Falta un any per a les eleccions al Parlament de Catalunya i sembla ser que la pre-campanya electoral ha començat. En un dels diaris propers al PSC s’ha publicat que Àngel Colom, secretari d’immigració de Convergència Democràtica de Catalunya, va rebre l’any 2000 una suma de diners per part del ja mediàtic Fèlix Millet, quan aquest era l’exdirector de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música.Colom reconeix haver rebut dotze milions de pessetes per fer front a les despeses ocasionades pel fracàs electoral del Partit per la Independència (PI), no obstant això , després d’haver declarat que té “la consciència ben tranquil·la”, s’obren tres interrogants que el temps resoldrà; Millet actuava com a mecenes del catalanisme?, Colom sabia d’on provenien els diners?, ha començat ja la pre-campanya electoral del 2010?.
En referència als socialistes, el polític de CDC ha assegurat que “volen atacar el catalanisme” ja que “en aquest país hi ha algunes forces que temen que Catalunya torni a tirar endavant”. Clar i cert, el PSC ha anat perdent l’essència catalanista dels seus fundadors i el present brut dels seus actuals dirigents deixa entreveure una clara deriva sucursalista. Per al PSC el catalanisme ha mort i aquell invent covard anomenat “federalisme” cada dia els hi sona menys.
A les properes eleccions al Parlament català veurem com el PSC es converteix en la sucursal catalana de ZP, com els espanyolistes s’aïllen de la realitat catalana, i com reneixen nous grups polítics lligats a la independència i democràcia.
Article publicat a la web de Reagrupament.
7 comentaris:
Hi ha pre-campanya perquè els resultats són previsibles i els que ho veuen negre tenen poc temps per canviar les coses. A Europa es pot veure com la dreta i els verds pujen i l'esquerra s'ensorra. La hipercompetivitat durant una crisi ens fa ser més "flexibles" o "auto-destructius" o "a treballar com xinos", i alhora un extrem anti-ecològic crida a l'altre extrem ecològic. A Catalunya, on a més a més de votar diferents visions econòmiques, es vota amb una visió nacionalista (espanyolista o catalanista), el resultat encara pot resultar més complex en temps de crisi, i no parlo de crisi econòmica, sinó de crisi nacionalista. Tan debó el catalanisme no és divideixi més, com va passar amb l'ecologisme català... Caldrà veure si els vots de CIU, ERC i RCAT sumen o realment resten. Com ho veus Feliu?
En resposta a lo de "mecenes del catalanisme"...
robar diners publics per financar un partit politic, sigui de la tendencia que sigui... no es correcte, i no hi ha discusio possible sobre aquest tema.
En 2n lloc, per molt que ens pesi que el PSC estigui perdent la seva essencia nacionalista, no estan atacant a res. No estan actuant de manera activa contra res, si no que simplement s'estan passivitzant.
Oscar
Jo crec que la jsutícia te la obligació d'investigar si el Sr. Colom sabia o no que els diners eren robats. Ell pot dir que te la consciencia tranquil·la, però s'ha d'investigar.
Pel que fa a la precampanya, aquest païs és vergonyós, i els seus polítics encara ho són més. Tots s'ataquen constantment, però cap no aporta sol·lucions o propostes per millorar les coses. Ni els nacionalistes ni el PSC ni el PP.
L'unic que fan es atacar-se i intentar guanyar vots mitjançant els errors dels demés i no pas mitjançant els seus encerts.
Molt bones Edu, doncs esperem que els vots d'aquests tres partits sumin. Si ERC vol recuperar electorat ha de tendir cap cap al pacte nacional..
Oscar,en Colom ja ha declarat que no sabia que no sabia que els diners d'en Millet eren públics, la història del nostre país està carregada de mecene del catalanisme.
La solució fàcil seria que els partits polítics fessin públic l'origen de les donacions, amb nom i cognoms. Però com tots es financien irregularment (recordeu el famòs 3% de Maragall, que va posar els pels de punta de tots els partits polítics), tots callen i ataquen quan algú ha posat la pota, com aquest cas, el senyor Colom. En aquest cas se l'ha de investigar, jutjar i si ha comès delicte, que pagui! Com el senyor Millet.
Si, si, Fèlix Millet mecenas del nacionalismo catalan? Lluis te informo que forma parte del Institut Catalunya Futur, sección regional de FAES en Catalunya. No hace falta que te diga quien es su presidente no?
Quantes coses a l'hora! I què sucoses! Suposo que en aquestes èpoques els periodistes es freguen les mans perquè tenen temes de sobres per on tirar. Què diferent de quan només parlàvem de crisi... Així que jo tampoc me’n puc estar de dir la meva ;)
Colom: Potser m'equivoco, però m'ha semblat entendre que aquest senyor va demanar personalment (en nom seu, no del se partit polític) a una altra persona (no pas al Palau de la Música) diners per eixugar un deute que ell mateix havia demanat per a sustentar el partit polític. Així doncs, aquest energumen va ajudar a un senyor que s'havia arriscat a la recerca d'un ideal (o d'un negoci? Això seria un altra tema discutir. Tema que de fet comentaré a continuació). En tot això doncs, no veig que en Colom hagi de penedir-se de res. Si et deixen uns diners que necessites per eixugar un deute... Preguntes d’on venen? O dones les gràcies i corres a pagar el deute? No siguem hipòcrites.
Millet: És molt fàcil ajudar als altres quan no et costa res. O donar diners que no són teus i ningú et reclamarà. Tothom sap que els favors s’acaben tornant. Per cert, no creieu que hi deu haver tantes i tantes associacions, societats, empreses, ajuntaments i organitzacions on ha passat, està passant i passarà el mateix que al cas Millet? La naturalesa humana és així... Si hom sap del cert que mai ningú no l’enxamparà agafant uns diners, que no són seus, potser no ho farà el primer dia. Però si la situació es manté, arribarà un dia en que ni el més sant no se n’estarà. Això no vol dir que qui ho faci tingui disculpa, però els que ho han permès durant tant de temps tampoc no tenen perdó
Partits polítics/Eleccions: Pre-campanya? Els polítics sempre estan de “Campanya”. Coneixeu algú a qui les eleccions els produeixi trempera? (encara que sigui intel•lectual?) En general, només als propis polítics. Pregunteu-vos perquè? Doncs perquè per a ells és una forma de vida! D’on en surten els seus ingressos! De què viurien? Tots poden simular que estan enfrontats, però les seves disputes són únicament per tal d’aconseguir cadira. I és que les eleccions no són més que una mena de Joc de la Cadira. El que menys corri o estigui menys a l’aguait es quedarà sense cadira. Ara bé, aquí s’acaben les seves disputes, n’escenificaran tantes com vulgueu, però formen part del joc de la cadira. Ara bé, quan algú vulgui retallar o supervisar el que poden aconseguir un cap a la cadira, TOTS fan pinya. I és que “Qui sap qui seurà a la cadira després de les properes eleccions?” Utòpicament, els governs treballen per el benestar del poble, però lamentablement s’han convertit en un organisme que viu de nosaltres i el seu últim fi és sobreviure.
No segueixo perquè m’encenc i tinc molta feina, que hem d’aixecar el país. Els polítics estan massa enfeinats en el seu propi joc de la cadira i si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. Aquesta vegada no tindrem les ajudes Europees...
Publica un comentari a l'entrada