El Parlament debatrà sobre la declaració de la independència mentre Catalunya seguirà al punt de mira, sent el centre d’atenció de la resta de l’estat espanyol no només pel seu camí alliberador, sinó per les presents i modestes demandes d’un finançament més just.
El president de la Generalitat, Artur Mas, es va reunir amb l’executiu espanyol, José Luis Rogríguez Zapatero per reclamar-li els 2.109 milions d’euros que l’Estat deu a Catalunya. De la reunió se’n van treure 700 milions d’inversió en infraestructures, el permís per poder endeutar-se i l’evidència penosa del nostre llarg turment, provocada per la dependència obligada a un Estat que no ens estima i a uns polítics que encara no volen plantar-se.
Catalunya no recuperarà els diners que els seus ciutadans paguen a Espanya, tampoc aconseguirà un finançament just ni el “permís” per autogestionar-se . El que sí que recollirà seran les continues mostres de despreci i la inviable entesa amb la resta de l’Estat. I es que després de la reunió de Mas amb Zapatero són molts els que s’han pronunciat contra Catalunya.
El batlle de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, deia que l’autorització que s’ha donat a Catalunya és “una discriminació clara” als madrilenys, mentre María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, es preguntava perquè els espanyols han de pagar el “malbaratament” del tripartit de Catalunya...
El president del govern regional de Navarra assegurava que els qui “s’han extralimitat” en matèria del dèficit establert “no poden ara tenir el favor de l’Administració”. A Castella-la Manxa s’ha dit que no accepta ni acceptarà “un tracte discriminatori”, quan el conseller d’Economia de Canàries ja parlava del principi d’acord entre Catalunya i Espanya com un ”aixecament de camisa”.
Article publicat a directe!cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada