No és estrany que ens agermanem molts cops amb el poble basc. Tenim moltes coses en comú i l’agenda mediàtica dia rere dia ens copsa les similituds. Hi ha sectors però que fugen de les comparacions i protagonitzen el pànic a mitificar altres cultures.La societat basca és molt diferent a la catalana però és ben cert que a les dues els hi ha tocat viure penúries semblants. Històricament s’ha lluitat per dissoldre la personalitat d’aquests territoris i sovint s’ha tallat les ales a qui podia volar més alt. Avui les dues amb majoria nacionalista, veuen com se’ls hi ha tret de les mans allò que democràticament havien aconseguit, guanyar unes eleccions.
A les nostres terres la ideologia sectària de les esquerres i el no saber perdonar van engendrar un pacte de perdedors. A Euskadi però, la putrefacció política ha estat més evident i un pacte anti natura, PP-PSOE ha ofegat la raó i la llibertat.
A Euskadi aquest proper mes d’abril es cometrà un nou delicte contra la democràcia. El poble basc aviat veurà com la seva llengua gira cua i torna enrere. Aquest dimecres el PSOE i el PP basc aprovaran un acord per tal que els funcionaris del país no necessitin tenir coneixements d’euskera. Rebaixaran també els minuts televisius d’aquesta llengua i aplicaran una reforma lingüística a les escoles.
Per si això fos poc, aquest proper mes d’abril un nou pacte de perdedors usurparà una victòria política. A finals d’abril el socialista Patxi López serà investit com a lehendakari i tots serem testimonis dels pocs valors que tenen els artífex del pacte.
Mentre tant, igual que els catalans la majoria del poble basc haurà de romandre en pau sumant nacionalistes, sumant independentistes i esperant el dia en que podrem passar a ser patriotes.
12 comentaris:
No es pot construir la pau a Euskadi amb un partit il·legalitzat. Es podria haver pensat en la pau a Irlanda del Nord sense comptar amb el Sinn Fein? Tots aquells que creuen que els que han tingut relació amb la violència no poden formar part de la vida política, es podrien fer la següent pregunta: Com és que Fraga, ministre de Franco, ha estat anys i panys governant a Galícia, sense que el qüestioni pràcticament ningú? Algú recorda quan signava sentències de mort? Si condemnem el terrorisme, comencem pels franquistes. O tots moros, o tots cristians.
Doncs estic totalment d'acord amb tu Conxita. Algú pensa que el terrorista s'amaga, però sovint el tenim al davant i no hi parem a pensar. En Fraga com tu has dit va signar sentències de mort, avui però sembla que només l'Otegui i els seus amics siguin els assassins.
Doncs, si. Haurem de veure què diuen a Europa sobre la il·legalització dels partits abertzale. Potser PP i PSOE es quedaran amb un pam de nas!
L'alternança política és saludable però no es poden guanyar unes eleccions per la porta falsa!
Discrepo amb la frase de que "se’ls hi ha tret de les mans allò que democràticament havien aconseguit, guanyar unes eleccions". Les eleccions les va guanyar el PNV perquè va ser el partit més votat, i això no ho ha negat ningú. Però la confusió és creure que quan votes estàs escollint un president (tot i que tots ho tenim així al cap quan anem a les urnes) si no que estem votant per un PARLAMENT, estem votant perquè un partit aconsegueixi el màxim número d'escons possible, és a dir, tingui més força política, i després utilitzi la seva força política per aconseguir allò que creu que és bo pel país.
Els votants (o la majoria, vaja) del PSpv i del PPE a Euskadi sabien que existia la possibilitat que aquests 2 partits s'aliessin, perquè ningú esperava que el PSpv ni el PPE aconseguissin la majoria absoluta, no?
Per tant, ens agradarà més o menys el que han triat, però és democràtic i just. I que consti que no m'agrada, repeteixo NO M'AGRADA el que s'ha triat.
Sobre el tema de la il·legalització, estic d'acord amb que il·legalitzar la veu política de la banda terrorista no és la manera de solucionar el problema si no una manera d'intentar escanyar-lo sense arribar a matar-lo.
Tot sigui dit que després d'uns 5 anys de pau, a Irlanda del Nord han tornat a la càrrega, però això és un altre tema de debat.
Estic amb l'Oscar pel que fa a la llei i als seus comentaris sobre la democràcia. A euskadi ha passat el mateix que aquí, i tot i que no ens agradi és totalment democràtic.
En el tema del terrorisme no entraré. Els que em coneixeu sabeu quina és la meva opinió, i els que no us la podeu imaginar.
A Euskadi hi va anar un capellà de l'Ulster que va ajudar en el procés de pacificació a Irlanda del Nord i va quedar esgarrifat de la política antiterrorista del PP i el PSOE. Ho va dir en una entrevista a TV3, que no veia cap voluntat de posar final a la violència. No és d'estranyar que quan fan conferències a l'estranger sobre la matèria no hi vagi ningú... Encara no hem sortit de les cavernes. Si, a Euskadi ha passat el mateix que a Catalunya i nosaltres ja n'hem vist el resultat. Un autèntic desgovern i una creixent animadversió cap a l'Estat Espanyol. Surten independentistes de sota les pedres.
