Construint l’Estat des dels municipis

El PP planteja presentar-se amb una marca blanca a les eleccions municipals catalanes del proper mes de maig. La presidenta espanyolista, Alicia Sánchez Camacho, creu que d’aquesta manera el seu partit pot créixer als municipis del nostre país. “Som la tercera força política a Catalunya, i no pot ser que tinguem només 284 regidors”, declarava a El Món a Rac1.

Camacho creu que per a ser un partit sòlid s’ha d’estar present als municipis i sap que amb les sigles del Partido Popular només podrà captar el vot dels catalans inadaptats, gràcies a déu, una minoria que tot i sorollosa segueix sent el símbol de l’auto marginació política.

La presidenta del Partit Popular de Catalunya creu que a les properes eleccions municipals el seu partit podrà millorar resultats. No és conscient que a les eleccions municipals el poble vota a candidats pròxims, a partits de la terra, amb missatges en català i amb propostes lliures que beneficiïn els habitants de Catalunya.

A la primavera, a les eleccions municipals, el poble ha de parlar clar per tal de fer recular  totes les formacions espanyolistes que treballen per la desintegració de la Catalunya catalana que volem construir. Els pobles han d’incrementar les reivindicacions per a que el nostre benvingut president, Artur Mas, tingui clar que l’àmbit que inclou “la major unitat del poble català” és l’Estat propi.

Si volem que la Generalitat convoqui un referèndum primer haurem de manifestar clarament que som majoria. Demostrar que la independència no divideix sinó que suma i que la millor manera de sortir de la crisi és auto gestionant-nos des de casa.

Article publicat el 8 de gener al Diari Avui.
Article publicat a directe!cat

Esclaus d’un model

Arriba el moment de tancar l’any i fer  valoracions personals, col·lectives i abstractes si s’escau. Cal posar les cartes sobre la taula i destriar-ne les bones. Un any dóna per molt i avaluar-lo així de cop no és ni fàcil ni ràpid.
La política del nostre país, com la de tots, sempre serà millorable però l’actualitat i les bones intencions del nou president Mas, semblen que van pel bon camí. L’economia  ja no pot anar a pitjor, les relacions amb Espanya però sí que apunten a seguir deteriorant-se, o això o aprenen a entendre i respectar les diferències.
En un any nou on només hi ha temps per bons pensaments, per a complexos objectius i canvis favorables, sembla que empitjorar les relacions amb Espanya no sigui cap bona pensada.  Però sense assegurar que el fi justifica els mitjans, sí que m’atreveixo a dir que si es té el convenciment, cal tirar pel dret.
Les forces polítiques i la societat civil del nostre país han d’anar unides en la resposta al Tribunal Suprem espanyol. Els catalans no podem consentir  l’enèsim atac perpetrat per Espanya a la nostra llengua i cultura,  aquesta vegada,  a la immersió lingüística de les escoles.

Ajuntaments com el de Sant Feliu del Llobregat, El Vendrell, Flix o Palafrugell ja han aprovat mocions a favor de mantenir la immersió. La lluita contra el tribunal s’ha de multiplicar a casa i ha de seguir en peu per tal de demostrar que no som esclaus de cap model, sinó plens testimonis d’un viatge cap a un horitzó determinat per la nostra raó i la nostra llibertat. 

Article publicat el 2 de gener al Diari Avui
Article publicat a directe!cat

Mas ja investit mentre el Suprem segueix jugant amb foc

Artur Mas s’ha convertit en el 129è president de la Generalitat. L’abstenció responsable dels 28 diputats del PSC i els vots dels 62 diputats de CiU han permès que Mas fos investit per majoria simple. El president nacionalista, que sempre s’ha definit com un independentista més, prendrà possessió del càrrec el proper dilluns 27.

La nova etapa política que viurà Catalunya serà inèdita. El president Mas haurà de defensar aspectes fonamentals de país molt difícils de conciliar amb les relacions amb Espanya. El concert econòmic i la resposta al Tribunal Suprem espanyol, entre d’altres, marcaran les pautes del joc. Amb Mas al capdavant s’ha d’obrir una etapa de transició cap a la independència, haurà de seguir demostrant que l’autonomisme ha mort i que Espanya no ens vol tal com nosaltres som.

Artur Mas, que ja ha declarat que treballarà perquè Catalunya “guanyi cotes de llibertat, autogovern i autoestima”, s’haurà d’enfrontar a les decisions supèrflues que el Tribunal Suprem dictamina. Abans de ser investit com a president, el tribunal espanyol ja ha amenaçat al poble català ordenant a la Generalitat que el castellà sigui llengua vehicular a l’escola.

El Tribunal Suprem vol que el castellà tingui una posició equitativa respecte al català en els centres educatius del país. El Tribunal però, per voler o dir, ja pot dir missa, Catalunya és catalana i cap Tribunal estranger hauria de poder decidir assumptes de tal importància per al nostres país. Fins que tots els catalans no s’adonin que el Tribunal Suprem és l’empremta del colonialisme, una de les eines que ens recorda que vivim supeditats i diàriament qüestionats, ni el nostre president ni Catalunya no tindran marges de maniobra per a poder progressar.

L’evolució del nostre país ha de caminar en paral·lel amb la transició cap a l’Estat propi juntament amb l’independentisme conservador que Mas haurà de dirigir.
Els diferents camins cap a la llibertat han de confluir, en un futur proper, a l’estat que ens permeti decidir des de casa, en català i per a les nostres gents.

Article publicat a directe!cat

L’ajuntament a favor d’Espanya

L'Ajuntament de Sant Cugat no ha renovat la concessió del servei de recollida d'escombraries i de neteja viària a l’empresa santcugatenca TMA-Grup Sánchez, i ha permès la concessió pels propers dotze anys a l’empresa madrilenya Sufi, una filial del grup Sacyr Vallhermoso.

Durant més de 20 anys TMA ha treballat a Sant Cugat donant feina a centenars de veïns catalans. L’empresa familiar, nascuda als anys seixanta, ha crescut al costat de la nostra societat, ha viscut els canvis demogràfics i urbanístics i ha estat sempre present, al costat, trepitjant i caminant pels nostres carrers.

És trist que en un context on Catalunya cada vegada es referma més nacionalment, quan és més palès que l’Estat propi és econòmicament més viable, un ajuntament nacionalista prefereixi signar una concessió amb una empresa madrilenya abans que renegociar i arribar a acords amb la pròpia, la local.

Amb aquesta nova concessió més impostos dels santcugatencs aniran a parar a Madrid i l’espoli esdevindrà voluntari. Sufi, l’empresa que ha guanyat un concurs sospitós, segons alguns regidors de l’ajuntament, i que ha estat involucrada en el cas Gurtel,  segons Europa Press, El Correo o El País entre d’altres, ha obert un gran interrogant a Sant Cugat. Què s’amaga rere aquesta concessió?  

Article publicat al Tot Sant Cugat la setmana del 31 de desembre
Article publicat el 27 de desembre al Diari Avui
Article publicat a directe!cat

Mourinho, m’avorreixes

L'entrenador del Real Madrid, José Mourinho, és conegut per la seva forta personalitat. Amb els seus atacs i jocs psicològics fora dels camps de futbol semblava que volgués fer escola demostrant el domini de l'estratègia, la contradicció, la pressió i l'atac gratuït.

No sabia aquest home que el seu mal humor continuat, el seu negativisme i les males maneres de fer, aconseguirien el meu rebuig complet, la meva sordesa cada vegada que apareix bordant a les pantalles.

Mourinho m’avorreix. Em cansa veure aquest home i ja no hi puc fer res. Em fastigueja escoltar-lo i veure com busca sempre culpables i enemics allà on només hi ha esportistes i equips rivals . El myster del Madrid ha sobrepassat una frontera, una línia fosca que l'ensorrarà mediàticament.

S'ha cregut l'actor que representava i el pessimisme el desmuntarà. Al futbol, com a la vida, els missatges que triomfen són els que provenen d'un somriure. Les paraules que es recorden són les que sonen amb alegria, i els equips que guanyen no són els que creuen ser els millors, sinó els que primen l'esforç i la millora en comptes de l'enfrontament verbal i l'oratòria barata.

Article publicat el 25 de desembre al Diari Avui
Article publicat a directe!cat

Més xantatge del PP

Abstenció en la segona volta de la investidura d’Artur Mas com a president a canvi de renunciar a un finançament més just per a Catalunya. Aquesta és la negociació, proposta o xantatge en tota regla, que la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha ofert al líder de CiU per tal de ser investit com a president.

El PP ha venut la seva abstenció a canvi de renunciar al concert econòmic. La insinuosa Alícia, ha plantejat la possibilitat d’afavorir l’elecció de Mas en la segona votació si “s’aparca” la petició d’un finançament diferent i si s’obliden els plantejaments independentistes.

Sánchez-Camacho sap que l’abstenció dels 18 diputats del seu partit seria suficient per a que Artur Mas fos investit. A la segona volta no és necessari obtenir una majoria absoluta i la presidenta de la sucursal del PP, que ho sap molt bé, s’aprofita d’aquesta situació per fer-ne xantatge del barato, del més oportunista.

