19 de novembre del 2026

Dret a vaga sí, imposar-la no

El dret de vaga és una conquesta democràtica que cal defensar, però cap dret no pot exercir-se anul·lant els drets dels altres. Aquest 11 de novembre hem vist com milers de persones volien anar a treballar i no ho han fet perquè un piquet els impedia el pas o perquè els serveis mínims en el transport públic no s’han complert. Quan això passa, cal frenar i replantejar-nos cap a on anem.

El que està passant a Rodalies és especialment greu. Els serveis mínims establerts per la Generalitat no es respecten. El govern no té autoritat mentre milers de ciutadans han vist alterada la seva mobilitat i el país ha tornat a patir les conseqüències d'un sistema ferroviari que massa sovint deixa els usuaris desemparats.

Sabem que Renfe investiga a gairebé un centenar de maquinistes que no s’han presentat a la feina malgrat estar designats per prestar els serveis mínims. Caldrà aclarir les circumstàncies de cada cas i determinar-ne les responsabilitats. Però, si es confirmen els incompliments injustificats, les conseqüències han de ser proporcionades a la gravetat dels fets i arribar fins on permeti la llei, incloent-hi les sancions laborals que corresponguin.

No pot ser que les normes siguin obligatòries per a uns i opcionals per a uns altres. Els serveis mínims no són una recomanació ni una concessió de l'administració. Són una obligació legal destinada a protegir els drets essencials de la ciutadania. I la seva vulneració, quan queda acreditada, no pot quedar sense resposta.

Tampoc no podem acceptar les coaccions dels piquets. Manifestar-se, informar i intentar convèncer són formes legítimes de protesta. Impedir físicament que algú exerceixi el seu dret a treballar és una altra cosa a la que no ens hem d’acostumar. La defensa dels drets laborals no poden convertir-se en una justificació per vulnerar llibertats individuals i arruïnar el país.

La vaga general de l'11 de novembre ha estat un desastre majúscul. És cert que ha posat sobre la taula qüestions socials que mereixen una resposta política, com l’habitatge, els salaris, la precarietat i les dificultats d'emancipació dels joves, per exemple, però ha arribat en precampanya electoral i sembla que ningú vulgui exigir responsabilitats a qui fa anys que governa.

Cal exigir responsabilitats als governs que han gestionat aquestes qüestions durant els últims anys. El PSOE governa Espanya des del 2018 i el PSC presideix la Generalitat des del 2024. Són ells els que han demostrat la seva incapacitat per revertir la situació actual. Però com poden mirar a un altre costat i donar suport a la vaga si ells són els màxims responsables de tot el que s’està cridant al carrer?

Crec que amb la vaga de l’onze de novembre ha quedat clar que l’estat espanyol està llest per un canvi. La possibilitat d'un govern del PP i Vox cada dia és més evident i aquest fet, als catalans no ens pot deixar indiferents, això canviarà el focus i l’estratègia catalana haurà de ser més reactiva.

Ara més que mai hem de tenir clar que Catalunya no pot continuar definint les seves aspiracions nacionals en funció de qui governa a Madrid. Des de Catalunya ens cal recuperar l'ambició política, la capacitat d'iniciativa i la voluntat de pensar en el futur del país. Això implica afrontar els problemes socials i econòmics d'avui i, al mateix temps, mantenir obert el debat sobre la independència.

La llibertat no pot ser selectiva. No ho pot ser quan parlem del dret de vaga, del dret a treballar o del dret dels catalans a decidir democràticament el seu futur.

En una democràcia madura ningú no ha d'abaixar el cap per exercir els seus drets, i a les pròximes eleccions, guanyi qui guanyi a Espanya, els catalans hem d’estar conjurats i determinats a arribar fins a la nostra llibertat.

Article publicat a Racó Català