El plaer de crear

Pensar en com construir un somni és quelcom que a la majoria de gent li provoca plaer, li proporciona felicitat. Cada persona és diferent i té els seus interessos, projectes i somnis, però molts coincideixen en que el sacrifici, l’esforç per construir allò que desitgen, els provoca plaer.

Hi ha qui crea esperances oferint els seus serveis professionals, qui construeix habitatges, qui fa botifarres, qui construeix portals web... tots ells viuen amb passió el fet de construir i servir allò que els mou. En la creació hi ha autorealització, en la creació un pot ser millor.

La creació va íntimament lligada a l’acte d’emprendre perquè sense donar el primer pas, res no es construeix. La passivitat, el negativisme i la desafecció són enemics del plaer de crear, del viure amb il·lusió per construir, sí, una empresa, una família, un habitatge, una manera de fer, de viure, un Estat.
Fer per créixer, per deixar petjada, fer per existir i no viure envà. Això mateix és el que pretenem fer des del sobiranisme. Ens apropem a unes eleccions històriques per al país i conforme s’acosta la data anem rebent atacs que s’intensifiquen de forma gradual.

La majoria de catalans però, només volem allò que ens fa viure. Volem crear un nou Estat perquè ens il·lusiona la idea de crear. Ens agrada perseguir els somnis i treballar per atrapar-los. Som, en definitiva,  emprenedors de mena i l’únic que ens atemoreix és el conformisme i la poca ambició dels catalans que encara volen quedar-se a Espanya.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat
Article publicat el 30 de juliol a EL PUNT AVUI

La decisiva unitat

Són moltes veus les que clamen una veritable entesa de tot el sobiranisme. En una llista unitària, en un conglomerat de partits, sota un mateix nom... és igual, el que cal és fer un pas ferm que mostri la voluntat de diàleg entre CDC, ERC, CUP, Reagrupament, SI...

El procés està arribant a un punt de no retorn i calen accions que propiciïn una embranzida decisiva per assolir allò que la majoria de catalans volen, la plena llibertat.

Són moltes les converses i discussions que s’han generat durant aquests anys. Moltes les il·lusions i emocions que s’han creat juntament amb les expectatives de construir un nou Estat. La clau de volta la tenim nosaltres, els partits que hem votat els sobiranistes, però la impotència de dependre d’unes decisions estratègiques ens està fent patir de valent.

S’apropa l’11 de setembre i les eleccions del 27 de setembre. Els nostres dirigents rebran atacs i el govern espanyol probablement tornarà a jugar brut. Si no exemplifiquem un acord públic entre els principals partits independentistes probablement no aconseguirem desencallar la nostra relació amb Espanya.

Prat de la Riba deia que “Catalunya, abans de ser de dretes o d’esquerres, ha de ser”. Recordem les seves paraules i siguem conscients del que representa seguir lligats a Espanya.

Article publicat a Directe!cat
Article publicat a EL Punt AVUI el 1 de juliol de 2015
Article publicat al TOT Sant Cugat 

Continguts d’alt valor

La tecnologia actual ens permet a empreses i particulars disposar d’un ventall de possibilitats amplíssim per dinamitzar informació
Els mitjans de comunicació ja no són els únics que tenen la clau dels continguts. Qualsevol empresa o persona disposa d’eines suficients per a donar a conèixer qualsevol missatge, pensament, inquietud, denúncia, novetat...

És important que al terreny empresarial tota companyia, petita o gran, disposi d’una estratègia de continguts per apropar-se als seus públics. Tenir contacte amb la clientela ja no s’aconsegueix només a base de fer ofertes i promocions. Els usuaris han canviat, els clients s’han especialitzat i la tecnologia ho ha revolucionat tot.

Avui en dia una empresa té al seu abast multitud d’eines per dissenyar estratègies que ajudaran a assolir objectius. Avui el client busca valor afegit. Qui compra una col vol saber on s’ha plantat, qui l’ha tractada i com s’ha transportat. Qui contracta a un advocat vol saber quins valor té aquella persona, l’empresa que representa, els casos que ha guanyat, els que ha perdut i el que ha après durant aquest recorregut.

El client valora el contingut de qualitat, està clar, però també el valora l’amic Google, el principal motor de cerca a Europa. Un contingut de qualitat publicat a la xarxa serà compartit i atraurà visites. Serà dinamitzat per la companyia i per tercers. Es convertirà en una publicació referent, en un punt d’atracció que donarà reputació a l’empresa, que li generarà visibilitat i la farà gran.

Article publicat al setmanari TOT Sant Cugat

Catalanofòbia com a estratègia electoral

L’espanyolisme pretén incrementar l’odi a tot el que sona català i algun eixelebrat encara no entén perquè som independentistes.

Mentre el partit majoritari a Espanya menysté un partit polític anomenant-lo en català, aquest en qüestió, elimina la llengua catalana del seu portal web per a rapinyar algun vot. Ser català o respectar la llengua de milions de persones no és positiu ni atrau al seu electorat.  Així és Espanya, així ho volen els polítics que seguiran governant en aquesta fosca, desolada i moribunda Espanya.

El PP ha demanat als seus líders que facin referència el partit de “Ciutadans” en català i deixin d’anomenar-lo “Ciudadanos”. D’aquesta manera el PP ataca a Ciutadans presentant-lo com un partit català. Quin desastre, són catalans!

Per altra banda, i no menys greu, el partit que fa uns dies deia que ensenyaria a pescar als espanyols del sud, se li han pujat els colors perquè els han desemmascarat, són catalans! I per rebaixar la tensió han fet allò que mai els hi ha costat fer; desdir del que són (o diuen ser aquí), catalans.

Ciutadans ha ocultat la versió catalana del seu portal web perquè a Espanya això no està ben vist. Ha silenciat el català perquè allò de l’Espanya plurinacional ja queda molt lluny i ara es porta més l’enyorada Espanya monolingüe de Franco.

Avui l’Espanya que coneixem és enemiga, però l’Espanya que s’apropa també ho seguirà sent. Juguen a crear i potenciar l’odi al català i s’estranyen quan la majoria de catalans volem segar cadenes.

Què fan els catalans que no es declaren independentistes? No tenen un xic d’orgull? No els importa que els menystinguin per ser catalans, per parlar en català?

Article publicat a directe!cat
Article publicat el dissabte 21 a El Periódico de Catalunya
Article publicat el divendres 27 a el TOT Sant Cugat 

La vida al VITA Entrepreneurship Center

Fa uns mesos que Sant Cugat disposa d’un nou centre d’emprenedoria, on el talent i la cooperació coexisteixen dia a dia. És el Vita Entrepreneurship Center, amb seu al camí de Can Ametller de Sant Cugat. Un centre que ja fa mesos que hi ha vida, però que dia rere dia més emprenedors, estudiants i empresaris s’hi troben i fan evolucionar els seus somnis i projectes.

El Vita és un excel·lent lloc per emprendre perquè allà s’hi reuneixen els ingredients necessaris per fer créixer els projectes més ambiciosos. Talent, creativitat, espais de reunió, tecnologia punta, cooperació, clients, formació i ajuda de tot tipus per estabilitzar, impulsar o fer realitat un projecte empresarial.

El Vita és un punt de trobada, on el networking floreix constantment. Ho dic perquè ho visc.

Fa poc més de quatre anys vaig iniciar el meu projecte empresarial. Associat amb un professional del disseny i col·laborant amb periodistes, dissenyadors, fotògrafs i programadors, hem anat consolidant una cartera de clients. Durant els primers anys hem fet teletreball i ha estat una experiència positiva, una manera de treballar i viure que recomano a molta gent.

Des de fa pocs mesos, però, vam decidir anar a treballar a Vita Entrepreneurship Center. Teníem ganes de fer un canvi, de variar l’estructura de feina, ajudar-nos amb uns horaris “més normals” i disposar d’un lloc per reunir-nos amb clients.

El que no sabíem era que treballar enmig d’un clima com el del Vita ens faria evolucionar tan ràpidament. Hem variat l’estructura i alguns processos de treball, centralitzem la feina des del Vita i els col·laboradors fan feina semipresencial. Cada dia fem networking, col·laborem amb altres professionals i aprenem d’altres empreses que coexisteixen al nostre costat.

El teletreball segueix sent part de la nostra filosofia, però el fet que els col·laboradors facin feina semipresencial ens ajuda a millorar el seguiment dels projectes, a motivar-los i ajudar-los en el seu dia a dia.

En definitiva, vull donar les gràcies a totes les persones, empreses i entitats que han fet possible l’existència del Vita Entrepreneurship Center perquè a nosaltres ens està ajudant molt, perquè sé que molts projectes empresarials es gestaran allà, perquè impulsa la creativitat i la cooperació, la sociabilitat i, per tant, l’economia de Sant Cugat.

Article publicat al TOT Sant Cugat

Conflictes no resolts

L’altre dia passejant pel centre de Sant Cugat em vaig trobar en Domingo, un col·lega recent arribat de viatge a Amèrica Llatina. Ens posàvem al dia i mentre parlàvem alguns dels seus comentaris traspuaven quelcom de ràbia i impotència.

M’explicava que tenia problemes amb unes terres fèrtils que, ja fa algunes dècades, treballava la seva família. Havien passat els anys i les noves generacions ja no les conreaven, la natura salvatge s’havia apoderat de la terra i ara el camp s’havia convertit en un preciós bosc.

En Domingo em deia que actualment no fa ús dels seus terrenys però que els vol rendibilitzar. Que hi vol construir, muntar-hi algun negoci o cedir-ho al govern. Decebut, però, m’assegurava que era impossible negociar amb els governants i que els seus projectes estaven bloquejats des de feia anys...

Em deia que al govern ja li estava bé la situació actual; que no comprava ni expropiava als propietaris, no deixava construir, però alhora, si calia, en feia ús. El govern i en Domingo havien lluitat als jutjats i cadascú interpretava les sentències com volia. Passaven els anys i el conflicte s’enquistava, tot seguia igual.

En Domingo vol treure profit dels seus terrenys desencallant el conflicte i negociant amb els governants per buscar una sortida favorable per a totes les parts. A més, durant aquests anys ha vist com altres veïns amb terrenys de característiques semblants avançaven cap a l’enteniment, pactaven, dialogaven i desencallaven el conflicte.

Com pot imaginant el lector, el conflicte d’aquest Domingo fictici no és un conflicte internacional allunyat del nostre dia a dia. És un problema de Sant Cugat del Vallès anomenat Torre Negra, un conflicte que ja fa masses anys que portem arrossegant i que encara no està resolt.

Article publicat al diari ARA el dilluns 19 de gener de 2015
Article publicat al diari EL PUNT AVUI el dimarts 20 de gener de 2015

En versió original, gràcies!

Un dels cinemes de Sant Cugat del Vallès ha donat un pas ferm cap endavant i ha decidit oferir les pel·lícules de les seves sales en versió original. Segur que ha estat una decisió molt estudiada i qüestionada, des de dins i des de fora l’entitat.

Els cinemes que ofereixen els seus passis en versió original actualment, a la nostra societat, són cinemes que se la juguen, que aposten per la internacionalització de la nostra societat i que per tant, cal agrair i valorar.

Són moltes les veus que estan en contra del cinema en versió original. Veus que al·leguen que les pel·lícules no doblades al català o a l’espanyol arruïnaran l’economia d’un sector que ja està prou afectat per la crisi.

Dobladors, muntadors, traductors... tots ells treballen al voltant del cinema i de ben segur que la implantació del cinema en versió original els afectaria. Es quedarien però sense feina o els obligaria a evolucionar? Està per veure, però des del meu punt de vista crec que el cinema en versió original podria contribuir a millorar la competitivitat dels catalans i enriquir el cinema de casa.

Crec que una societat que mira cap enfora, que vol trepitjar fort sense arronsar-se, una societat que ja comercialitza internacionalment i que és receptora de milions de visitats estrangers... ha de reforçar el seu nivell d’anglès i preparar les noves generacions lingüísticament parlant.

A la ciutat de Sant Cugat tenim un cinema en versió original i cal que ho aprofitem. Que hi anem a millorar la nostra comprensió en anglès, francès... que els més petits comencin a escoltar converses en estranger, i que els que només volen veure pel·lícules en català i o espanyol, també hi vagin a reclamar pel·lícules fetes al país, en català i per tant, en versió original.

Article publicat al TOT Sant Cugat

Tàndem

La Wikipèdia diu que un “tàndem” és una bicicleta en què poden pedalar més d’una persona.

També diu que el tàndem té el doble de potència de pedaleig amb un lleu increment de les pèrdues de fricció en la transmissió, i dit això, m’agradaria creure que un tàndem pilotat pel president Mas i en Junqueras seria un instrument perfecte per arribar a bon port, de manera ràpida, veraç i reeixida.

Són molts els que parlen aquests dies del nostre futur futur. Alguns, creuen que està fotut, altres, que ja està tot perdut, que si la lluita segueix essent partidista ningú més que Espanya podrà guanyar res.

Els catalans vivim un moment històric i no podem desil·lusionar-nos per interpretacions o elucubracions polítiques. Volem valorar fets, volem viure amb la convicció que el futur depèn de nosaltres i que el camí, tot i no estar traçat, està ben assenyalat per saber arribar a Ítaca.

El tàndem Mas-Junqueras és avui una garantia que no pot trontollar. La desconfiança que genera el senyor Duran a Unió no ha de ser cap impediment per soldar una aliança ferma plasmada en un programa electoral o una llista unitària. Tant se val si el projecte i l’objectiu és comú.

Ara és hora de sumar majories de forma desacomplexada. El votant de la CUP, igual que el convergent o el republicà, està avui més a prop de viure on vol viure. Cal crear aliances i encomanar l’embranzida. Encara hi ha molts votants d’ICV, Unió o Socialistes que no tenen clar quin és el destí, afanyem-nos doncs a empentar el tàndem i seguir-lo el màxim de gent possible.

Que les lluites partidistes que comencem a ensumar als diferents municipis no embrutin el procés. Tots en som responsables i una bona relació entre la CUP, ICV, ERC, CiU... no té aturador.

Article publicat al TOT Sant Cugat