La dispersió proporciona la victòria

Les coses dolentes mai perduren, per a molts podria ser un universal...potser un tant optimista però la majoria de cops cert. Tan si val si ho és, el cas és que un exemple recent és el del partit anti-nacionalista conegut com el partit dels Ciutadans (C’s). Aquest grup mentider va néixer hereu de la demagògia més casposa i d’una realitat que fins ara no havíem parat atenció, estic parlant de la nostra convivència amb persones inadaptades que majoritàriament provenen del país veí però que disposen del mateix passaport que nosaltres. On vull anar a parar és que per fi bones notícies atresoren les nostres oïdes, avui mateix s’ha sabut que el secretari general de Ciutadans, l’anti català Antonio Robles, ha explicat que s’està plantejant la possibilitat de deixar el seu càrrec al partit. Immediatament després de les declaracions d’aquest “mil homes”, ha anat a parlar Mario Acosta, coordinador de la federació de C’s a Andalusia, aquest en qüestió ha estat menys viu i ha declarat que al partit s’hi han destapat “irregularitats”. Bé dic jo! Es veu que el líder xarnego, Albert Rivera, s’ha enfrontat amb Robles per “disputes de poder”dins el partit,segons Acosta, i això ha generat que el partit és dividís uns a favor de Robles i els altres de Rivera.
Si busquem la part positiva de la qüestió podem dir que una divisió d’aquest partit ens aniria bé ja que minimitzaria un grup electoral format pel pitjor dels socialistes i el pitjor dels populars. La dispersió de l’enemic sempre ha estat un objectiu i una estratègia per aconseguir la victòria. Camps ho sap, i a València tornarà a guanyar el PP.