Com guerrers surten a la gespa i no paren fins guanyar. Entre cops de pilota, esforç de grup i corredisses sempre tornen amb glòria i orgull. Donen el millor d’ells i amb il·lusió entreguen els seus fruits a tots els aficionats. L’esforç és el que quantifica el seu valor i la suor dels jugadors significa el treball, la constància i l’afany per superar-se.És la seva feina feta durant anys el que els dignifica i els concedeix el respecte davant els altres. La seva perseverança el que els fa canviar per ser millors, i com ells passa a casa. Diferents generacions treballen per mantenir el que els seus avantpassats van suar, per orgull, per dignitat i per fer “la casa gran”.
Durant la primera quinzena de setembre els catalans hem viscut de tot. Entre referèndums, escletxes de llibertat i records, hem trobat també amenaces i puntades indesitjades. El Congrés espanyol va rebutjar la proposta de CiU d’eliminar l’impost de successions al·legant que “ara no és el millor moment”.
Javier Lasarte, diputat del PSOE, va ser qui va recordar al poble català que Catalunya només serveix per produir. CiU va presentar una moció recolzada per ERC i PP, PNB i Coalició Canària varen votar a favor d’eliminar l’impost. Sis vots de diferència van tancar la porta per mostrar la nostra reclusió. L’esforç dels nostres avis, la suor del seu treball, no ens pertoca i si ho volem haurem de pagar.
Quan ens parlen d’unitat i d’igualtat dins l’estat, quan ens demanen solidaritat, moderació i respecte a la seva constitució, quan ens ataquen i ens espolien indirectament... nosaltres seguim indecisos, impotents però treballant per mantenir-nos en peu i seguir pagant.
Les donacions en vida són del 5 al 9% mentre que les herències es paguen entre el 7 i el 32%. És evident que els morts no es queixaran ni podran canviar res però nosaltres hem de dir prou, tancar l’aixeta i pensar en les nostres famílies. La meva suor, com la del valencià, el madrileny o el basc, ha de ser pels meus. El nostre esforç és qui ha d’aixecar a les nostres famílies i amb elles el nostre país.
Article publicat a la web de Reagrupament.
7 comentaris:
A la comunidat de Madrid, Esperanza Aguirre fa uns quants anys que va eliminar aquest impost al qual no li trobo sentit, una herencia no es un negoci o un premi de la loteria, es el dret de disposar d'alló que els nostres pares varen aconseguir amb treball i pagant impostos al seu moment. Conec un cas (gent de la Farga) amb una herencia important i han hagut de vendre patrimoni per pagar l'impost de succesió. Estic parlant de prop de mig milio d'euros.
Però sembla que a Catalunya son mes importants o tenen preferencia altres coses, aixi ho pensen els polítics del nostre "estimat" tripartit.
Estic d'acord amb el teu comentari. És indignant que haguem de pagar una fortuna per poder tenir accés al que "històricament" és la nostra família. Surt més a compte fer algun "chanchullo" en vida, per poder deixar alguna cosa amb cara i ulls als fills.
L'estat hauria de permetre modificar aquesta llei, que només te l'objectiu de recaptar fons.
Lluís! Estoy de acuerdo contigo que el impuesto de sucesiones es una tontería. Sin embargo, debo recordarte que CIU tuvo durante muchos y muchos años la oportunidad de eliminar el impuesto. Sin embargo, no lo hicieron. Así que no deberían poner el grito en el cielo. Por último, el PSC ha salido votado por los catalanes, así que no me parece correcto decir que es una imposición de España.
Saludos!
Pedro.
Estic d'acord amb que l'impost aquest ha de desapareixer, pero estic d'acord tambe en que CIU no es va preocupar en cap moment de treure'l mentre era al poder. Aixi que culpar nomes al tripartit no es del tot correcte...
El PSC no va sortir elegit pels catalans. Els catalans van triar a CiU a les darreres eleccions i els pactes van propiciar el govern del PSC. Si no hi hagués tripartit governaria CiU.
Pel que fa a l'impost, ara s'ha aprovat una modificació que és una vergonya! Abaratir-lo pels pobres i apujar-lo pels rics. Qué us sembla?
Jo ho trobo totalment inadmisible. Aquesta és la gran iniciativa del teu PSC "elegit" a les últimes eleccions Pedro!!!
amb aixo reprenem un debat que ja va haver-hi fa mesos en aquest mateix blog.
Els catalans NO VAN TRIAR CIU, coi! Els catalans sabiem TOTS TOTS TOTS (i que ningu s'atreveixi a dir "jo no") que si tornaven a sumar pel tripartit ho farien. HO SABIEM TOTS.
Ho sabiem perque aqui no tries un partit que governi, si no els representants d'un Parlament que despres triara un president.
I la gent els va votar. Als 3 partits del tripartit.
Us agradara mes o menys com governa el tripartit, pero Catalunya te el govern que va triar, aixi que deixem de NO ACCEPTAR els resultats democratics d'unes eleccions democratiques que tant "ploramiqueria" fa pudor al final.
I reitero (jo era l'anonim d'abans) que estic totalment en contra d'aquest impost.
Oscar
Hvala za intiresny Blog
Publica un comentari a l'entrada