La realitat política del nostre país sovint fa plorar. No per les decisions i propostes molt sovint qüestionables sinó per la fractura constant que suposa el dia a dia. Alguns diran que és normal, que les ideologies guien partits i militants per diferents camins i això no hi ha qui ho pugui conciliar amb la diferencia.
Un partit d’esquerres és difícil de cohesionar amb un partit de dretes. Un partit ecologista amb un no ecologista, un comunista amb un de liberal... Però si ens abstraiem i analitzem l’evolució del nostre país ens adonarem que amb Espanya, els catalans no podrem aplicar polítiques de dreta, d’esquerra, socials, progressistes, liberals, ecologistes... morirem en el intent.
A Euskadi els interessos espanyolistes van saber unir dos partits de naturaleses diferents, a Catalunya en canvi, aquells qui tenen unes bases idèntiques – l’estima a una Catalunya lliure – treballen dividits i s’entesten en persistir en lluites fratricides.
La Catalunya del futur rau en la unitat, en el saber treballar plegats i tirar endavant, deixant diferències enrere i construint el somni a base de conciliació, suport i sacrifici. La Catalunya Estat la podem construir entre tots però els partits tenen molt a perdre i no arrisquen, només obren postures quan Catalunya és víctima d’atacs i sacsejades importants.
Potser són les joventuts dels partits polítics catalanistes qui haurien de construir ponts i col·laborar plegades. La JNC, CUP, JERC, UNJ, Solidaritat, ICV poden canviar el destí de la nostra trista nació, els seus esforços per treballar plegats poden ser un precedent extensible a escala nacional.
Article publicat a Directe!cat
Article publicat al TOT Sant Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada