Passos enrere des d'Euskadi

No és estrany que ens agermanem molts cops amb el poble basc. Tenim moltes coses en comú i l’agenda mediàtica dia rere dia ens copsa les similituds. Hi ha sectors però que fugen de les comparacions i protagonitzen el pànic a mitificar altres cultures.

La societat basca és molt diferent a la catalana però és ben cert que a les dues els hi ha tocat viure penúries semblants. Històricament s’ha lluitat per dissoldre la personalitat d’aquests territoris i sovint s’ha tallat les ales a qui podia volar més alt. Avui les dues amb majoria nacionalista, veuen com se’ls hi ha tret de les mans allò que democràticament havien aconseguit, guanyar unes eleccions.

A les nostres terres la ideologia sectària de les esquerres i el no saber perdonar van engendrar un pacte de perdedors. A Euskadi però, la putrefacció política ha estat més evident i un pacte anti natura, PP-PSOE ha ofegat la raó i la llibertat.

A Euskadi aquest proper mes d’abril es cometrà un nou delicte contra la democràcia. El poble basc aviat veurà com la seva llengua gira cua i torna enrere. Aquest dimecres el PSOE i el PP basc aprovaran un acord per tal que els funcionaris del país no necessitin tenir coneixements d’euskera. Rebaixaran també els minuts televisius d’aquesta llengua i aplicaran una reforma lingüística a les escoles.

Per si això fos poc, aquest proper mes d’abril un nou pacte de perdedors usurparà una victòria política. A finals d’abril el socialista Patxi López serà investit com a lehendakari i tots serem testimonis dels pocs valors que tenen els artífex del pacte.

Mentre tant, igual que els catalans la majoria del poble basc haurà de romandre en pau sumant nacionalistes, sumant independentistes i esperant el dia en que podrem passar a ser patriotes.

Bolonya, el túnel i la llum

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, ha participat avui a l’IESE en la presentació d’un estudi de telecomunicacions. El conseller ha arribat tard per que abans tenia sessió parlamentària, sessió on s’ha parlat del pla Bolonya i on tots els grups han donat el seu suport explícit a la conselleria.

L’acte de l’IESE girava al voltant del futur de les telecomunicacions a Catalunya, però Huguet abans de centrar-se en això ha aprofitat per dir que les universitats catalanes estan quedant endarrerides i ja fan tard en la cursa cap a Bolonya.

Així doncs, amb el suport de tot el Parlament català, l’Espai Europeu d’Educació Superior tirarà endavant i prescindirà de les universitats okupades, de les aules on es fumen porros, de la humiliació dels mossos i de tots els actes il·legals comesos per una colla d’estudiants, i no estudiants, que han volgut començar les vacances de setmana santa abans d’hora.

El pla de Bolonya ens permetrà tenir professionals més qualificats que podran treballar arreu d’Europa. Serà un pla interessant que si alguns saben canviar la mentalitat podrà triomfar. Serà també el pla del segle XXI i serà amb el temps la gota d’aigua pura que haurà desemmascarat aquells que s’amagaven al darrera del carnet d’estudiant, aquells antisistemes que han abusat durant tant de temps de la condició d’estudiant.

El conseller Huguet ha conclòs l’acte de l’IESE dient que “estem en un túnel on la foscor predomina més que la llum”, una evidència no gents fugaç però que amb treball i constància de ben segur canviarà.

Cara i creu del cotxe més barat del món

El grup automobilístic Tata Motors comercialitzarà a partir del mes de juliol el cotxe més barat del món. El nou vehicle de Tata es dirà Nano, no valdrà més de dos mil dòlars i l’empresa fabricant preveu que en un any se’n venguin 100.000 unitats a la India. L’objectiu d’aquest vehicle de dimensions reduïdes i d’un preu molt assequible és arribar a aquells usuaris que mai s'havien plantejat tenir un cotxe. El Nano però revolucionarà l’economia mundial i implícitament canviarà moltes vides.

Aquell indi que abans anava de casa al mercat en bici o en ciclomotor, ara ho farà en cotxe, protegit del sol, amb ràdio i consumint més combustible que mai. Nosaltres des d'Occident veurem com aquests 100.000 indis que abans anaven en bici començaran a conduir cotxes i consumiran més benzina, això provocarà que s’incrementi considerablement el preu mundial del petroli, per què de la India el Nano s’estendrà per la Xina, per Rússia, per l'Àsia sencera.

A Europa haurem d’esperar fins el 2011 per veure Nanos pel carrer, serà ja quan la comercialització del cotxe més barat del món haurà ressuscitat el sector automobilístic per uns anys. El Nano donarà aire al sector automobilístic però és possible que també l’acabi ofegant. Aquests cotxe s’estendrà per tot el món i amb ell apareixeran milions de nous conductors, milions de nous consumidors de petroli que provocaran la pujada del cru i finalment el seu esgotament

14 internacionals cedits en el moment més complicat

S’apropa el final de la temporada i el Barça segueix viu a les tres competicions més prestigioses del món; la Champions, la Lliga espanyola i la Copa del Rei d'Espanya. Ara que és quan els jugadors haurien de prevenir lesions i procurar dosificar els minuts de joc, l'oportuna Federació Espanyola (FEF) ha obligat al lesionat Andrés Iniesta a viatjar a Madrid per confirmar la lesió muscular que li ha diagnosticat el Barça.

El mig campista blaugrana, que es va lesionar a l'adductor de la cuixa dreta durant el partit contra el Màlaga hauria de descansar i seguir el tractament a Barcelona, però no, la FEF pretén salvar el coll a Turquia amb un jugador lesionat, i així de pas pot col·laborar en la guerra contra el Barça.

A la llista de blaugranes convocats per les seleccions internacionals si sumen, apart d'Iniesta, Henry, Keita, Xavi, Piqué, Alves, Messi, Martín Cáceres, Gudjohnsen, Hleb, Eto'o, Touré i Busquets. Alguns d’ells tornaran als seus paisos amb ganes de jugar i portar els colors de la seva selecció, altres però, aniran obligats deixant la passió pel futbol al club on treballen.

Ja fa temps que la Federació del país veí pretén eclipsar grandeses futbolístiques com la de la Selecció Catalana. Sovint fa la punyeta a la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i aquesta no hi pot fer res, però amb el Barça és diferent. El Barça té el poder suficient per plantar cara a la FEF i si cal lluitar per a que si els espanyols volen gaudir dels nostres jugadors, o bé paguen o bé miren els partits de la nostra veritable selecció.

Catalunya, emancipa't!

El nostre país actua com un adolescent dependent. Ha passat un temps, la butxaca està buida i ara toca anar a la mare a parar-li la mà i aconseguir la setmanada. L’amiga Catalunya s’ha portat bé, ha col·laborat i ara amb seguretat ha gosat anar a demanar allò que li pertoca per dignitat, una setmanada que pugui gestionar per a fer front a les seves despeses.

Aquesta Catalunya de cama fluixa i poc valenta no sabia que la mare es podia quedar a l’atur. S’havia acostumat a demanar poc i fer molt però ara la crisi l’afectava i necessitava cobrir gastos. Catalunya havia renunciat fa temps a somnis de grandesa per que encara es veia jove i les seves despeses, tot i ser elevades, no superaven els seus guanys.

Ara però tot ha canviat, la mare que paga està a l’atur i la setmanada s’ha anat ajornant. El cobrament que Catalunya tenia que rebre abans d’acabar el 2008 va passar a principis d’any, després al mes següent, després al gener, més tard a l’estiu i així successivament.

El nostre país ha vist com altres veïns menys col·laboradors han acordat bons finançaments econòmics, ha vist com se li ha arreglat el deute històric a alguna comunitat, i ha vist també com la nostra pròpia classe política, encapçalada pel PSC, ha baixat el cap i no ha exigit el mínim que ens pertoca.

Catalunya però, segueix essent majoria nacionalista i aviat demanarem el que és de justícia, gestionar nosaltres la nostra riquesa i la nostra pobresa. S’apropa la majoria d’edat i cada cop som més.

Baltasar l'autoritari, un incompetent que parla

El Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha tornat a fer gala de les seves aptituds comunicatives i un cop més se li ha vist el llautó. El conseller que fa mesos planejava un transvasament secret , qui volia usurpar terrenys privats per que no sabia com gestionar l’aigua del país, qui creu encara en els règims totalitaris, en el comunisme més vermell... ha tornat a patinar.

