Reinventar-se per fer créixer el negoci

Ja fa anys que veiem caure negocis. El petit comerç veu com s’ensorra la demanda dels seus productes o serveis i el preu del lloguer, llum, aigua, gas... segueixen incrementant-se  a contra corrent.

Constantment veiem com es buiden locals o com es pren el relleu d’un a l’altre. Un local on hi havia una copisteria passa a ser una perruqueria, un quiosc o llibreria passa a ser un bar... i aquests últims aguanten mesos i tornen a passar a altres mans.

Sota aquest clima de desànim empresarial, de decadència econòmica,  molts negocis es veuen en la necessitat de reconvertir o reidear els seus projectes empresarials. Canviar d’estratègies per arribar a un públic que també ha canviat.

Redissenyar el model de negoci és fonamental per adaptar-se a les noves necessitats dels diferents sectors i és aquí quan la crisi econòmica pot esdevenir una oportunitat. Repensant els nostres negocis podem adonar-nos que creant sinèrgies amb altres negocis podrem complementar els nostres serveis amb l’objectiu d’incrementar la demanda actual.

Per tant, abans de desanimar-se o posar el negoci en mans de tercers, pren la decisió d’impulsar-lo mitjançant diferents col·laboracions estratègiques. Hi guanyarà el teu negoci, l’empresa col·laboradora i el consumidor. 

Article publicat a El Punt Avui, 28 de març del 2013
Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Els atacs, el Corredor Madriterrani i la fractura als Països Catalans

És conegut per tots els europeus que l’Espanya centralista fa la guitza a Catalunya. Ja sense dissimular les seves ànsies d’ofec i desprestigi, el govern de Mariano Rajoy pretén desprestigiar el govern català amb falses acusacions de corrupció. Sense proves ni fonts s’atreveixen a assenyalar amb el dit mentre segueixen cercant fórmules per dividir la cohesió nacional de Catalunya.

El govern central fa ulls grossos als afers de la corrupta monarquia espanyola i caldrà veure el desenllaç ,però tot apunta que el silenci i l’oblit tornaran a ser els protagonistes. Però Espanya no només juga a silenciar, també juga a crispar.

Sectors com el farmacèutic veuen com la Generalitat no paga les factures pendents. Sectors com la pagesia veu com Espanya amenaça en no invertir fons europeu a la pagesia catalana. Funcionaris de l’administració pública veuen com se’ls retalla el sou i Espanya es fa la murri. Uns veuen i els altres no volen veure però el que està clar és que sense espoli fiscal i sense el llast espanyol Catalunya pagaria a les farmàcies, Catalunya negociaria amb Europa possibles ajudes a la pagesia catalana, i Catalunya no retallaria com està fent actualment en sanitat, educació, seguretat...

L’objectiu espanyol és trencar-nos com a poble, està clar. Però aquí no podem caure en el parany i ara més que mai cal unitat i respecte. Seguir treballant i buscar la manera de tirar endavant.

Seguirem rebent atacs, com la proposta espanyola del nou Corredor Mediterrani que passaria per Madrid i Saragossa oblidant Castelló i Tarragona, per exemple. Seguirem rebent l’ofec financer de Madrid i l’amenaça constant de les seves lleis i justícia. Prenguem aire i mirem de construir les estructures d’Estat necessàries per tallar definitivament i començar de nou.

I mentre estiguem construint el nostre nou Estat, no oblidem que català és qui se sent, qui parla i estima la llengua, qui busca la cohesió i rebutja el conflicte i la crispació. Fem esforços per a seguir establint vincles amb el País Valencià, amb Balears i amb els nostres germans de la Catalunya Nord.

En aquest últim punt, repensem amb urgència quina solució s’ha de proposar per a poder mantenir delegacions territorials com la de Perpinyà. TV3 no es pot permetre abandonar la Catalunya Nord perquè és un dels pocs ponts que ens queden amb la nostra gent del Llenguadoc-Rosselló.

Article publicat a directe!cat

Unitat CiU - ERC per seguir avançant

Sembla que CiU i ERC comencen a adonar-se que units és més fàcil fer front als atacs i les inclemències del temps. La trista història dels anhels de llibertat del poble de Catalunya rau en una bàsica consigna mai complida, units fins a la victòria.

I és que els catalans, de la mateixa manera que els partits que els representen, sempre han anat per lliure, responent i lluitant per separat. Sense consciència veritable de poble, de col·lectiu, de societat... sovint defensant els interessos d’uns pocs sense pensar a mitjà ni a llarg termini.

El Govern espanyol ha perpetrat un nou atac al català, i és que el ministre Cristóbal Montoro ha presentat una nova normativa que elimina la possibilitat dels ajuntaments a exigir coneixements de català en les places d’habilitació estatal que aquests convoquen, que són les de tresorer, interventor i secretari.

