Albert Vilalta director de les empreses Tabasa i Túnels del Cadí, la funcionaria judicial Alícia Gámez, i Roque Pascual empresari del sector de la construcció, han estat segrestats mentre cooperaven amb l’ONG Barcelona Acció Solidària a Mauritània.
Encara no se sap si el segrest respon a una reivindicació terrorista d’Al-Qaida o a l’actuació de “pirates terrestres” en busca d’un bon rescat econòmic. Sigui el que sigui des d’Occident ja s’han encès els motors per resoldre el cas i inevitablement el debat sobre les passades negociacions de l’Alakrana han ressuscitat.
Pel bé dels hostatges és preferible que el motiu del seu calvari sigui purament econòmic però si és així, els habitants de l’estat espanyol ja mai més caminaran tranquils per terres estrangeres. L’estat espanyol va errar pagant el rescat dels mariners retinguts per pirates somalis a l’Alakrana i per aquest motiu, ara saben que el preu que es paga pel rescat d’una persona amb passaport espanyol és molt alt.
Si el segrest no té objectius econòmics serà encara més preocupant. Molt possiblement els segrestadors voldran alliberar els hostatges a canvi de peticions quasi impossibles com podria ser; l’alliberament de terroristes islamistes, l’entrega de Ceuta i Melilla o la retirada de tropes.
Els tres cooperants hauran de ser molt forts i no perdre mai l’esperança. Nosaltres des d’Occident hem d’estar atents i aprendre de cada petita acció, refermar-nos com a civilització i lluitar amb més força i contundència per internacionalitzar la democràcia i els valors de la vida humana.
Encara no se sap si el segrest respon a una reivindicació terrorista d’Al-Qaida o a l’actuació de “pirates terrestres” en busca d’un bon rescat econòmic. Sigui el que sigui des d’Occident ja s’han encès els motors per resoldre el cas i inevitablement el debat sobre les passades negociacions de l’Alakrana han ressuscitat.
Pel bé dels hostatges és preferible que el motiu del seu calvari sigui purament econòmic però si és així, els habitants de l’estat espanyol ja mai més caminaran tranquils per terres estrangeres. L’estat espanyol va errar pagant el rescat dels mariners retinguts per pirates somalis a l’Alakrana i per aquest motiu, ara saben que el preu que es paga pel rescat d’una persona amb passaport espanyol és molt alt.
Si el segrest no té objectius econòmics serà encara més preocupant. Molt possiblement els segrestadors voldran alliberar els hostatges a canvi de peticions quasi impossibles com podria ser; l’alliberament de terroristes islamistes, l’entrega de Ceuta i Melilla o la retirada de tropes.
Els tres cooperants hauran de ser molt forts i no perdre mai l’esperança. Nosaltres des d’Occident hem d’estar atents i aprendre de cada petita acció, refermar-nos com a civilització i lluitar amb més força i contundència per internacionalitzar la democràcia i els valors de la vida humana.
6 comentaris:
Ànims als segrestats, que no en tenen cap culpa. Però també és cert, que si no hi haguessin anat, ara no estarien segrestats.
OH!!! Dir això no és políticament correcte! I suposo que ara alguns em titllaran d’egoista, cruel, insolidari i ves a saber quantes coses més. Doncs sap greu. Només constato un fet absolutament evident.
Així doncs, afegiré que a títol personal, a mi ja m'hi han vist prou a segons quins països. I també han vist prou les meves simpaties i/o ajudes cap a les seves misèries. A partir d'aquest moment... Per mi, que els bombin! (i que consti que és una expressió catalana que no s'ha de prendre literalment, que tampoc és això)
El que sap greu és que sempre paguen justos per pecadors. Ara bé, cal intentar reduir el risc de ser aquest just/pringat.
Lluís. L'Andreu Vilalta FILL (el que està segrestat) no és el director de TABASA ni de Túnels del Cadí, sinó l'enginyer en cap. L'Andreu Vilalta PARE va ser el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat. Del 1991 al 1996. Actualment Andreu Vilalta Sènior és president de Tramvia Metropolità SA (TRAM) i del Parc Tecnològic WTC Cornellà.
Informació contrastada, moltes gràcies Fènix. L'Albert sí que és fill de l'ex conseller de Medi Ambient en època de Jordi Pujol i enginyers de Camins, Canals i Ports per la UPC. Però actualment, des del 2007, és el director general de Tabasa (Túnels de Vallvidrera) i Túnel del Cadí.
Moltes gràcies a tots
Sembla que els mitjans han deixat de confabular sobre on estan i com estan, o tal com havia passat en algun moment que deien que ja els havien alliberat. Una recomanació: per entendre el sobredimensionament d'alguns temes per part dels mitjans i els efectes que això té en la societat us recomano el llibre del sociòleg Ulrich Beck "La societat del risc".
Publica un comentari a l'entrada