Aire per pensar, continuar reafirmant-se

Queda clar que quan dubtes el millor és parar. Quan el motor trontolla s’ha d’entrar a boxes i esperar. Els mecànics faran la seva feina i tu mentre pensaràs.

Quan el cotxe torna al cent per cent i la llum es torna verda, quan ja no hi ha dubtes i has pres la decisió, quan t’has refet d’un avançament i tens clar on està la meta, has de tornar a la cursa i guanyar, per que guanyar és ser feliç i aquest és l’únic objectiu.

Esperit en perill, voluntat de ser

Aquesta setmana l’ex president Pujol feia una crida al ressorgiment de la Catalunya dels temps passats. Pujol deia que “Catalunya ha viscut i viu un temps difícil, amenaçador” però que no només està en perill la seva economia o el seu poder polític, segons el President, “el que volen arruïnar és el seu esperit”.

Aquestes declaracions coincidien amb la fundació d’un nou partit, Força Catalunya, una formació d’esperit independentista que té i tindrà plena voluntat de ser. Santiago Espot n’és el president executiu i ahir en l’acte de presentació va assegurar que “Força Catalunya és la locomotora on s’hi han de sumar tots aquells que són independentistes”.

Citant a Tocqueville, el president del nou partit va dir que el poble català ha perdut la confiança en els seus dirigents, és per això que Força Catalunya “es mantindrà ferma en les seves conviccions” i farà de la independència un “objectiu innegociable”. Espot creu que la millor manera de defensar els nostres objectius és fent-ho nosaltres mateixos, per això treballarà per assolir un Estat català dins la Unió Europea.

Esperem que a les properes eleccions autonòmiques del 2010 Força Catalunya entri al Parlament i s’iniciï l’engranatge per a construir el nostre futur. Un cop al Parlament, per assolir la independència només ens podrem recolzar en el dret internacional, ni les armes ni la via legal ens seran viables, i és per això que “si tenim voluntat de ser i tenim el reconeixement internacional ho aconseguirem”.

Per a ser lliures serà necessària tenir una voluntat majoritària representada i lligar el reconeixement amb les principals potències, el primer pas ja està donat: el ressorgiment de l’esperit de lluita i la necessitat de poder mirar els nostres fills amb dignitat.

Sortir de Catalunya com a català

Hi ha qui quan surt del país s’oblida del que predica quan està a casa. Hi ha molts nacionalistes que quan viatgen i surten fora es rendeixen i obliden que són catalans. Altres en canvi mai no obliden i aprofiten la distància per a internacionalitzar la causa.

Aquesta Setmana Santa he viatjat a la Xina amb una petita colla de catalans, entre ells grans nacionalistes que han aprofitat per explicar fora el que passa a casa. Tots els detalls sumen i són importantíssim per fer conèixer el que passa a Catalunya.

Mentre aquest grup de catalans entrava a Hong Kong i a Macao omplint els papers d’immigració, un català es venia al govern de Zapatero. Els turistes escrivien “nacionalitat catalana” al full d’immigració, s’arriscaven a no poder entrar al país i perdre les seves vacances, però per què autoretallar l’Estatut si més del 90% dels catalans identifiquen Catalunya com a nació?

Així ho van fer, amb un passaport imposat, granatós i espanyol, van apostar per Catalunya i només aquest fet els va fer feliços. Mentre tant l’eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans signava un contracte amb Espanya per tal de fer-se càrrec de l’Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) del ministeri de cultura espanyol.

Amb aquest contracte Guardans es venia a Espanya, donava l’esquena a Catalunya i estenia la mà a qui malament gestiona els nostres diners. És trist que en Guardans treballi per a Espanya, però no és trist que en temps de crisi econòmica un pare de família accepti una feina adversa.

El que és penós, brut i trist és que Zapatero aprofiti que Guardans no té bona relació amb CiU, no tornarà a repetir a les llistes europees, i empri el ministeri de cultura del seu país per atacar a Convergència i Unió. Si Zapatero volia proximitat amb la federació el que se li ha de donar és esquena i puntada de peu.

Article publicat al Diari AVUI el 16 d'abril

Hong Kong, la mort prolongada d'Anglaterra

Passant uns dies a l’ex colònia britànica pots viure en les pròpies carns les diferències entre orient i occident. Passant uns dies a Hong Kong te’n adones també que la conciliació entre pobles és possible, sigui la cultura que sigui i hi hagi la gent que hi hagi.

