24 de març del 2009

14 internacionals cedits en el moment més complicat

S’apropa el final de la temporada i el Barça segueix viu a les tres competicions més prestigioses del món; la Champions, la Lliga espanyola i la Copa del Rei d'Espanya. Ara que és quan els jugadors haurien de prevenir lesions i procurar dosificar els minuts de joc, l'oportuna Federació Espanyola (FEF) ha obligat al lesionat Andrés Iniesta a viatjar a Madrid per confirmar la lesió muscular que li ha diagnosticat el Barça.

El mig campista blaugrana, que es va lesionar a l'adductor de la cuixa dreta durant el partit contra el Màlaga hauria de descansar i seguir el tractament a Barcelona, però no, la FEF pretén salvar el coll a Turquia amb un jugador lesionat, i així de pas pot col·laborar en la guerra contra el Barça.

A la llista de blaugranes convocats per les seleccions internacionals si sumen, apart d'Iniesta, Henry, Keita, Xavi, Piqué, Alves, Messi, Martín Cáceres, Gudjohnsen, Hleb, Eto'o, Touré i Busquets. Alguns d’ells tornaran als seus paisos amb ganes de jugar i portar els colors de la seva selecció, altres però, aniran obligats deixant la passió pel futbol al club on treballen.

Ja fa temps que la Federació del país veí pretén eclipsar grandeses futbolístiques com la de la Selecció Catalana. Sovint fa la punyeta a la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i aquesta no hi pot fer res, però amb el Barça és diferent. El Barça té el poder suficient per plantar cara a la FEF i si cal lluitar per a que si els espanyols volen gaudir dels nostres jugadors, o bé paguen o bé miren els partits de la nostra veritable selecció.

17 de març del 2009

Catalunya, emancipa't!

El nostre país actua com un adolescent dependent. Ha passat un temps, la butxaca està buida i ara toca anar a la mare a parar-li la mà i aconseguir la setmanada. L’amiga Catalunya s’ha portat bé, ha col·laborat i ara amb seguretat ha gosat anar a demanar allò que li pertoca per dignitat, una setmanada que pugui gestionar per a fer front a les seves despeses.

Aquesta Catalunya de cama fluixa i poc valenta no sabia que la mare es podia quedar a l’atur. S’havia acostumat a demanar poc i fer molt però ara la crisi l’afectava i necessitava cobrir gastos. Catalunya havia renunciat fa temps a somnis de grandesa per que encara es veia jove i les seves despeses, tot i ser elevades, no superaven els seus guanys.

Ara però tot ha canviat, la mare que paga està a l’atur i la setmanada s’ha anat ajornant. El cobrament que Catalunya tenia que rebre abans d’acabar el 2008 va passar a principis d’any, després al mes següent, després al gener, més tard a l’estiu i així successivament.

El nostre país ha vist com altres veïns menys col·laboradors han acordat bons finançaments econòmics, ha vist com se li ha arreglat el deute històric a alguna comunitat, i ha vist també com la nostra pròpia classe política, encapçalada pel PSC, ha baixat el cap i no ha exigit el mínim que ens pertoca.

Catalunya però, segueix essent majoria nacionalista i aviat demanarem el que és de justícia, gestionar nosaltres la nostra riquesa i la nostra pobresa. S’apropa la majoria d’edat i cada cop som més.

Baltasar l'autoritari, un incompetent que parla

El Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha tornat a fer gala de les seves aptituds comunicatives i un cop més se li ha vist el llautó. El conseller que fa mesos planejava un transvasament secret , qui volia usurpar terrenys privats per que no sabia com gestionar l’aigua del país, qui creu encara en els règims totalitaris, en el comunisme més vermell... ha tornat a patinar.

Ara en Baltasar ha trobat la solució a la picabaralla jurídica que mantenen els propietaris de Torre Negra i l’ajuntament de Sant Cugat. Sí, ha trobat la solució per que en Baltasar és el Conseller de Medi Ambient de Catalunya i és molt xulo.

Suposo que en Saura li ha fet creure que amb només 281.474 vots a les passades eleccions autonòmiques – CiU va ser la força més votada amb 928.511- ja pot creure en el seu ideat país de pandereta comunista. Així ho ha cregut i el passat dilluns va exposar la solució "final" per al conflicte de Torre Negra. El conseller proposava “integrar Torre Negra dins el parc de Collserola i s’ha acabat el tema”. Així de rotund és el conseller, així d'autoritari li agradaria ser al senyor Baltasar.

Fa gràcia que la quarta força política catalana tingui més poder que CiU, que li triplica el número de vots. És sorprenent també, que en una democràcia un incompetent arribi a la Conselleria de Medi Ambient i doni solucions que obvien el diàleg.

Article publicat al Tot Sant Cugat la setmana del 28 de març

9 de març del 2009

La Unió que divideix

Ja és quelcom habitual que el soci del partit més votat al Principat mostri les diferències en comptes de callar per a sumar. El secretari general d’Unió Democràtica, Josep Maria Pelgrí, ha tornat a parlar i ho ha fet per dir que CiU no està al costat del sobiranisme.

Pelegrí ha recordat que “CiU no té la independència de Catalunya com a objectiu en el seu programa”, i ha obviat que a vegades cal callar per a sumar, cal adaptar-se a la societat i modernitzar el discurs. Convergència porta temps treballant per entendre i agradar a la societat, porta temps intimant amb la nova immigració que té la Casa Gran com a centre d’acollida. La Convergència de Mas i Felip Puig fa temps que entén la realitat nacional del país. Ara toca fer pinya i assolir el respecte internacional des de l’estat propi deixant de banda mals passats i veïns coixos.

Cal recordar a Pelgrí que al títol preliminar dels estatuts de Convergència hi diu que l’objectiu i els principis generals del partit són els de “potenciar la identitat de Catalunya per assolir la plena sobirania nacional”. Quan l’estatut del partit parla de sobirania nacional no vol dir que hagi d’estar supeditada a l’estat espanyol. Ja ho ha estat massa temps, ara cal avançar cap a l’autodeterminació amb el respecte que ens caracteritza als catalans i comptant amb el suport incondicional d’una UDC moderna.

Article publicat al Diari AVUI el dijous 12 de març

El protagonista

Tu ets el protagonista de la teva vida. Pots concebre el teu món com una veritable historieta fictícia on les coses giren al teu voltant o pots tancar els ulls i no ser conscient de res. Pots tancar-te en tu mateix i creure que les teves accions no afectaran a ningú o al contrari, pots esforçar-te en ajudar i acabar per oblidar-te de tu mateix.

Algun cop t’has assegut al tren a tres pams d’una cara desconeguda, l’has mirat als ulls i has pensat què deu ser de la seva vida? Has mirat per la finestra com marxa algú i has pensat on va, amb qui es trobarà, què farà demà al matí?

Has escoltat mai com algú parla pel telèfon i t’has imaginat on deu estar la persona que truca, asseguda al sofà d’una casa gran, caminant per una bonica ciutat mentre passeja el gos? Segur que qui truca és el protagonista d’alguna història.

Tots som els protagonistes de les nostres vides, algun dia ens unim a algú i en comptes de ser “protagonistes mono” passem a ser “protagonistes duo”, però sempre som protagonistes. Més endavant som “protagonistes múltiple” i al final de les nostres vides tornarem a ser protagonistes mono, la mort sempre et ve a buscar quan estàs sol.

Quan actues, quan mous fitxa i comences qualsevol acció sempre té un significat. Unes conseqüències que faran evolucionar la teva historia. Quan prens una decisió, sigui la que sigui, haurà d’estar pensada, haurà de ser la bona. Tu hauràs de tenir el convenciment d’actuar bé per que el món és petit i tot està relacionat.

24 de febrer del 2009

La manipulació de l'Opinió Pública

A molts fòrums de la societat catalana aquests dies es parla del tractament objectiu de les notícies. Avui la premsa generalista del país ha dedicat espais a la sentència del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre Torre Negra. El tractament dels grans mitjans ha estat molt diferent al que ha emprat la premsa local. S’han creat dues realitats i ningú ha volgut cedir ni baixar del burro.

Alguns sectors creien que el diari La Vanguardia i el diari Avui li han seguit el joc tant als petits com al màxim propietari, el grup Nuñez i Navarro. Altres sectors han denunciat el tractament que ha emprat la premsa local, segons ells molt lligada als interessos de l’ajuntament de Sant Cugat.

El que no ha pensat ningú és que aquest conflicte d’interessos, per que aquí parlem d’interessos, és quelcom que va molt més enllà del ciment, els diners, la terra, l’esbarjo i el passeig.

A Sant Cugat del Vallès s’ha estat donant lliçons d’egoisme i des de l’ajuntament s’ha ensenyat a que el poble s’apropiï d’uns terrenys que només li pertanyen als seus propietaris. Avui mateix mentre em tallava el cabell la perruquera em deia, “aquests terrenys són del poble, cada cap de setmana hi passejo en bicicleta”. Això és el que ha aconseguit l’ajuntament de Recoder. Ha fet creure als santcugatencs que aquests terrenys són de tots i no ho són. És molt trist que hagi hagut d’intervenir el TSJC per a que el poble i els partits se’n adonin que realment aquest terrenys no són de tots, sinó que la majoria de superfície pertany a un grup immobiliari.

