Emprendre l'aventura d'emprendre (I)

Són temps difícils per a tots, però els joves patim una crisi mai viscuda, mai coneguda ni afrontada. La crisi econòmica i de valors que vivim afecta la gran majoria de col·lectius i sectors, però som els joves els que patim una desafecció sense precedents pel fet de no poder imaginar un futur estable, un futur real.

Els joves que s’han quedat a l’atur, els que s’estan trobant sense feina, són els que han d’espavilar, repensar-se i agafar les regnes per tirar el país endavant. Quedar-se a l’atur no és quedar-se sense treball, cal tenir clar que qui es quedi a l’atur ha de començar una nova aventura de manera urgent, l’aventura de trobar una nova feina o de crear-se-la.

Hi ha qui diu que emprenedor s’hi neix, però avui en dia la necessitat també crea emprenedors. Abans emprenia la gent amb vocació, avui emprenen ells però també els que tenen la necessitat d’emprendre per sortir de la crisi i construir-se el seu futur. Qui estigui a l’atur i no vegi llum a llarg termini té l’obligació de seure, pensar, agafar aire i convertir la seva professió en un tangible real, en una nova via on pugui oferir serveis, feina, ajuda, el que sigui per arribar a final de mes i poder seguir pensant en el seu futur.

Al llibre Manual de un joven parado (Ed. Novum Publishing) explico en primera persona la meva aventura d’emprendre. També tinc un bloc obert a tothom perquè puguem compartir idees i opinions. En temps de crisi neixen les millors idees, aprofitem-les doncs creant sinergies i col·laborant entre sectors.

Molta sort i endavant!

Article publicat a Intocable Digital
Article publicat al TOT Sant Cugat 

Espanya com la URSS

Sovint en alguns sectors de l’independentisme se senten veus que diuen que Espanya acabarà com la URSS. Sense cap tret a l’aire diferents territoris aniran assolint la seva independència, amb pau i sense que el govern espanyol hi pugui dir ni fer res.

Són masses anys els que porta Espanya vivint una vida que no mereix. La cultura imperialista els hi ha passat factura. Masses segles recaptant diners de les colònies i vivint el dia a dia, sense treballar, sense invertir ni pensar en el futur.

Avui però, en mig d’una crisi global i d’una Espanya inviable la corda segueix tensa però ja està a punt de trencar-se. Catalunya s’independitzarà i el mapa espanyol segur que canviarà. Qui voldrà ser espanyol quan el motor hagi creat el seu propi xassís?

Doncs bé, aquesta petita i humil reflexió no només està en boca de sectors independentistes sinó que també ho pensen geopolítics russos que asseguren que Catalunya  s’independitzarà i Espanya acabarà convertint-se en un estat confederal.

El grup d’experts geopolítics russos han creat una teoria analitzant alguns codis oberts de la CIA, les Forces Armades de la Federació Russa i altres estudis de reconeguts geopolítics com Alvin Toffler o Samuel Huntington. En ella, teoria que ja han publicat diversos mitjans anglesos i russos, diuen que abans del 2035 el mapa fronterer d’Europa haurà canviat, i a Espanya de forma significativa, ja que Euskadi i Catalunya s’hauran independitzat.

Espanya seguirà sorda, fent cas omís als advertiments internacionals. Els catalans però, estem fent història caminant ja cap a la llibertat.

Article publicat a directe!cat

Front comú contra Montoro i clatellada al PSC menys democràtic

Representants de CiU i ERC ja s’han trobat per coordinar l’estratègia que empraran per plantar cara al ministre espanyol d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en la que proposaran la flexibilització del dèficit, passant-lo del 0,7% d’aquest 2013 al 1,5%.

Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia, també ha avançat en la lluita per un repartiment del dèficit més just i ha assegurat que “no té ni cap ni peus” la demanda del 0,7% del govern espanyol ja que això “implica un superàvit de 800 milions d’euros en un moment que l’economia catalana està en recessió”.

La trobada entre convergents i republicans ha servit també per preparar la declaració institucional sobre el dret a decidir que es farà aquest mes de gener al Parlament. Un dret democràtic que segons el PSC no és apte per als ciutadans de Catalunya.

