En els últims anys, les normatives proposades per l’administració han anat carregant encara més les espatlles dels nostres pescadors, dels pagesos i dels autònoms en general. El recent decret sobre les quotes de captura al mar o les noves exigències per als pagesos al camp no busquen només millores en sostenibilitat, els acaben condemnant a ser esclaus de més paperassa i més traves per a aquells que, amb el seu esforç i dedicació alimenten el país.
És evident que garantir bones pràctiques és important però estem caient en l’excés de desconfiança cap als empresaris. La deriva controladora que patim entorpeix el bon funcionament de molts projectes empresarials i distorsiona la il·lusió d’emprendre en els nostres mercats.
Si volem un teixit productiu amb bona salut, el primer que ens cal és reivindicar quelcom molt senzill, una administració que confiï en el bon criteri i la bona fe dels qui cada dia aixequen la persiana. Menys traves i més confiança perquè els emprenedors puguin fer el que saben fer millor, treballar, innovar i fer créixer el teixit productiu de Catalunya.
Si l’estat espanyol ha de legislar lleis i regular tenint en compte la cultura de picaresca, és el seu problema. Els catalans tenim una altra cultura, on volem treballar amb llibertat, amb confiança per seguir endavant. I si no tenim les normes i lleis que ens mereixem, potser que fem l’estat que sí ens mereixem i que es reguli i es legislin les lleis que pertoquen als catalans.
Article publicat a Racó Català
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada