Per afrontar la crisi del sector de l’automòbil es poden fer dues coses, arronsar-se de cap a peus i plegar, o buscar els recursos necessaris per oferir quelcom útil i amb molta sortida.Avui la situació a Catalunya no és millor que la dels EEUU on les companyies més grans cauen a la borsa i les vendes decauen estrepitosament. Però si observem el que tenim a casa, veiem dues realitats ben diferents. Posem per exemple el cas de SEAT i NISSAN. Les dues empreses treballen des de fa anys a les nostres terres. Acollint mà d’obra i cercant compradors s’han implantat i han enriquit el país. Ara les dues empreses veuen com decauen les vendes, com s’incrementen el sous dels seus treballadors i fins i tot, veuen com costa més portar peces des de l’estranger a les seves fàbriques catalanes.
Bé doncs, mentre NISSAN presenta l’ERO per reduir la plantilla al·legant que el repunt de l’absentisme i els alts costos laborals de la planta de la Zona Franca els obliguen a reduir la plantilla, SEAT no s’ha arronsat i ha buscat la manera de plantar cara a la crisi fabricant un nou cotxe, una berlina amb la mateixa estructura que l’Audi A4 però amb un cost de vint i pocs mil euros i produït a casa, a la planta de Martorell.
Aquests dies a l’IESE Business School estan duent a terme una trobada d’empresaris del sector de l’automoció, una trobada on es debat si les empreses del sector estan considerant els canvis que viu el mercat, i si estan redissenyant les seves estratègies. Paradoxalment, mentre SEAT hi participa i mostra el seu nou producte per fer front a la crisi (el nou berlina Exeo), NISSAN no s’hi deixa veure el pel i amenaça que si no redueix la plantilla correran el risc “de no continuïtat de l’activitat el 2012”.
Aquestes són dues maneres diferents d’afrontar la crisi.
Article publicat a les Cartes dels Lectors del diari La Vanguardia el 19 de novembre del 2008
2 comentaris:
Hola Lluis, estic participant en un projecte de I+D (MARTA) on investiguem les possibilitats de comunicació entre vehicle i infraestructura i entre les moltes empreses participants hi ha Seat (les reunions generals les fem a l'IESE).
I pel que fa a la crisi del cotxe, jo crec és una qüestió d'origen. Seat és europea i ha d'estar implantada a Europa, mentre que Nissan, és asiàtica i sino li va bé a Europa, no té per que quedar-se. Segur que Nissan fa I+D al japó! S'enten més que lluiti per quedar-se Seat que Nissan.
I si va malament, tots al tren, que és més ecològic!
Lluis, tot i que crec que la inicitaiva de Seat es molt encertada, sobretot des del punt de vista empresarial, s'han de tenir en compte certs factors. Com ja han comentat, Seat es una empresa espanyols, amb una gran implementació al mercat espanyol (la gran mojoria de les vendes), i aixó limita la seva mobilitat. Recordar també que inclus així Seat va traslladar part de la producció a Eslovaquia recentment. En segón lloc l'absentisme que menciones de passada es un factor clau. L'abssentisme mitjà al 2007 va arribar al 12,5%. Probablement si tothom anés a treballar quan li toca, l'estalvi en mà d'obra i costos indireces que això suposaria, faria de Nissan Zona Franca un planta amb major eficiencia i menys exposada als ERO.
Enric
Publica un comentari a l'entrada