Arenys de Munt convocarà un referèndum d’independència de Catalunya el proper dia 13 de setembre on els majors de 16 anys hi podran participar. Amb aquesta consulta els catalans tornarem a aixecar-nos, a mirar endavant i a caminar cap al millor destí possible.Després d’anys arrossegant-nos per terra, la CUP d’Arenys de Munt ha proposat fer aquest referèndum amb el suport d’ERC i CiU . Es preguntarà si; “Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”, i tot i que el resultat no tingui validesa legal, serà la millor eina possible per a generar debat i fer pedagogia.
Quan es vol competir en una cursa, quan se surt des de les últimes línies però s’hi vol arribar el primer, cal entrenar de valent i practicar, practicar molt. Amb aquest referèndum el que aconseguirem serà generar debat, serà un assaig, un bon entrenament per a que un dia esdevinguem un Estat.
Només ens cal el compromís dels polítics al Parlament i el sí de la societat civil. Les primeres classes d’independència comencen a Arenys de Munt i segur que s’estendran per tot el país. Ara toca tornar a escola, il·lusionar-nos i aprendre a caminar.
Article publicat al diari Avui el divendres 31 de juliol.
9 comentaris:
Gente de pueblo que no ha salido de allí en su vida, además de Arenys que cuelgan nabos en las ventanas el día de su fiesta, niños y niñas de 16 años criados en casales municipales con una cultura de izquierdas catalanista. Por mi como si votan la unión de Cataluña y Júpiter.
Prejudicis i més prejudicis per part d'en Manuel...
Manuel, no deixis de mirar Tele5 i pelar-te-la amb la Belen Esteban
Trobo que als catalans ens falta tornar a estar illucionats i esperanzats en els nostres politics,pot ser un bon xarop reconstituient el cas de Arenys,està per veure.mt
La independència només depèn dels catalans, si som majoria al parlament ni Espanya ni els espanyols no tindran res a dir.
Arenys només està fent el que fa anys hauria d''haver fet una autèntica democràcia. Bé per l'article Lluis!
I si surt que no...? Arrancada de caballo, parada de burro?
M'agrada la pregunta de l'Oriol. Si surt que no que fareu? Jo no soc independentiste, així que espero que surti que no... i segurament és el que passarà, però la pregunta és: sereu capaços d'acceptar-ho?
Per cert Salvatore, ets una maleducat. Pots no estar d'acord amb en manuel, però no tens cap dret a faltar-li al respecte. Si aquest fos el meu blog no t'hi deixaria participar més.
Hola molt bones Sergi,
és evident que si el resultat a un possible referèndum d'autodeterminació fos un "no" rotund, s'hauria d'acceptar i seguir treballant per a que la gent vegi que la independència és la millor sortida.
Avui no som majoria, però cada cop som més i això és molt positiu.
Surti el que surti, s'haura d'acceptar i continuar treballant. La mida i la grandaria no ens fa mes forts avui dia. Els paisos petits son els que se n'estan sortint millor de la crisi, i fins i tot Eslovenia que va esdevenir independent fa quatre dies al separar-se de Iugoeslavia, ens passara al davant dins de quatre dies. Deixant sentiments a part, la racionalitat ens diu que es mes facil posar a treballar i controlar que ho facin 7 millons que no pas 47, alguns dels quals no en tenen pas ganes. Si volem superar la crisi, ens cal ser independents, ja que amb Espanya no anirem enlloc.
Publica un comentari a l'entrada