El sentit de les coses sense sentit

Algun cop heu vist alguna cosa carent d'un veritable sentit? Jo sí, moltes. Deixant de banda la política opressora dels diferents partits estatals, hi ha moltes coses sense sentit que conviuen amb nosaltres i moltes vegades no els hi parem atenció. És el cas dels calçats que ens podem trobar a peu de carretera, abandonats a les voreres de les grans ciutats, empolsegats en carrerons deshabitats... sí sí, no ho heu vist mai? L'altre dia corria per la carretera que uneix Sant Cugat amb Bellaterra i vaig topar amb 7 calçats diferents. Sempre sense parella, bruts i mig trencats. Avui he sortit del tren i al ben mig de la vorera una sabata solitària s'enfrontava al caminar de la gent. Mai ho he entès, però és una realitat. Em pregunto com han anat a parar fins allà, algú els ha tirat? pots sortir de casa amb dues sabates i tornar descalçat? no ho sé, potser serà un misteri infinit que ni el pas del temps desvetllarà la seva veritable raó de ser, tal com nosaltres, sempre rebent i mai atacant.

La "Feria" que la paguin ells.

L'any passat diferents institucions públiques van arribar a entregar 300.000 € a la organització de la "Feria de Abril". Dit d'una altra manera, els teus impostos i el meus impostos van servir per finançar una festa folklòrica que a Andalusia té molt de sentit, però que a Catalunya no en té. No estic d'acord en que es potenciin les cultures foranes amb els impostos dels nostres ciutadans. La Feria d'Abril hauria de ser una festa organitzada per entitats privades, centres andalusos, i no pas amb els diners del nostre poble. La immigració marroquina al Principat és molt notòria, gairebé tant com l'andalusa, i no per això hem de finançar la dança del ventre marroquí.

Un gol històric

M'agrada el futbol perquè molts cops és des d'un camp de futbol on les persones estan més unides. Ahir vàrem assistir a un dels gols més impressionants que s'han vist en la història recent del Barça. Va ser el del jove jugador argentí, Leo Messi, amb un gol semblant al que va fer Diego Armando Maradona l'any 1986 en un partit on s'enfrontava la selecció argentina i l'anglesa.
En el match de Maradona el resultat va ser de 2 a 0 a favor dels argentins, al del 2007 el nou astre argentí ens regala un gol per a la història i finalitza el partit del Barça-Getafe amb un marcador de 5 a 2 . Sense tenir en compte la qualitat del gol, els driblings, els tocs de cama, l'arrencada i el final del jove jugador argentí, el més bonic d'aquest gol que han seguit tots els mitjans internacionals, ha estat que Messi l'hagi dedicat al "mestre", Diego Armando Maradona, que està ingressat al sanatori "de Los Arcos" de Buenos Aires des de divendres passat amb motiu d'una hepatitis tòxica per accés d'alcohol i menjar, i que fa només unes hores el seu metge personal, Alfredo Cahe, ha anunciat que serà traslladat a un centre psiquiàtric per a complementar el seu tractament. Que Maradona es recuperi només depèn d'ell, però el 10 històric de la selecció sap que Messi i tots els amants del bon futbol estem amb ell.

Servià i la lluita per la sort.

Fa temps vaig llegir el llibre“La Bona Sort” de l’Àlex Rovira i Fernando Trías de Bes, em va quedar clar que no hi ha ningú que tingui sort, la sort es treballa, es busca sota les pedres i si no la trobes, la crees. Això mateix és el que ha fet Oriol Servià, el pilot català que competeix a Champ Car, màxima competició de l’automobilisme nordamericà. El pilot de Pals es va quedar fora del seu equip, el PKV Racing, i d’un dia per l’altre es va trobar sense ofici ni benefici. En comptes de tirar la tovallola i tornar al Principat, Servià, va seguir la competició de prop, va parlar amb diferents equips i un cop del que molts en dirien sort, va fer possible que tingués l’oportunitat de competir a Long Bech, Califòrnia, per l’equip Forsythe. El català, que competia com a substitut de Paul Tracy, lesionat en un entrenament, va fer el segon millor temps arribant per darrera del francès Sébastien Bourdais (Newman-Haas) i per davant de Will Power (Team Australia). Servià ha conquerit el seu catorzè podi a la Champ Car i s’ha guanyat un lloc a l’equip Forsythe, s’ha tornat a assegurar el futur i ha demostrat un cop més que la sort ens la construïm nosaltres mateixos.

Amb gimnàs no es guanya

Què tindrà el gimnàs del Barça que tant els hi agrada als jugadors? Quan un té febre en comptes de quedar-se a casa diu que està al gimnàs blaugrana, quan el jugador està desaparegut també està al gimnàs... què tindrà el gimnàs? Tothom s’ho preguntava fins que van aparèixer les fotografies del gimnàs a la premsa esportiva i va quedar palès que, “el fenomen gimnàs” és un exemple de l’indisciplina que es viu al vestuari barcelonista. El gimnàs com algú ha dit “és maco”, però no n’hi ha prou...
Tenim un crack tant crack que aquesta temporada ja s’ha perdut 82 sessions d’entrenament en grup, si tenim en compte que els jugadors del Barça no entrenen més de 3 hores al dia, que anem primers a la lliga i no entrena ni déu, que el futbol és un esport d’equip i la gent diu que entrena sola al gimnàs... guanyarem la lliga estatal i la copa del monarca espanyol del tot segur, ara que li han tocat el crostó a Rijkaard sembla ser que l’equip torna a entrenar, no sé si per a guanyar o per acontentar a la premsa, però encara queden 8 jornades i un calendari favorable, de moment, Mallorca-Barça aquest diumenge, veurem que passa.

Jo, sí, discrimino el castellà?

Jo discrimino el castellà, l'anglès, el francès, l'euskera i el rus... perquè!? Per que no el necessito parlar diàriament? A Madrid diuen que a Catalunya discriminem el castellà. Les hem sentit de tots colors. Els etarres diuen que son terroristes... almenys no s’amaguen i diuen amb el cap alt el que pensen. Rajoy, Zaplana, Acebes, Camps, Rivera, Bono ... per que no dieu el que penseu? Sou iguals o pitjors que els terroristes, creeu odi, enganyeu i genereu mentides... Si tant poc us agradem perquè ens vareu envair, perquè seguiu sent franquistes? Jugueu a tenir doble moral, allà burxeu i aquí perdoneu.
Tota aquesta gent té molt mal plantejat el debat lingüístic, a Catalunya encara es discrimina la nostra llengua, només cal que vagin al cinema, avui mateix al “Cinesa Diagonal” no hi ha cap pel·lícula en català, demà? Tampoc n’hi haurà cap. Només cal dir gràcies per fer-nos cada cop més radicals, obriu els ulls i veureu el que esteu creant. PP, PSOE, Ciutadans... tots sou iguals, terroristes!

Quan els millors perden

La derrota per 1 a 0 davant el Saragossa és més que una ensopegada d’un match. Avui el Barça pot perdre el liderat i amb ell la lliga. Només una entrebancada del Sevilla permetria que els blau-i-granes continuessin al cap damunt de la classificació, no obstant, el Madrid, el València i el botxí culer, el Saragossa, escurçarien posicions i també tindrien possibilitats de fer-se amb la lliga espanyola. Per als més optimistes, el Barça, amb aquesta derrota li dóna emoció a la lliga, per als pessimistes els de Rijkaard han perdut empenta i la il·lusió necessària per a guanyar una lliga. Finalment per als realistes; els culés encara tenen nou jornades per marxar amunt en solitari en un context de cap de setmana on els millors perden i els pitjors guanyen, el Barça ha perdut però els Ferraris també. El sempre estúpid Alonso i el seu jove escuder, en Lewis Hamilton de McLaren, han vençut als "grans" de la Fòrmula1, en Kimi Räikkönen i Felipe Massa, en el Gran Premi de Malàisia.

Permetre-ho...tot.

Ja fa dos dies que plou i segueixo sentint parlar de sequera. Avui i demà tot serà culpa del canvi climàtic, seguirà plovent però nosaltres culparem i seguirem sentint a parlar de la contaminació, una contaminació exagerada que ha provocat un canvi climàtic i amb ell la sequera de part de la terra.
Permetrem que el cabal d’aquests dies del riu Ebre arribi als 2.500 metres cúbics per segon amb perill d’inundar la capital del Baix Ebre, Tortosa, i també permetrem que tota aquesta aigua desaparegui a la desembocadura del Delta un cop es barregi amb l’aigua salada de la mar mediterrània... Aquest estiu els que tenim piscina o gespa al jardí rebrem clatellades per tot arreu, permetrem que ens carreguin impostos, permetrem rebre xifres exagerades mentre ningú es preocupa de fer pous públics en terrenys dels ajuntaments, ni fer embassaments, presses ni res per a retenir l’aigua. És més fàcil pujar el cànon de l’aigua, pensar en el present i parlar del canvi climàtic.
Als Estats Units moren abelles i molts creuen que és degut al canvi climàtic, ens permetem creure que així pot ser, a Andorra no ha nevat al principi de la temporada d'esquí i ens hem permès creure que podria ser pel canvi climàtic... i a Catalunya, com va quedar palès ahir en un programa del canal 33, ens neguen la llibertat i nosaltres ho permetem, també serà pel canvi climàtic que no podem plantejar-nos l’autodeterminació?.