la fractura constant que suposa el dia a dia. Alguns diran que és normal, que les ideologies guien partits i militants per diferents camins i això no hi ha qui ho pugui conciliar amb la diferencia.

Un partit d’esquerres és difícil de cohesionar amb un partit de dretes. Un partit ecologista amb un no ecologista, un comunista amb un de liberal... Però si ens abstraiem i analitzem l’evolució del nostre país ens adonarem que amb Espanya, els catalans no podrem aplicar polítiques de dreta, d’esquerra, socials, progressistes, liberals, ecologistes... morirem en el intent.

A Euskadi els interessos espanyolistes van saber unir dos partits de naturaleses diferents, a Catalunya en canvi, aquells qui tenen unes bases idèntiques – l’estima a una Catalunya lliure – treballen dividits i s’entesten en persistir en lluites fratricides.

La Catalunya del futur rau en la unitat, en el saber treballar plegats i tirar endavant,  deixant diferències enrere i construint el somni a base de conciliació, suport i sacrifici. La Catalunya Estat la podem construir entre tots però els partits tenen molt a perdre i no arrisquen, només obren postures quan Catalunya és víctima d’atacs i sacsejades importants.

Potser són les joventuts dels partits polítics catalanistes qui haurien de construir ponts i col·laborar plegades. La JNC, CUP, JERC, UNJ, Solidaritat, ICV poden canviar el destí de la nostra trista nació, els seus esforços per treballar plegats poden ser un precedent extensible a escala nacional.

Article publicat a Directe!cat
Article publicat al TOT Sant Cugat

A la feina, llibertat digital

El títol d’aquest article no fa referència a cap mitjà tendenciós ni a cap corrent d’extrema dreta, sinó a la llibertat de navegar per Internet des de la feina, lliurement, amb coneixement, amb significat i amb objectius pràctics, sempre professionals.

Les xarxes socials fa temps que han irromput amb molta força a l’entorn professional però avui dia encara hi ha moltes empreses que segueixen bloquejant el seu accés als treballadors. Moltes d’elles són empreses que fins i tot són presents en molts canals socials d’Internet, però a l’hora de la veritat només uns pocs privilegiats de l’empresa poden beneficiar-se de la seva informació.

Privar de xarxes socials a un treballador hauria de ser un doble delicte, ja sigui per censurar coneixement, com per no voler aprofitar tants rics i gratuïts recursos. Les xarxes socials, ben aplicades, poden permetre a l’empresari beneficis impensables, des de calcular la reputació de marca d’una empresa, preveure l’acollida d’un producte, rebre feedback directe del client, conèixer els treballadors...

Avui dia és preocupant que el 40% de les empreses amb connexió a Internet no disposin de pàgina web corporativa, o que un 4% d’aquestes empreses tampoc disposin de correu electrònic. Que només el 12,2% de les empreses realitzin vendes mitjançant el comerç electrònic... però amb aquestes dades sobre la taula es pot arribar a comprendre que encara hi hagi empresaris que censurin les xarxes socials als seus treballadors.

La fractura digital que fa uns anys tenia a veure només amb l’accés a Internet està mutant i la fractura es perllonga al mateix ritme que apareixen nous canals socials, noves aplicacions, programes, recursos digitals... Avui sembla que estar al dia de la revolució digital sigui una batalla personal èpica on només els afortunats que disposen de més temps lliure poden actualitzar-se i convertir-se en verdaders guardians del coneixement.

La comunicació 2.0 no té manuals d’acollida i evoluciona constantment. Vivim encara una revolució digital complexa però si es vol es pot resumir de moltes maneres i mirar de simplificar-la al màxim. Les xarxes socials són una important font d’informació que ben utilitzades poden millorar el rendiment de gairebé qualsevol departament. La clau és posar-se en bones mans, perdre la por i analitzar les necessitats de l’empresa.

Article publicat a Directe!cat
Artice publicat al TOT Sant Cugat

Emprendre a Sant Cugat

Per l’assessorament de l’ajuntament, per les empreses que hi ha i pel moviment que s’hi concentra, Sant Cugat és un bon paratge per emprendre.