Això és el que hauríem de discutir i no pas qui ha tractat millor la notícia. Els tentacles de l’ajuntament no han manipulat una notícia, han manipulat l’opinió pública. Ens han manipulat de tal manera que ens hem cregut amb uns drets que legítimament només tenen els propietaris dels terrenys on anem a passejar cada cap de setmana.

- Associació de veïns de Sant Cugat propietaris de Torre Negra
- Premsa Local
- Diari Avui
- La Vanguardia

Carta publicada al Tot Sant Cugat la segona setmana de març

18 de febrer del 2009

Leopoldo, els NINJA i els poca vergonya

L’ex professor de l’IESE Leopoldo Abadía ens ha demostrat durant aquests últims mesos dues coses. Per una banda que l’economia es pot explicar de moltes maneres i que la millor és sempre la més entenedora, i per altra banda que el poder de la xarxa és quelcom indiscutible.

El seu primer article sobre la Crisis NINJA (No Incomes, No Jobs and Assets) va enlairar-se entre familiar i amics de l’autor i finalment es va difondre per la xarxa arribant a milions i milions de lectors.

Abadía ha explicat aquesta tarda al número 90 del Passeig de Gràcia el seu secret, la font de bon beuratge que l’ha convertit en un guru. I és que l’artífex de la descripció més nítida de la crisi actual ha dit que per a poder preveure els successos que ens aniran afectant “només cal llegir el diari cada dia, això ens dóna criteri”, quelcom importantíssim si volem preveure futurs esdeveniments que ens poden canviar la vida, deia aquest industrial que ha explicat que quan era jove va començar la carrera d’econòmiques però ràpid la va deixar.

Després d’explicar els motius de la crisi econòmica escodrinyant les hipoteques escombraria, els venedors de paquets trampes i els nous subjectes NINJA -que no tenen ni ofici ni benefici però sí un nou immoble i una bona hipoteca a pagar- , Abadía ha comentat uns punts per afrontar la crisi.

Per fer font als temps de penúries econòmiques que s’apropen cal que siguem optimistes, “lluitar per treure el millor d’aquesta situació actual”. Un exemple clau pot ser el que alguna empresa està practicant avui, estan creixent des de dins preparant-se ja per quan acabi la crisi estar millor que la competència. Cal també “estar atent i no distraure’s”, amb això Abadía feia referència a les moltes entitats públiques que segueixen gastant grans quantitats de diners en coses que podrien esperar, “ara cal centrar esforços per superar la crisi”. Finalment Abadía recomanava tenir prudència, no ser temerari però tampoc ser un estaquirot.

Pel que fa a la refundació del capitalisme que tant sovint sona des del govern francès, Abadía creu que “no cal canviar el sistema, hem de canviar les persones”. L’ex professor de l’IESE assegurava que el menys important d’aquesta crisi és l’àmbit econòmic, “el problema és que han hagut més estúpids que poques vergonya, els poca vergonya sempre estan a temps de canviar, però l’estúpid no”, cal canviar les persones.

Finalment Abadía ha proposat una revolució social allunyada de la que podria entendre Chávez o algun altre dirigent de bandera vermella. Una revolució on els ingenus que van anar als bancs a demanar hipoteques aprenguin a tractar amb l’economia, sempre de cara i sense embuts, així tal com és l’autor de la crisi NINJA.

11 de febrer del 2009

Tu te'n vas, nosaltres seguirem

El més dur de la vida és acomiadar-se d’algú i pensar que no el tornaràs a veure mai més, almenys de la mateixa manera que l’has conegut fins al moment. Els mecanismes del record són un altre factor terrible, recordar el que has viscut sempre fa mal, i més quan tot el que recordes és agradable.

Però així és la vida i els que ens quedem hem de seguir endavant aplicant tot el que ens has ensenyat. Podem valorar vivències i maneres de fer, quedar-nos amb el millor de cadascú i de cada moment i tirar endavant amb qui vulguem. Jo he après la lliçó i després de donar-te les gràcies només espero que tot funcioni.

Per acabar només dir que avui sé del tot segur que aquesta temporada l’Espanyol baixarà a segona, ho sé, i ho puc dir ara que has marxat, ara que tinc el convenciment que tu eres qui feia que l’equip “perico” seguís en peu.