HK és una ciutat preciosa on caminen dos móns. L’herència occidental britànica encara és plenament present al centre econòmic de la ciutat, a les afores però el xinès cantonès acapara tot el protagonisme a les seves parets. Hong Kong és doncs un exemple de convivència tant gran que no tel creus si no el vius.

A primer cop d’ull ja t’adones que l’anglès i el xinès conviuen tan en anuncis com als avisos del metro o del bus, als restaurants, als productes dels supermercats o a la televisió. A les botigues del centre de HK pots parlar anglès amb gent que sembla sortida de les millors escoles del Regne Unit, la majoria de gent del centre es dedica als negocis i són de raça blanca.

Si t’allunyes de la zona de negocis progressivament deixes de veure blancs i deixes de sentir anglès. Molts botiguers no parlen anglès i per entendre’t et passen un telèfon on un operador li tradueix el que vols, normalment l’operador és un conegut del botiguer que ha après anglès, possiblement a distància i per fascicles.

Tant el xinès com el britànic viuen en la mateixa terra, a vegades caminen pels mateixos carrers però majoritàriament ni treballen junts, ni mengen en els mateixos llocs ni coincideixen en els mateixos establiments d’oci, evidentment tampoc viuen en les mateixes zones.

Hong Kong és l’illa bipolar, un món Oriental que cada dia és més gran i més lent i un d’Occidental que cada dia és més petit i segueix més ràpid. La influència occidental a la illa cada cop és més minsa i d’aquí a un temps seran pocs els que parlaran anglès.

Tot i les diferències culturals la convivència és possible i les similituds els uneixen. Tant l’anglès com el xinès és un ésser individualista que fa del treball una manera de viure, els dos fan vida amb el seus i no surten del seu cercle. El taxista xinès paga el peatge i ni mira a la persona de la guixeta, mentrestant el banquer anglès menja en el millor restaurant del Peak i ni saluda al cambrer.

Abril aigües mil, març mes de més aturats

Hem començat el mes d’abril encadenant una setmana de pluges continuades provinents del mes de març. Han plogut bastonades, pintura rosa, aigua, més aigua, neu a les muntanyes i en fi, de tot menys feina i diners.

Avui s’han presentat les dades de l’Institut Nacional d’Ocupació (INEM) i s’ha fet públic que al passat mes de març a Catalunya es va incrementar l’atur en un 3,9%, el que equival a la destrucció de 18.865 llocs de treball, que sumats acumulen ja 498.352 persones sense feina.

Al mateix temps avui també s’ha fet públic els resultats de l’Euroíndex Laboral (IESE-Adecco), que preveu que l’estat espanyol encapçalarà la desocupació europea durant el segon trimestre d’aquest any. Males notícies per a l’economia europea, pèssimes per a les famílies i tots a l’ombra sense veure cap escletxa de llum.

El cercle viciós de l’economia és quelcom semblant al de la lluita pel català. Més atur equival a un estancament i retrocés econòmic en general, menys influència lingüística també vol dir retrocés cultural i estancament global.

Amb això vull dir que en comptes de destinar tant de temps elaborant informes econòmics el que hauríem de fer és elaborar nous plans per a sortir de la crisi. En comptes d’escriure tants llibres sobre la mort del català, el que hauríem de fer és sortir al carrer i encomanar-lo. L’escletxa de llum és amor i si volem arribar-hi haurem d’estimar la llengua i el treball de la mateixa manera que estimem la bonança econòmica.

Passos enrere des d'Euskadi

No és estrany que ens agermanem molts cops amb el poble basc. Tenim moltes coses en comú i l’agenda mediàtica dia rere dia ens copsa les similituds. Hi ha sectors però que fugen de les comparacions i protagonitzen el pànic a mitificar altres cultures.

La societat basca és molt diferent a la catalana però és ben cert que a les dues els hi ha tocat viure penúries semblants. Històricament s’ha lluitat per dissoldre la personalitat d’aquests territoris i sovint s’ha tallat les ales a qui podia volar més alt. Avui les dues amb majoria nacionalista, veuen com se’ls hi ha tret de les mans allò que democràticament havien aconseguit, guanyar unes eleccions.

A les nostres terres la ideologia sectària de les esquerres i el no saber perdonar van engendrar un pacte de perdedors. A Euskadi però, la putrefacció política ha estat més evident i un pacte anti natura, PP-PSOE ha ofegat la raó i la llibertat.

A Euskadi aquest proper mes d’abril es cometrà un nou delicte contra la democràcia. El poble basc aviat veurà com la seva llengua gira cua i torna enrere. Aquest dimecres el PSOE i el PP basc aprovaran un acord per tal que els funcionaris del país no necessitin tenir coneixements d’euskera. Rebaixaran també els minuts televisius d’aquesta llengua i aplicaran una reforma lingüística a les escoles.

Per si això fos poc, aquest proper mes d’abril un nou pacte de perdedors usurparà una victòria política. A finals d’abril el socialista Patxi López serà investit com a lehendakari i tots serem testimonis dels pocs valors que tenen els artífex del pacte.

Mentre tant, igual que els catalans la majoria del poble basc haurà de romandre en pau sumant nacionalistes, sumant independentistes i esperant el dia en que podrem passar a ser patriotes.

Bolonya, el túnel i la llum

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, ha participat avui a l’IESE en la presentació d’un estudi de telecomunicacions. El conseller ha arribat tard per que abans tenia sessió parlamentària, sessió on s’ha parlat del pla Bolonya i on tots els grups han donat el seu suport explícit a la conselleria.

L’acte de l’IESE girava al voltant del futur de les telecomunicacions a Catalunya, però Huguet abans de centrar-se en això ha aprofitat per dir que les universitats catalanes estan quedant endarrerides i ja fan tard en la cursa cap a Bolonya.

Així doncs, amb el suport de tot el Parlament català, l’Espai Europeu d’Educació Superior tirarà endavant i prescindirà de les universitats okupades, de les aules on es fumen porros, de la humiliació dels mossos i de tots els actes il·legals comesos per una colla d’estudiants, i no estudiants, que han volgut començar les vacances de setmana santa abans d’hora.

El pla de Bolonya ens permetrà tenir professionals més qualificats que podran treballar arreu d’Europa. Serà un pla interessant que si alguns saben canviar la mentalitat podrà triomfar. Serà també el pla del segle XXI i serà amb el temps la gota d’aigua pura que haurà desemmascarat aquells que s’amagaven al darrera del carnet d’estudiant, aquells antisistemes que han abusat durant tant de temps de la condició d’estudiant.

El conseller Huguet ha conclòs l’acte de l’IESE dient que “estem en un túnel on la foscor predomina més que la llum”, una evidència no gents fugaç però que amb treball i constància de ben segur canviarà.

Cara i creu del cotxe més barat del món

El grup automobilístic Tata Motors comercialitzarà a partir del mes de juliol el cotxe més barat del món. El nou vehicle de Tata es dirà Nano, no valdrà més de dos mil dòlars i l’empresa fabricant preveu que en un any se’n venguin 100.000 unitats a la India. L’objectiu d’aquest vehicle de dimensions reduïdes i d’un preu molt assequible és arribar a aquells usuaris que mai s'havien plantejat tenir un cotxe. El Nano però revolucionarà l’economia mundial i implícitament canviarà moltes vides.

Aquell indi que abans anava de casa al mercat en bici o en ciclomotor, ara ho farà en cotxe, protegit del sol, amb ràdio i consumint més combustible que mai. Nosaltres des d'Occident veurem com aquests 100.000 indis que abans anaven en bici començaran a conduir cotxes i consumiran més benzina, això provocarà que s’incrementi considerablement el preu mundial del petroli, per què de la India el Nano s’estendrà per la Xina, per Rússia, per l'Àsia sencera.

A Europa haurem d’esperar fins el 2011 per veure Nanos pel carrer, serà ja quan la comercialització del cotxe més barat del món haurà ressuscitat el sector automobilístic per uns anys. El Nano donarà aire al sector automobilístic però és possible que també l’acabi ofegant. Aquests cotxe s’estendrà per tot el món i amb ell apareixeran milions de nous conductors, milions de nous consumidors de petroli que provocaran la pujada del cru i finalment el seu esgotament