La crisi econòmica global sacseja constantment els llocs de feina de milions de persones d’arreu del món i els joves són el segment de població més afectat, i els de Sant Cugat no se n’escapen. A principis de l’any 2012 la taxa d’atur juvenil en el món era de 75 milions, 4 milions més si ho comparem amb les xifres del 2007. L’Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar un informe en el que deia que els joves d'entre 15 i 24 anys són el segment de població amb més possibilitats de romandre sense feina.

L’atur juvenil és i segueix essent un problema global. La OIT estima que 74,8 milions de joves viuen sense feina al voltant del món, i a l’Estat espanyol aquesta dada no és desorbitada, ja que la situació espanyola és més desoladora que la mundial. La taxa d’aturats menors de 25 anys, a l’Estat espanyol, és del 48,56%, el doble que la mitjana europea. Aquestes dades són una trista realitat que ningú silencia però que tampoc ningú aprofita per abanderar una renaixença del treball i l’emprenedoria.

Les dades són les dades pensaran molts. La situació no és local i canviar la tendència en destrucció de feina és gairebé impossible. Els joves actuals poden ser una generació perduda, oblidada pel pas dels anys, sense soroll, sense grans proeses ni esdeveniments ni reflexions. Els joves poden oblidar els seus somnis i construir-se una realitat ruïnosa, gris i sense èxit. Poden perdre sense haver començat a jugar, rendir-se sense haver lluitat, morir sense abans haver nascut.

Sí, aquest és un camí que molts joves escolliran o seguiran sense haver-se plantejat res. És una opció, sí, però segur que no és la sortida que cal. El treball està allà fora i si realment no ho està, caldrà crear-lo. Els joves actuals hauran de girar la truita, passar de l'haver pogut ser una generació perduda, a ser la generació que va tirar endavant, que va progressar en mig d’un clima hostil on les dificultats eren exagerades i injustes. Està només en les mans dels joves voler i poder construir un futur millor. Sempre hi haurà dificultats, cops de colze i obstacles a esquivar, però ningú pot perdre sense abans haver jugat. Si ets jove i no tens feina pren-te el teu temps, tanca els ulls, agafa aire i surt a construir el teu projecte professional.

Article publicat a directe!cat
Article publicat al TOT Sant Cugat

Amistats perilloses

Perilloses pel mal negoci i mal servei que s’està fent al país. Perilloses per la mala collita que poden portar d’aquí a uns anys. Perilloses per la infecció espanyolista que poden produir.  Per la incongruència d’unes accions i decisions, pel poc rèdit que se’n pot treure, en definitiva, perilloses per jugar amb foc en un bosc sec i en temps de molta sequera.

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, té una clara estratègia i la segueix al peu de la lletra. Primer havia de riure totes les gràcies del govern i aprofitar qualsevol mirada o rialla per fer-se una fotografia. Després, anar endurint el seu discurs de forma progressiva, influint en alguna decisió del govern i dissimuladament anar gratant vots d’algun descontent d’UDC,  de Ciutadans o el PSC.

Camacho però, no comptava amb la pujada de to sobiranista de CDC. Per a molts sectors el president Artur Mas ja fa temps que hauria d’haver “tallat amb els mal rotllos” i encetar el camí directe cap a Itaca. El poble està preparat i Catalunya ho necessita. Però  el català és pacient i no li esgarrifa esperar a que en Mas hi camini convençut, encara que a poc a poc.

Els immigrants espanyols que van venir a Catalunya i no van integrar-se, o el que és el mateix, el PP català, ha treballant de valent per influir en la nostra política. La situació econòmica però no ha permès que el colonitzador segueixi mamant i aquí, a la sucursal del Partido Popular, ja no saben com despotricar de la realitat.

El govern català no votarà el pressupostos espanyols si no incorporen el deute pendent. Així de clar ha estat més d’una vegada el president Mas i així de senzill és començar a entendre que les coses de casa qui millor les pot defensar són els de casa.

Les amistats perilloses de CiU poden ser molt perjudicials per al país però rectificar és de savis i si es fa a temps encara podrem conrear i trobar brots verds. A Catalunya, un pacte nacional entre ERC, Solidaritat i CiU encara  és possible.