Sembla mentida com el PP juga amb un fet tan important com és investir president al guanyador d’unes eleccions democràtiques. El xantatge espanyolista del PP hauria d’enfurismar i radicalitzar el convenciment a fer per nosaltres, a treballar per a sumar i esclafar plegats tot reducte que entorpeix el dret a decidir.

El xantatge de Sánchez-Camacho fa pudor a espanyolisme, a política anticatalana descarada i perversa. Mentre el PP defensa el concert econòmic d’Euskadi, a Catalunya en censura el simple plantejament.

Article publicat a directe!cat

Paraula de Bono

El bon home de les espanyes, el tradicional ibèric que no destaca per les seves llums sinó per les seves pors, ha remarcat que amb la Constitució a la mà no hi ha perill de ruptura. L’autoproclamat Moisès s’aferra a la Constitució per amenaçar qui qüestioni l’evolució, la separació que ens garanteix la supervivència. És la seva Constitució l'eina espanyola que dicta el nostre esclavatge, la nostra condició de mecenes no reconeguts?

El president del Congrés sempre ha estat enemic del nacionalisme basc i català. A la reforma de l’Estatut, Bono es va situar al costat dels sectors més conservadors de l’Estat i va arribar a plantejar-se abandonar el govern de Zapatero. Bono no és permissiu, és el símbol del socialisme més arcaic, més espanyolista i proper al PP de Mariano Rajoy. A les seves premisses no hi ha lloc per una Catalunya sobirana, lliure i justament emancipada.

Bono tímidament reconeix que s’han d’acceptar les diferències però assegura que la seva Constitució mai permetrà “defensar desigualtats entre espanyols”. És ell doncs, l’ibèric que amb el dit a l’ull no veu la realitat? Qui vol evitar parlar de desigualtats perquè ja li va bé ser el beneficiat de la diferència?

Mentre en Bono renega del nacionalisme no espanyol, a Catalunya nou capitals de comarca ja s’han declarat “moralment fora de la Constitució espanyola”. En total 110 poblacions s’han declarat insubmises en desacord a la làpida que ens emmanilla a una Espanya que ni entén, ni escolta, ni ens deixa existir. El procés que ha de portar Catalunya a la independència està obert i ja només cal deixar-s’hi portar, tot voleiant pels aires de llibertat.

Article publicat el diumenge 12 de desembre al Diari Avui 
Article publicat a directe!cat

El president del Congrés espanyol, José Bono, ha declarat aquesta setmana que “Espanya és la mare de molts pobles i la garantia d’igualtat entre tots els espanyols”. Bono ha atacat aquells que segons ell, amenacen la unitat de l’Estat i exageren les desigualtats.

El concert econòmic i l’estranya reivindicació espanyolista

És estrany que una persona que viu a Catalunya no vulgui gaudir d’un concert econòmic digne i just. És curiós que un habitant català no qüestioni el fet de pagar més impostos que un extremeny, per exemple, i gaudir d’uns serveis públics més precaris. És enigmàtic que un gironí sigui solidari amb Espanya i se’l critiqui sistemàticament en certs mitjans de comunicació espanyols. 

Insòlit, extravagant, desconcertant, sorprenent i fins i tot malaltís, és que el Partido Popular defensi el concert econòmic basc però es posicioni en contra del català. Quelcom semblant varen fer amb l’Estatut però tot i la repetició dels fets no hi ha qui comprengui les reivindicacions d’aquesta mena de catalans, que també es fan anomenar espanyols quan en realitat sembla que siguin espanyolistes anti-catalans.

La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha exigit avui a l’imminent president de la Generalitat, Artur Mas, que “aparqui” la reivindicació del concert econòmic per a Catalunya. L’estranya conducta de la presidenta popular s’entendria si estigués parlant des de Madrid, ja que el seu cap, Mariano Rajoy, entén que si guanya les eleccions generals i Catalunya afluixa el raig econòmic que envia cap a Espanya no tindrà amb què governar el seu país.

El concert econòmic serà la batalla del proper govern català i tota la societat, excepte els anti-catalans, hi hauran de col·laborar de forma unitària. Si les negociacions amb Espanya fracassen igual que l’Estatut, però, s’haurà demostrat a tots els catalans quin ha de ser l’altre camí, l’altre via, la proposta, la sortida, la lluita i treball que ens obliga a exigir el que és nostre, el que ens mereixem i necessitem ser, una Catalunya rica i plena, lliure, pròspera i solidaria amb tot el món. 

Article publicat a la Xarxa Independentista
Article publicat a directe!cat