Els nostres dirigents han de ser conscients del que els ha tocat viure, aquesta no serà una legislatura que passarà a l’oblit. Durant molt de temps hem sentit a parlar de legislatures de canvi, el moment del canvi real, més canvi i després ja una mica més de canvi acompanyat d’algun eslògan marquetinià, aquesta però serà la legislatura del trencament real, un canvi diferent.
La nostra realitat dins d’Espanya cada dia s’entén menys. Durant dècades s’ha treballat per fer encaixar el concepte de Catalunya dins un Estat immòbil i artificial, no obstant això, avui ja estem vivint el final de la transició, que sumat a la crisi econòmica, la retallada de l’Estatut i el poc respecte cap a les nostre reivindicacions, només hi ha un possible resultat.
Com bé ha dit l’expresident Jordi Pujol, “la relació entre Espanya i Catalunya mai havia estat tan malament, i anirà a pitjor”. I en relació a les declaracions de Pujol, el conseller d’Interior, Felip Puig, deia que “si no ens deixen ser una part de l’Estat amb totes les nostres condicions, buscarem altres vies”.
Puig creu que el “model autonomista que ofega Catalunya s’ha acabat” i que aquesta podrà ser la legislatura del “trencament”. Amb Espanya cada vegada més enrucada i la corda cada cop més tensa, cal que els nostres polítics s’adonin de que cap partit ens portarà a la independència, sinó el profund diàleg intern i la suma de tots ells.
Article publicat a directe!cat
4 comentaris:
La victoria la tenim a tocar!
Pujol, Mas, Puig, Duran etc. etc., poden dir missa. La meva opinió sobre aquesta gent és la de sempre: Anar fent bullir l'olla, i qui dies passa anys empeny i així anar enganyant el personal amb falses perspectives de futur i falses il·lusions. CiU són la dreta radical catalana, disfressada amb la pell d'ovella. Són la burgesia, avui dia n'hem dir una altra paraula: El Capital. Perquè la burgesia de finals del XIX i fins entrat el XX, ja no existeix. Per tant, CiU és la que ha de satisfer, i de fet sempre ho ha fet i sempre ho farà, tenir content aquest lobby que mai no voldrà trencar amb l'ecspana. Vostè creu que la Caixa hi estarà d'acord ??. Resumint, el què vull dir, és que respectant la seva opinió, que és ben seva, jo no confiaria a CiU ni les meves sabates velles. Per tant no ens deixem il·luminar per gent que mai no han fet res, ni en somnis, per trencar amb ecspana.
Ja m'hi agradaria a mi, però els de CiU diuen això per fer por a Espanya i aconseguir més peix al cove, res més...Tant de bo m'equivoqui!!
Molt bona tarda Jordi,
crec que mai havíem estat en una situació com la que ens trobem ara. Tot està per veure i de moment hi ha mostres evidents de que els nosters polítics, siguin d'Unió, de Convergència, d'ERC, d'Iniciativa o de Solidaritat, estan fent bé la seva feina.
La corda cada dia està més tensa. Ahir des d'Espanya ens deien que teníem retallar més els pressupostos i pujar impostos, per exemple, tot això va sumant i pot acabar fent un pet que obligui a prendre decisions contundents.
Si seguim així crec que l'Artur Mas no tindrà més remei que plantar cara i tirar pel dret. Ara almenys el seu entorn directe no té por de parlar d'independència i no la veuen pas com una utopia.
Publica un comentari a l'entrada