Sant Jordi, la rosa i tu i jo

La textura dels seus pètals em recorden el tacte de les teves mans, petites i suaus com la flor més bonica. Entre rams vermells puc imaginar-me ja una mirada agraïda, enamorada i sincera que em converteix en l’home envejat i feliç que tu has modelat amb el temps.
És aquesta petita joia caduca la flor que destapa els cors i fa brillar les mirades? Al carrer ho sembla, amb ella només m’acompanyen somriures i mirades de complicitat. I paro, i torno a mirar-la, i la toco i aprecio la seva textura. Tinc a les mans el símbol de la feminitat que per un dia viu present allà on vaig? Sí, és el segell d’un dia de color ple d’il·lusió i amor, que dóna esperança i poder per agafar aire i tirar amunt, endavant o allà on m’he proposat arribar amb tu.

I ara sí, al teu davant m’adono que és la teva mirada el que més m’agrada. I abans que parlis ja sé què diràs i com ho diràs. Baixo la mirada per reveure les flors, et contemplo i m’apropo decidit i ja conscient que al carrer no em somreien per les roses. Es veu que ni les intenses flors perfumades posseïdores de les millors textures i colors, ni l’amor més gran, ni el somriure més potent, poden eclipsar una bragueta oberta.