Ja estem cansats de rebre atacs emmascarats a la llengua. Ja estem més que cansats a veure com se’ns pretén callar i com ens lliguen de mans per por a la llibertat. El desig recentralitzador del Govern espanyol comença a crispar els sectors més moderats del catalanisme, i ja som una àmplia majoria els que creiem més que necessari un front comú de tot el catalanisme, siguin de dretes, esquerres o de centre, per defensar els interessos de la nostra terra.

Així mateix, el president d’ERC, Oriol Junqueras, comentava que els republicans “no descarten cap eina que sigui útil per a la societat catalana” mentre deixava clar que no descarta unir-se a una possible candidatura conjunta amb CiU.

Que la prudència no ens faci covards. Anticipem-nos a nous atacs forçant una veritable coalició catalanista que garanteixi la nostra supervivència, la nostra llengua, el nostre futur. Cal seguir avançant i només units aconseguirem arribar a Itaca.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

La demagògia dels toros

Un cop més veiem com el govern espanyol ataca Catalunya trepitjant les decisions preses per un Parlament democràtic com és el nostre. Els espanyols tiraran endavant una ILP sí, i just en aquest moment  s’enfrontaran a la decisió de prohibir els toros presa pel Parlament de Catalunya gràcies a la ILP en contra de les tortures. El Congrés espanyol ho té clar, tirarà endavant la ILP per reimplantar les corrides de toros a Catalunya i sí, un cop més mirarà d’ofegar les decisions preses des de Catalunya amb l’aval de la majoria de ciutadans, per cert,  els socialistes catalans han abaixat el cap i s’han abstingut, ordres de Madrid.

Gràcies a la majoria absoluta del PP, s’ha votat a favor de la ILP que proposa convertir els toros en Bé d’Interès Cultural. Els diputats del PP han defensat la ILP escudant-se en l’arrelament de la festa taurina a la cultura espanyola i han citat alguns catalans il·lustres, que per molt il·lustres que fossin en el seu temps, avui patirien de sàdics o poc evolucionats, com és el cas de Salvador Dalí o Joan Miró, amants confessos de la tauromàquia.

No hem de tenir por al sentit comú que ens diu que una tortura no pot convertir-se en espectacle. Si ens toca conviure amb una societat que veu normal l’assassinat  públic d’animals, el sadisme fet espectacle, l’aplaudiment al violent... cal buscar sortides, i gràcies a Déu ara mateix en tenim moltes sobre la taula.

Espanya patina i no para de caure. S’està deixant en evidència i a la comunitat internacional no li costa veure que potser sí, que la societat catalana evoluciona a un altre ritme que l’espanyola.

Deixem de banda la demagògia amb que ens justificaran les corrides de toros i mirem de ser constructius. El sentit comú no deixa de repetir-nos que hem de marxar d’un estat opressor i violent com Espanya. Construïm el nostre propi Estat i mirem d’establir llaços d’aliances amb aquells governs i societats que estiguin a la nostra altura.

Al 1454 els asteques encara sacrificaven nens al déu de la guerra i el sol, o al déu de la pluja, per combatre sequeres o per aconseguir victòries en combats. Les societats han d’evolucionar i civilitzar-se, està clar, ara però els hi toca als amants de la tauromàquia.

Article publicat a directe!cat

Emprendre l'aventura d'emprendre (I)

Són temps difícils per a tots, però els joves patim una crisi mai viscuda, mai coneguda ni afrontada. La crisi econòmica i de valors que vivim afecta la gran majoria de col·lectius i sectors, però som els joves els que patim una desafecció sense precedents pel fet de no poder imaginar un futur estable, un futur real.

Els joves que s’han quedat a l’atur, els que s’estan trobant sense feina, són els que han d’espavilar, repensar-se i agafar les regnes per tirar el país endavant. Quedar-se a l’atur no és quedar-se sense treball, cal tenir clar que qui es quedi a l’atur ha de començar una nova aventura de manera urgent, l’aventura de trobar una nova feina o de crear-se-la.

Hi ha qui diu que emprenedor s’hi neix, però avui en dia la necessitat també crea emprenedors. Abans emprenia la gent amb vocació, avui emprenen ells però també els que tenen la necessitat d’emprendre per sortir de la crisi i construir-se el seu futur. Qui estigui a l’atur i no vegi llum a llarg termini té l’obligació de seure, pensar, agafar aire i convertir la seva professió en un tangible real, en una nova via on pugui oferir serveis, feina, ajuda, el que sigui per arribar a final de mes i poder seguir pensant en el seu futur.

Al llibre Manual de un joven parado (Ed. Novum Publishing) explico en primera persona la meva aventura d’emprendre. També tinc un bloc obert a tothom perquè puguem compartir idees i opinions. En temps de crisi neixen les millors idees, aprofitem-les doncs creant sinergies i col·laborant entre sectors.

Molta sort i endavant!

Article publicat a Intocable Digital
Article publicat al TOT Sant Cugat 

Espanya com la URSS

Sovint en alguns sectors de l’independentisme se senten veus que diuen que Espanya acabarà com la URSS. Sense cap tret a l’aire diferents territoris aniran assolint la seva independència, amb pau i sense que el govern espanyol hi pugui dir ni fer res.

Són masses anys els que porta Espanya vivint una vida que no mereix. La cultura imperialista els hi ha passat factura. Masses segles recaptant diners de les colònies i vivint el dia a dia, sense treballar, sense invertir ni pensar en el futur.

Avui però, en mig d’una crisi global i d’una Espanya inviable la corda segueix tensa però ja està a punt de trencar-se. Catalunya s’independitzarà i el mapa espanyol segur que canviarà. Qui voldrà ser espanyol quan el motor hagi creat el seu propi xassís?

Doncs bé, aquesta petita i humil reflexió no només està en boca de sectors independentistes sinó que també ho pensen geopolítics russos que asseguren que Catalunya  s’independitzarà i Espanya acabarà convertint-se en un estat confederal.

El grup d’experts geopolítics russos han creat una teoria analitzant alguns codis oberts de la CIA, les Forces Armades de la Federació Russa i altres estudis de reconeguts geopolítics com Alvin Toffler o Samuel Huntington. En ella, teoria que ja han publicat diversos mitjans anglesos i russos, diuen que abans del 2035 el mapa fronterer d’Europa haurà canviat, i a Espanya de forma significativa, ja que Euskadi i Catalunya s’hauran independitzat.

Espanya seguirà sorda, fent cas omís als advertiments internacionals. Els catalans però, estem fent història caminant ja cap a la llibertat.

Article publicat a directe!cat

Front comú contra Montoro i clatellada al PSC menys democràtic

Representants de CiU i ERC ja s’han trobat per coordinar l’estratègia que empraran per plantar cara al ministre espanyol d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en la que proposaran la flexibilització del dèficit, passant-lo del 0,7% d’aquest 2013 al 1,5%.

Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia, també ha avançat en la lluita per un repartiment del dèficit més just i ha assegurat que “no té ni cap ni peus” la demanda del 0,7% del govern espanyol ja que això “implica un superàvit de 800 milions d’euros en un moment que l’economia catalana està en recessió”.

La trobada entre convergents i republicans ha servit també per preparar la declaració institucional sobre el dret a decidir que es farà aquest mes de gener al Parlament. Un dret democràtic que segons el PSC no és apte per als ciutadans de Catalunya.

El PSC s’ha desdit de l’abstenció que va anunciar Pere Navarro, primer secretari del PSC, en relació als temes relacionats amb el dret a decidir del poble de Catalunya. El portaveu del partit, Jaume Collboni, ha declarat que “el dret a decidir no és el nostre projecte polític”.

Es veu que per al PSC, sempre depenent dels socialistes espanyols, els interessos i les diferents lluites de poder estan per sobre de la democràcia i la llibertat d’un poble a escollir lliurement, i en pau, el seu paper al món.

El PSC no formarà part del consell de la transició nacional i una vegada més girarà l’esquena a la majoria del poble català. Quan Catalunya sigui Estat necessitarem socialistes que pensin en clau catalana, que siguin demòcrates, progressistes i no obeeixin a cegues  les ordres interessades de la seva cúpula.


Article publicat a Directe!cat

Rere un cartell, venda o lloguer

Aquests mesos he estat buscant habitatge per anar a viure amb la meva parella i m'han cridat l'atenció les milers d'històries que hi ha rere un cartell de "en venda" o "lloguer"

La nostra particular aventura va començar ara fa mig any quan començàvem la cerca d'un habitatge perfecte per les nostres necessitats. No era una feina fàcil compaginar les obligacions amb la inversió de temps per trobar aquell racó on vols arrelar. No era fàcil de gestionar, no era senzill ni moltes vegades engrescador. Vam visitar quantitat d'habitatges. En sis mesos i amb una mitjana de quatre pisos per setmana se'n poden visitar molts, potser masses.

Les hem vist de tots colors. Des d'un pis podent i fosc, d'altres magnífics, un amb substàncies legalment qüestionables... però tots tenien una cosa en comú, una història, unes vivències que per alguns van ser molt bones i per a altres no tant. Des de parelles que han trencat (desgraciadament la majoria), famílies que han progressat i han marxat a un espai més ampli, persones que s'han arruïnat...

Després de molts mesos cercant habitatge l'hem trobat. Sí, a Sant Cugat i ben a la vora de casa. Ara emprenem una nova aventura, la de moblar-lo, però abans d'iniciar aquest segon procés del nostre projecte volia donar les gràcies a tots aquells agents immobiliaris que han dedicat el seu temps a ensenyar-nos habitatges. La feina de l’agent sovint passa desapercebuda però la veritat és que és cabdal per trobar el teu racó. També vull encoratjar a tirar endavant a totes aquelles persones que se senten obligades a canviar d'habitatge o que simplement el perden.

Lluitant, amb energia, tot ho podem canviar.

Informació agència immobiliària Feliu Franquesa

Article publicat a Directe.cat 
Article publicat al Tot Sant Cugat