Més crisi, més atur i més badocs que parlen quan no toca

L’atur va tornar a créixer durant el mes de febrer a la zona euro. Segons l’oficina estadística de l’Eurostat, l’eurozona ha arribat al 10% de desocupació i a l’Estat espanyol, concretament al 19%.

A finals de l’any passat alguns deien que aviat podríem apreciar escletxes de llum i temps de recuperació. Però la veritat és que des del 1998 que la zona euro no assolia xifres de desocupació tan elevades.

D’altra banda però, hi ha qui no té por de la crisi econòmica ni del devastador tsunami que aniquila llocs de treball. Els sindicats d’Acesa han anunciat que mantindran la vaga de peatges en l’operació tornada de Setmana Santa.

Després d’una reunió de més de 18 hores entre els sindicats i els responsables d’Acesa i Aucat, no hi ha hagut acord i es manté la vaga per als pròxims 4 i 5 d’abril. Els sindicats volen renegociar el salari, el nombre d’hores de treball, la contractació d’eventuals i la conciliació de la vida laborar i la familiar entre d’altres qüestions.

Al meu entendre no és ara el moment d’ofegar l’empresariat, sinó el moment de treballar dur per a poder tirar endavant. Els sindicats, que sovint amb petulància defensen el sentit identitari, de classe o de comunitat, haurien d’entendre que ara no toca pensar en petits col•lectius laborals. Cal pensar en una comunitat de treballadors globals que viuen íntimament relacionats, suposo però que això ho hauran de pensar més endavant, ara segur que només volen parlar de futbol...

Adéu-siau, Mayor Oreja o Partido Popular?

Ens estem acostumant a veure com hi ha polítics que fan malament la seva feina i ningú els destitueix. A Catalunya patim constantment les pífies d’Iniciativa i altres socis de govern, i al sud dels Països Catalans tenim els bandarres del PP enfangats fins el coll mentre els seus tentacles ataquen, xulescos, un dels jutges que els fa posar més vermells.
Ara però qui l’ha dita grossa ha estat el portaveu del PP al Parlament Europeu, Jaime Mayor Oreja, que ja no només és protagonista d’una pífia laboral sinó que és objecte d’unes declaracions imperdonables que li han de costar el càrrec.

Jaime Mayor Oreja ha declarat que “a Catalunya es governa amb els socis d’ETA”, fent referència a ERC. Aquestes declaracions, que semblen sortides de la boca d’un periodista coix, les diu el portaveu del PP a Europa un dia després d’afirmar que ETA i José Luis Rodríguez Zapatero, són “aliats potencials”.

Fins on pot arribar la pixada fora de test d’aquest dinosaure de la política més casposa? Fins i tot l’ex diputat del PP al Parlament català, Josep Curto, ha dit que Mayor Oreja “té les facultats mentals desequilibrades” per la bestialitat tan gran que ha dit. Ara però és el PP qui ha de moure fitxa i pronunciar-se si no vol que al nostre país acabi desapareixen el seu partit. Se’n anirà en Mayor Oreja o callarà còmplice de les obsessions malaltisses la direcció del PP?

Passos endavant, el món avança

La Cambra de Representants dels Estats Units ha aprovat la reforma sanitària presentada pel president Barack Obama. Amb 219 vots a favor i 10 hores de debat, la reforma sanitària dels Estats Units ha tirat endavant i 32 milions de nord-americans, fins ara desemparats, tindran garantida la cobertura mèdica.
Aquest era el principal projecte en política interior plantejat per Barack Obama. La reforma que ni Truman, ni Johnson ni Clinton van aconseguir però que ell, amb 219 vots a favor i 212 en contra, en mig d’un clima econòmic desfavorable i amb un pressupost de 940 mil milions de dòlars pels propers deu any, ha pogut tirar endavant i donar llum verda al que ja avui és una reforma històrica.

Els dies passen i el món avança. Als EEUU milions de persones veuran com millora la seva vida mentre grans empreses d’assegurances hauran de replantejar els seus models de negoci. Els dies passen i el món avança per a tothom, a Catalunya però, a vegades sembla que algú vulgui tornar enrere.

Quan gairebé tothom entén que Catalunya és una nació i Espanya un invent plurinacional, surt la boca grossa de la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, per dir que “per mi, Catalunya no és una nació”. El cranc ja tira enrere i vol seguir creient en allò que van aprendre els seus avis o pares en plena dictadura. Obligats o no, a l’escola Catalunya es deia “región” i sense dos dits de front ho seguirà essent.

Mentre però, quan sembla que més enrere no s’hi pot anar, el partit de Ciutadans qualificava l’apropament de Joan Laporta a Reagrupament com a “tuf parafeixista”. El partit d’Albert Rivera té por que el PP li tregui els pocs vots que té i per això radicalitza el seu discurs anti català.

El món avança i tots som els que junts haurem de tirar endavant. El president del Barça, Joan Laporta, ja ha dit que si finalment fa el salt a la política ho farà de la mà de Reagrupament. Com bé ha dit, “gaudir d’un Estat propi no és una utopia, és una necessitat”, però el temps passa i si volem avançar, és l’hora d’obrir Catalunya al món i fer un pas endavant.

Invitacions no desitjades, publicitat gratuïta

La Universitat Pompeu Fabra ha publicat aquests dies a la seva intranet una invitació de l’exèrcit espanyol on convidava a estudiants i professors a jurar la bandera espanyola el proper 22 de maig.

Fernando Torres González, tinent General i Inspector General de l’Exèrcit, va enviar la invitació mitjançant una carta al rector de la UPF, Joan Moreso, on deia que era un honor convidar-los al jurament, i aprofitava per dir que “no hem d’oblidar la necessària cohesió social que faci sentir-se al militar íntimament lligat al servei de la societat a la qual pertany i aquesta part integrant del gran entramat que constitueix la defensa nacional”.

La universitat ha declarat que “només és una publicitat de l’acte, no un comunicat del rector”, però sigui com sigui, la UPF ha anunciat als seus estudiants el proper acte d'aquarterament del Bruc, en motiu de la celebració de la setmana de les Forces Armades. Espanyolisme, militarisme, totalitarisme, fanatisme... no ho sé. Però sí que sé que els militars han gaudit de publicitat gratuïta.

Ja que la UPF ha declarat obertament que fa publicitat gratuïta de l'acte Militar, aquesta tarda he enviat un mail demanant si poden fer difusió de les dades de l’empresa de comunicació que hem muntat amb uns col•legues, Meanings D&C. A veure si s’estiren igual que amb els pistolers i em beneficio de publicitat gratuïta.

Article publicat el 26 de març al setmanari del Tot Sant Cugat

Foc creuat: Madrid blaugrana és possible

Ja són sis vegades consecutives les que el Real Madrid no aconsegueix superar els vuitens de final de la Champions. Aquest cop, l’Olympique de Lyon, amb un pobre empat a u, ha estat el botxí merengue en una nit on els coets van ressonar pels carrers de Barcelona.

Alegria per l’eliminació de l’històric rival del Barça? Doncs obertament sí. Aquesta Champions té molts al·licients, però un d’ells és la possibilitat de jugar la final al Bernabéu i pintar de blaugrana tota aquesta capital estrangera.
Amb l’eliminació madridista ha començat una batalla fora del camp. La premsa espanyola, propera a l’equip, critica les reaccions dels rotatius catalans, molts d’ells, mofant-se de les pretensions de l’equip de Pellegrini. Hi haurà foc creuat, però avui els de casa tenim les de guanyar.

La premsa internacional ha guinyat l’ull a l’Olympique i s’ha estranyat del trist joc ofert pels de Madrid. A més, el “The New York Times” ha aprofitat per publicar un article on dóna suport a la nova llei del cinema català.

Com una fletxa enverinada, John Tagliabue, ha publicat que “a la principal ciutat de Catalunya el català se sent a tot arreu excepte a les pel·lícules”. Mentre però, el Comitè Regional de la Confederació Espanyola de Policia (CEP) a Catalunya, pixava fora de test i alertava de l’existència d’un lligam real entre independentistes radicals bascos i catalans.

El CEP criticava els responsables de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per no haver avisat els Mossos d’Esquadra quan “uns pocs intolerants antidemòcrates estudiants” van provocar el “caos” en la visita de Rosa Díez a la universitat.

En aquest mateix comunicat també critiquen a la Generalitat i lloen el mal nodrit govern basc, format per la por espanyolista en contra del nacionalisme basc. Al CEP cal dir-li que com ells han dit, només eren “uns pocs” els violents. Als contraris a la llei de cinema català cal convidar-los a caminar pel carrer, i als madridistes se’ls hi ha de dir que s’hi posin fulles. Sí, el Barça guanyarà la Champions al seu camp i Madrid serà catalana per unes hores.

Radicalitat antitaurina

La iniciativa legislativa popular (ILP) antitaurina tira endavant i avui ha comparegut al Parlament un peculiar convidat. El torero José Miguel Arroyo, Joselito que en diuen ells, ha advertit que prohibir les corrides de toros és propi “d’una societat plena de complexos”.

Arroyo, que ha iniciat el seu discurs reivindicant la seva espanyolitat, ha seguit el discurs comparant les corrides amb una relació amorosa. “Tot sentiment i passió té part de crueltat”, assegurava el torero . Jo sincerament no sé quina mena de relacions tenen els espanyols als que ell es refereix, però no li desitjaria a ningú que la seva relació acabés com la del torero i el toro.

Cada vegada que algú surt a defensar la salvatjada feta espectacle queda més clar que aquesta és l’afició dels bàrbars, sàdics poc evolucionats. Ningú ha d’oposar-se als toros per ser una tradició vinculada a l’espanyolisme més analfabet sinó pels simple fet de la coherència racional que hem de defensar.

Vist que vivim en una societat poc evolucionada on encara es toleren tradicions cafres, per molt aberrants que siguin, cal prohibir les corrides de toros de forma radical. Només des de la contundència els amants de la crueltat podran adonar-se que torejar no és cap art, que davant el toro, rere les espases, les banderilles, l’estoc i el capot no hi ha res més que sadisme i malaltia.

En una societat avançada les corrides de toros evolucionarien i adoptarien el model de les corrides de Portugal o Miami, corrides on no es sacrifica cap animal i els espectadors no aplaudeixen un brètol amb les mans brutes de sang.

Article publicat el 5 de març al diari Avui.
Article publicat el 19 de març al setmanari del Tot Sant Cugat.

El PP, potser el pitjor mal espanyol

Com un gos afamat davant d’un tros de pa, brut i desesperat, el Partit Popular comença a mostrar el seu neguit per omplir-se la panxa i cercar un possible pacte per entrar a menjar a la Generalitat.

La cursa electoral no ha començat però els partits polítics ja estiren i comencen un progressiu escalfament. El PP que ja mou la cua i pretén festejar amb Convergència i Unió es pregunta si CiU convocarà un referèndum per la independència si Artur Mas arriba a ser president. El PP vol sucar pa però hi ha quelcom que no pot tolerar.

És conegut per tots que democràcia i llibertat són conceptes del tot inadmissibles pels cavernícoles del PP. És per això que el president del grup popular a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha criticat que CiU doni suport a les consultes independentistes (democràcia i llibertat). Aquest fet és l’únic que podria tirar enrere el desig Popular d’arribar a un pacte amb CiU.

Fernández creu que el veritable referèndum català és “com arribar a final de mes, si trobarà feina, si es podrà pagar la hipoteca...” i sí, aquests són els mal de cap que hem d’afrontar dia rere dia, problemes que seran més fàcils resoldre quan Catalunya s’hagi desempallegat del llast espanyol.

Dir que ara no és moment de parlar d’independència perquè hi ha crisi és amagar el cap sota l’ala i no voler veure la realitat. Fernández intenta desviar l’atenció i captar alguna simpatia dient que ara “hem de parlar de dependència i no d’independència, de com atendre a la gent gran, a les persones discapacitades...” , però vol dir que no ho podem fer tot?

El gos afamat té gana i serà capaç de tot per un tros de pa. Criticarà els seus rivals electorals, el govern central, el català i tot allò que té a veure amb la nostra existència. Replicarà, escridassarà, denunciarà i potser arribarà a mossegar, però fins hi tot el seu rival a Espanya, el PSOE, deixarà en evidència la seva actitud grotesca.

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha respost a les crítiques del PP en referència a la nova llei d’educació dient que “sempre garantim el dret de tots els ciutadans a parlar, expressar-se, i a ser atès i entès en totes les llengües que reconeix la constitució”, una simple declaració del gat socialista que demostra la tonteria del gos ronyós, sempre afamat i violent.

Article publicat a la web de Reagrupament.