El PSC s’ha desdit de l’abstenció que va anunciar Pere Navarro, primer secretari del PSC, en relació als temes relacionats amb el dret a decidir del poble de Catalunya. El portaveu del partit, Jaume Collboni, ha declarat que “el dret a decidir no és el nostre projecte polític”.

Es veu que per al PSC, sempre depenent dels socialistes espanyols, els interessos i les diferents lluites de poder estan per sobre de la democràcia i la llibertat d’un poble a escollir lliurement, i en pau, el seu paper al món.

El PSC no formarà part del consell de la transició nacional i una vegada més girarà l’esquena a la majoria del poble català. Quan Catalunya sigui Estat necessitarem socialistes que pensin en clau catalana, que siguin demòcrates, progressistes i no obeeixin a cegues  les ordres interessades de la seva cúpula.


Article publicat a Directe!cat

Rere un cartell, venda o lloguer

Aquests mesos he estat buscant habitatge per anar a viure amb la meva parella i m'han cridat l'atenció les milers d'històries que hi ha rere un cartell de "en venda" o "lloguer"

La nostra particular aventura va començar ara fa mig any quan començàvem la cerca d'un habitatge perfecte per les nostres necessitats. No era una feina fàcil compaginar les obligacions amb la inversió de temps per trobar aquell racó on vols arrelar. No era fàcil de gestionar, no era senzill ni moltes vegades engrescador. Vam visitar quantitat d'habitatges. En sis mesos i amb una mitjana de quatre pisos per setmana se'n poden visitar molts, potser masses.

Les hem vist de tots colors. Des d'un pis podent i fosc, d'altres magnífics, un amb substàncies legalment qüestionables... però tots tenien una cosa en comú, una història, unes vivències que per alguns van ser molt bones i per a altres no tant. Des de parelles que han trencat (desgraciadament la majoria), famílies que han progressat i han marxat a un espai més ampli, persones que s'han arruïnat...

Després de molts mesos cercant habitatge l'hem trobat. Sí, a Sant Cugat i ben a la vora de casa. Ara emprenem una nova aventura, la de moblar-lo, però abans d'iniciar aquest segon procés del nostre projecte volia donar les gràcies a tots aquells agents immobiliaris que han dedicat el seu temps a ensenyar-nos habitatges. La feina de l’agent sovint passa desapercebuda però la veritat és que és cabdal per trobar el teu racó. També vull encoratjar a tirar endavant a totes aquelles persones que se senten obligades a canviar d'habitatge o que simplement el perden.

Lluitant, amb energia, tot ho podem canviar.

Informació agència immobiliària Feliu Franquesa

Article publicat a Directe.cat 
Article publicat al Tot Sant Cugat

Cop d’estat institucional, i molt més, és clar

La cursa per veure qui la diu més grossa està disputada. El reducte sectari s’omple la boca i saliva englotint diaris que parlen de l’actualitat catalana. Aquí mirem d’aturar els cops, però ningú no acaba de picar prou fort sobre la taula.

L’impresentable ministre d’Afers Exteriors espanyol, José García-Margallo, ha declarat recentment que si es convoca la consulta d’autodeterminació que demanen la gran majoria de catalans serà un “cop d’estat institucional” i recorreran al Tribunal Constitucional per aplicar el que l’òrgan hagi sentenciat.

García-Margallo i els seus ens estan ensenyant a ignorar de bon grat els seus desitjos colonials, les seves ridícules amenaces i, per suposat, els seus manipulats i impotents òrgans de poder. Són molts els atacs i ja no donem l’abast per respondre’ls tots, és per això que cal ignorar-los i no perdre més temps a contestar absurditats com les seves o les de l’il·luminat José Ignacio Wert, ministre d’Educació espanyol.

Aquest últim ara pretén convertir el català en una llengua optativa a l’ESO. Paciència Rigau, paciència màrtirs i defensors de la preuada immersió lingüística. No cal perdre el nostre temps, aquests inútils no van callar-nos ni governant en dictadura.

Últimament, de Madrid només vénen tonteries, estan perdent el poc respecte que els teníem. Centrem els esforços a compactar aliances internes entre partits catalans per tal de construir ponts amb la comunitat internacional. Espanya ha perdut la seva oportunitat.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Fins al final

Molts érem els que vèiem el president de la Generalitat i dubtàvem si acabaria fent el pas. Sabíem que extraoficialment era independentista, però el partit no parlava clar, volia, però no podia.