Crec que un cop mes s'estan barrejant temes. Conxita, has posat en un sol paragraf referencies a 1- la politica antiterrorista del govern espanyol, 2- les relacions entre el govern espanyol i catala, i 3- les relacions internes del govern catala.
Son 3 temes mes o menys vinculats entre ells, pero son 3 temes diferents.
1- Estic d'acord que la politica antiterrorista del govern espanyol es arcaica i esta desfassada.
2- Que la organitzacio interna del govern catala sigui "un desgovern" no esta directament vinculat amb l'animadversio cap a l'estat espanyol. La retallada de l'Estatut ens l'haguessin fotut igual encara que governes CIU en solitari a Catalunya, i CIU podria estar tot lo cohesionada que vulguis que l'animadversio seria la mateixa.
3- Surten independentistes de sota les pedres, fruit de l'animadversio amb el govern espanyol, pero res te a veure amb el govern catala. La majoria d'independentistes vota a ERC (es el seu principal punt ideologic, no?), i aquests indpendentistes saben que votant a ERC estan optant pel Tripartit.
Es una mica enrebessat el que he dit, pero espero que se m'hagi entes.
Evidentment, totes tres coses tenen alguna relació entre elles. El tripartit no deixa de ser una franquícia del govern espanyol a Catalunya i d'això en són tan responsables el PSC com Esquerra i ICV. Els votants independentistes d'Esquerra estan del tot desenganyats. Si es vol liquidar tota referència nacionalista dels governs català o basc el resultat és evident: conflictes, perquè hi ha una part important de la ciutadania que no se sent representada. Si CiU faria bé aquest paper no ho sé, potser també es vendria per un plat de llenties com han fet els botiflers de Carod i companyia.
CiU encara ha de demostrar moltes coses, però s'ha de dir que la feina que estan fent a l'oposició és impecable. Avui l'Artur no ha presentat una moció que altres per molt menys haurien iniciat.
L'Oscar comenta que s'estan barrejant temes, clar que es barregen, la realitat està lligada a milers d'esdeveniments.
Els votants d'esquerra no poden estar tant desenganyats perque tot i perdre vots entre el 1r i 2n tripartit, encara van sumar prous vots com per formar aquest 2n tripartit, per tant hi ha una majoria de catalans que ho prefereix aixi.
Respecte a Convergencia, i tant que es vendrien per un plat de llenties. Qui no recorda el pacte Aznar+Pujol! Aixo si que va ser una baixada de pantalons!
Obrint una altre linia de debat: no crec que es pugui criticar a ICV per aliar-se amb el PSC. ICV es un partit principalment d'esquerres, i en segon o 3r lloc, catalanista (i potser es dir molt!). Si ICV vol estar al Govern, s'ha d'aliar amb un dels 2 partits grans de Catalunya (CIU o PSC), perque ICV sola mai governara, i es evident que amb CIU no ho fara, oi?
Els que si que s'han trait son els d'ERC perque son en 1r lloc catalanistes, i en 2n lloc d'esquerres, i al unir-se a la branca catalana d'un partit espanyol... jo ho defineixo com una altre baixada de pantalons...
Amb això estem d'acord, els primers traïdors els d'Esquerra. Més falsos impossible. Han demostrat que només els interessa la cadira. El pitjor de tot és que als Uriels i als Carreteros els veig igual que a Carod i Puigcercós, afamats de poder i poca cosa més. Segueixo pensant que els votants d'Esquerra estan més cremats que la moto d'un hippie. El partit va patir una erosió important en les últimes eleccions i en els propers comicis encara en sortiran més escaldats!
Respecte el pacte Aznar-Pujol, recordem que aquella legislatura va ser molt millor que la següent, quan el PP va treure la seva cara més cavernícola i fatxa. Vist amb el temps, no em sembla tan malament aquell pacte... Pujol tenia l'habilitat de treure beneficis d'on fos.
Ho sento, però discrepo. Dius una cosa certa (que la 2a legislatura del PP va ser molt més salvatge que la primera) però per motius ben diferents. M'explico:
- la 1a legislatura del PP va ser més "suau" perquè va necessitar el suport de CIU per governar, i no es podia permetre fer grans bestieses o perdria el suport del seu aliat.
- la 2a legislatura del PP va ser molt més agressiva perquè el PP va aconseguir la majoria absoluta, i és quan van començar amb les banderes gegants, etc.
- a la 1a legislatura, CIU va oferir el suport al PP, amb la condició de no demanar la reforma de l'Estatut, i a canvi d'una inversió de l'estat que després no va ser real (recordeu el Pujol cridant "qui s'han cregut que som?! qui s'han cregut que som?!" ?).
- Per tant, justificar que la 2a legislatura del PP va ser més salvatge no exculpa a CIU de res.
- CIU va ser hipòcrita al no apretar per la reforma de l'Estatut, perquè al següent govern català (amb Maragall al poder, ja) CIU estava totalment d'acord amb la necessitat de la reforma de l'Estatut.
- sobre ERC, estic d'acord.
Publica un comentari a l'entrada