Ara en Baltasar ha trobat la solució a la picabaralla jurídica que mantenen els propietaris de Torre Negra i l’ajuntament de Sant Cugat. Sí, ha trobat la solució per que en Baltasar és el Conseller de Medi Ambient de Catalunya i és molt xulo.

Suposo que en Saura li ha fet creure que amb només 281.474 vots a les passades eleccions autonòmiques – CiU va ser la força més votada amb 928.511- ja pot creure en el seu ideat país de pandereta comunista. Així ho ha cregut i el passat dilluns va exposar la solució "final" per al conflicte de Torre Negra. El conseller proposava “integrar Torre Negra dins el parc de Collserola i s’ha acabat el tema”. Així de rotund és el conseller, així d'autoritari li agradaria ser al senyor Baltasar.

Fa gràcia que la quarta força política catalana tingui més poder que CiU, que li triplica el número de vots. És sorprenent també, que en una democràcia un incompetent arribi a la Conselleria de Medi Ambient i doni solucions que obvien el diàleg.

Article publicat al Tot Sant Cugat la setmana del 28 de març

La Unió que divideix

Ja és quelcom habitual que el soci del partit més votat al Principat mostri les diferències en comptes de callar per a sumar. El secretari general d’Unió Democràtica, Josep Maria Pelgrí, ha tornat a parlar i ho ha fet per dir que CiU no està al costat del sobiranisme.

Pelegrí ha recordat que “CiU no té la independència de Catalunya com a objectiu en el seu programa”, i ha obviat que a vegades cal callar per a sumar, cal adaptar-se a la societat i modernitzar el discurs. Convergència porta temps treballant per entendre i agradar a la societat, porta temps intimant amb la nova immigració que té la Casa Gran com a centre d’acollida. La Convergència de Mas i Felip Puig fa temps que entén la realitat nacional del país. Ara toca fer pinya i assolir el respecte internacional des de l’estat propi deixant de banda mals passats i veïns coixos.

Cal recordar a Pelgrí que al títol preliminar dels estatuts de Convergència hi diu que l’objectiu i els principis generals del partit són els de “potenciar la identitat de Catalunya per assolir la plena sobirania nacional”. Quan l’estatut del partit parla de sobirania nacional no vol dir que hagi d’estar supeditada a l’estat espanyol. Ja ho ha estat massa temps, ara cal avançar cap a l’autodeterminació amb el respecte que ens caracteritza als catalans i comptant amb el suport incondicional d’una UDC moderna.

Article publicat al Diari AVUI el dijous 12 de març

El protagonista

Tu ets el protagonista de la teva vida. Pots concebre el teu món com una veritable historieta fictícia on les coses giren al teu voltant o pots tancar els ulls i no ser conscient de res. Pots tancar-te en tu mateix i creure que les teves accions no afectaran a ningú o al contrari, pots esforçar-te en ajudar i acabar per oblidar-te de tu mateix.

Algun cop t’has assegut al tren a tres pams d’una cara desconeguda, l’has mirat als ulls i has pensat què deu ser de la seva vida? Has mirat per la finestra com marxa algú i has pensat on va, amb qui es trobarà, què farà demà al matí?

Has escoltat mai com algú parla pel telèfon i t’has imaginat on deu estar la persona que truca, asseguda al sofà d’una casa gran, caminant per una bonica ciutat mentre passeja el gos? Segur que qui truca és el protagonista d’alguna història.

Tots som els protagonistes de les nostres vides, algun dia ens unim a algú i en comptes de ser “protagonistes mono” passem a ser “protagonistes duo”, però sempre som protagonistes. Més endavant som “protagonistes múltiple” i al final de les nostres vides tornarem a ser protagonistes mono, la mort sempre et ve a buscar quan estàs sol.

Quan actues, quan mous fitxa i comences qualsevol acció sempre té un significat. Unes conseqüències que faran evolucionar la teva historia. Quan prens una decisió, sigui la que sigui, haurà d’estar pensada, haurà de ser la bona. Tu hauràs de tenir el convenciment d’actuar bé per que el món és petit i tot està relacionat.