El president i candidat de CiU a les eleccions, Artur Mas, va sortir de l’armari i, poc a poc, s’està convertint en el nostre esportista, en l’atleta que ens representa. La societat civil li ha donat el relleu i ara és ell qui tiba tot el poble cap on vam assenyalar el passat 11 de setembre.

Des de Sant Cugat del Vallès, Miravet, Vic, Manresa, Cardona, Cornellà, Berga, Tortosa... veiem com tot un poble s’encomana a un president que dia rere dia està escrivint la història del nostre país.

Mas ha assegurat que està disposat a “fer el camí fins al final mentre tingui el poble al costat”, i és per això que és tan important no defallir i no perdre l’ambició i il·lusió que la majoria dels catalans hem estat demostrant fins ara.

Cal fer costat al president, votant-lo o votant partits que obertament reconeguin que li donaran suport en aquest camí cap a la llibertat. Cal mirar endavant, amb il·lusió i amb un somriure callar la por. Ser ambiciosos i tenir sempre molt clar el que  ha dit el president Mas, “ningú podrà aturar la democràcia: ni els tribunals ni les constitucions”.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Ens diuen rates, i potser ho semblem

Són molts els insults que rebem els catalans. Sovint, els cavernícoles espanyolistes s’escalfen el cap per buscar aquella paraula, conducta o acció més ofenedora, aquella paraula màgica que els enervarà i els farà sentir més homes , més dignes, més patriotes espanyols.

Busquen paraules que facin mal i busquen reaccions que ens equiparin a les seves males pràctiques. Els independentistes però hem d’estar per sobre del joc brut de l’Espanya rància. Hem d’estar per sobre de tot això, som majoria, som constructius, hem d’anar units i ens ho hem de creure.

Porto dies caminant i veient que no hi ha cap comunitat de veïns sense  estelades als balcons. Que no hi ha cap desplaçament al tren on no senti una conversa sobre la viabilitat de la Catalunya independent... Estem guanyant la partida abans de jugar el partit però hem de seguir entrenant, hem de seguir treballant, convencent i preparant el terreny per un futur millor.

Que siguin ells, els que volen una Catalunya pobre i espanyola , els que perdin el temps buscant estratègies per enganyar i ofendre la dignitat dels catalans. Nosaltres mentre buscarem noves fórmules i seguirem fent allò que ens caracteritza; treballar i plantar cara a les adversitats.

Sí, potser sí que els independentistes tenim alguna semblança a les rates. Els feixistes no van tan errats.  No vivim a les clavegueres ni tenim la ràbia, però gràcies a Espanya, a les seves institucions i als seus polítics, ens estem multiplicant igual que ho fan les rates.

Article publicat el 2 de novembre al Diari de Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat

Celebrar el 12 d'octubre

A casa sempre hem celebrat el 12 d'Octubre com una festivitat especial. És un dia festiu en què, com és habitual, la gent s'expressa com vol i aprofita per viure un dia diferent, sense feina o amb menys feina. Sempre hem celebrat el 12 d'Octubre, i no som espanyolistes ni res semblant. No, tampoc som ganduls, ni ens agrada aprofitar una festivitat forana per descansar o deixar de fer les nostres obligacions. Cada 12 d'octubre, el mateix dia que a prop alguns feixistes celebren el dia de la raça, nosaltres posem l'estelada al balcó i celebrem l'aniversari del pare.

Aquest any, més que mai, celebrem que fa 60 anys, i ho fem doblement contents, tot sabent que aquell que va néixer amb unes lleis que l'obligaven a dir-se Pedro ara es diu Pere i aviat serà tan lliure com un andorrà, un francès o un anglès.

Els de casa volem aprofitar aquestes ratlles per a felicitar el pare en aquests 60 anys tant ben portats, animar a la gent a treballar durant el dia de la hispanitat, perquè nosaltres avui celebrem un aniversari important però sense ell, avui, no tindríem res a celebrar.

Article publicat e EL PUNT AVUI el 9 d'octubre
Article publicat a LA VANGUARDIA el 10 d'octubre
Article publicat al setmanari TOT SANT CUGAT l'11 d'octubre
Article publicat a Directe!cat