Article publicat a directe!cat
Article publicat a Intocable Digital

Sant Cugat responsabilitza Espanya de la pujada de preus del transport

El ple municipal de Sant Cugat va donar suport a una moció d’ICV de rebuig a l’increment de tarifes de l’Auditoria del Transport Metropolità (ATM) i va culpar a l’Estat espanyol per ser el responsable de la pujada dels preus.

La moció proposava a l’ATM que ofereixi una targeta anual T-Any que “permeti promoure el transport públic com a millor aposta per la mobilitat sostenible, segura i equitativa”, al mateix temps que assenyalava a l’Estat com a responsable de la pujada del preu dels bitllets a causa de la reducció de les aportacions que aquests fan.

Com és habitual, el PP ha estat l’única formació que ha anat a contracorrent i s’ha abstingut en votar a favor d’una moció que, entre altres coses, proposa un descompte per als menors de 25 anys i un preu reduït per a una nova targeta T-Any, vàlida per 6 zones. Fa temps que les decisions del PP són preocupants. Mentre arreu dels Països Catalans intenten silenciar un idioma imposant la seva visió unicolor, al costat de casa segueixen prenent decisions antinatura.

Com un ciutadà que viu a Catalunya pot estar en contra d’una moció en contra de la pujada de preus del transport públic?, qui pot estar en contra del pacte fiscal?, qui pot anar en contra de la independència si aquesta ens garanteix la supervivència com a poble?, qui no vol viure millor, amb més serveis i de més qualitat? El PP a Catalunya no té sentit. La sucursal espanyolista ha esdevingut colònia i el funcionari espanyolista s’ha oblidat d’on viu, d’on paga els impostos i d’on pot beneficiar-se d’uns serveis públics, ara escassos.

Mentre els partits espanyolistes posen pals a les rodes per a que Catalunya surti endavant i es desprengui del llast espanyol, hi ha gent que treballa per trencar cadenes i volar, volar ben alt sostinguts per l’ambició de ser un dia reconeguts internacionalment.

El Cercle Català de Negocis i una diputada flamenca van exposar fa uns dies que tant Flandes com Catalunya podrien ser, respectivament, el 4rt i el 5è Estats més rics d’Europa. Daphné Dumery, diputada de Nova Aliança de Flandes, va comentar que gràcies a gestionar la pròpia identitat, Flandes, “se’n surt millor de la crisi que Valònia”, i el seu atur és avui del 6% enfront del 17% que pateix Valònia.

El Cercle Català de Negocis va recordar que “amb l’estat propi a Catalunya tindrem un atur inferior al 17%, un nivell d’exportacions del 60% del PIB i esdevindrem el 4rt Estat més ric d’Europa”.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Vila d’Abadal i la futura Unió Democràtica de Catalunya

El batlle de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal suma prous avals per disputar la direcció d’Unió Democràtica a Josep Antoni Duran i Lleida.

A Catalunya es respiren aires de canvi i és inevitable que UDC noti la sacsejada. El sobiranisme ha entrat a Unió per una escletxa, no se la pogut parar i inevitablement es fa fort dins la formació.

Vila d’Abadal ha admès que ja té els avals necessaris per a presentar-se a la secretaria general d’Unió Democràtica. El partit necessita una cara nova, més propera i sobirana. Que no visqui tant fora de casa i que ambicioni parlar de tu a tu amb la veïna Espanya.

Per la seva banda, Duran ha afirmat que “no serà cap obstacle” per a la independència tot i assegurar que no s’ha llegit el manifest de Vila d’Abadal.

Potser Duran ha passat massa temps fora i no ha vist que s’hi coïa a Catalunya, o fins hi tot dins el seu partit. Potser ha jugat massa a solucionar els problemes de Madrid i ha treballat massa en l’intent d’encaixar Catalunya dins Espanya.

Sigui el que sigui Unió Democràtica ha de moure fitxa i aviat escollirà el seu representant. L’ex president Jordi Pujol ha sabut veure que el camí a seguir és el de l’autodeterminació. Seguirà UDC el camí esbossat pel sempre president o tancarà els ulls i es desentendrà de la  transició nacional?

Article publicat a El Punt Avui
Article publicat a Intocable Digital
Article publicat a directe!cat