Tres anys de caiguda lliure

A l’Estat espanyol ja hi ha dos milions de joves d’entre 15 i 29 anys que ni treballen ni estudien. En aquests últims tres anys la catastròfica dada ha crescut sense consol. I és que en només tres anys els “ni-ni” amb títol superior han crescut un 69%, qui no en té algun a prop, un amic, un familiar, veí o conegut?.

Vivim en un país on el turisme ens pot permetre tirar del carro i on gaudim d’una oferta formativa de primer nivell. Vivim en una societat preparada que ha consolidat el seu aprenentatge, que viu amb l’optimisme de deixar empremta, però que tot i així segueix ensopegant amb els entrebancs imposats per un govern central unicolor i taxatiu.

Segons un informe recent de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) Espanya destaca per haver creat un nou tipus de ni-ni, joves amb títol universitari o d’EFP de grau superior que ni treballa ni estudia, a més, per tant, demostra la situació precària que viuen aquests joves de l’Estat espanyol fixant-los en un 24,4% respecte a la mitjana dels 21 països  europeus analitzats per l’OCDE, que és d’un 15,4%.

Si els catalans volem deixar de caure cap a la cua d’Europa caldrà començar a fer les coses de forma diferent. Dignificar el tarannà de l’estalvi, de l’esforç, la perseverança i el treball. I sempre, amb el cap alt, seguir-nos il·lusionant per un futur millor, polític, laboral i social.

Article publicat a directe!cat
Article publicat el 27 de juny al diari El Punt Avui
Article publicat el 28 de juny al diari La Vanguardia
Article publicat al TOT SANT CUGAT

El cicle del hit de l'estiu; Estrella Damm i Love of Lesbian

Podríem resumir o representar els estius, i moltes vacances, en un interval de tres, quatre o cinc minuts. Sovint una cançó, un videoclip, representa un estiu, un temps de vida en el qual hem fet unes o altres coses.

Molts miren de reproduir escenes que veuen en els videoclips, música, bon rotllo i pau, molta pau. L’exemple estrella és el de cervesa Damm, sí l’Estrella Damm. El seu departament de màrqueting ha d’estar content perquè estan aconseguint el que tot director de màrqueting voldria assolir; construir marca, generar vendes i vincular el producte en la vida quotidiana de gran part de la població.

Aquesta darrers anys Estrella Damm està fent molt bé la feina. Surt el sol, arriba la calor i la gent ja espera l’anunci de la cervesa. S’espera llum, platja, rialles, pau i tot aquell bon rotllo que sovint sembla que només l’estiu el pugui propiciar.

El videoclip d’aquest estiu de 2013 va aconseguir en només dos dies 226 mil visualitzacions i no ha trigat molt més en superar el milió de visites. Un cop més s’ha convertit en un vídeo viral i no només per les visites aconseguides sinó perquè la gent està encantada amb ell, el miren, sospiren i el comparteixen per la xarxa.

Aquest any al vídeo tornem a veure una colla d’amics en un entorn que no falla, el nostre blau i  bonic Mediterrani, es reuneixen per dinar, per fer-la petar, riure, beure i anar cap a un concert particular amb una de les bandes catalanes de moda, Love of Lesbian. Més tard pinzellades de sensualitat a la piscina, no falla, i el més important, funciona.

El cicle de l’espot de Damm per a molts és aquest. Al principi potser no t’agradarà o li busques alguna pega. Després de sentir-lo a la televisió, a la ràdio, a algun portal web, a canals multimèdia, al bar de la cantonada... començarà a sonar-te bé, et traurà un somriure, la cantaràs i segur que l’acabaràs ballant en algun local.

Al final d’estiu te’n cansaràs i potser ja no la podràs sofrir més, però passaran uns mesos i la tornaràs a escoltar. Serà en aquell moment quan més t’agradarà, quan farà que recordis temps de vacances, de relax, lleure, platja, muntanya, paella, barbacoa, amics, família, parella, Sant Joan, somriures, amor per viure, per recordar.  I Estrella Damm haurà aconseguit el que volia, estar al nostre costat el màxim de temps possible.

Declaració unilateral d'independència (DUI)

Avui i demà, tots els camins ens porten cap a la llibertat

En l’època de l’imperi Romà els seus habitants podien dir que “tots els camins porten a Roma”. I és que en l’època de l’imperi, els romans varen construir sistemes de comunicació terrestre que anaven d’Àfrica fins els boscos de Germania, des de la Península Ibèrica fins el Caucàsic, i des d’Anglaterra fins el Golf Pèrsic. Unes 400 vies amb més de 70 mil quilòmetres unien la gran Roma amb les diferents metròpolis de l’imperi.

A Catalunya avui molts camins ens porten a Roma, però també a Madrid, a París o Berlín. A Itaca, a viure en llibertat, a decidir per nosaltres mateixos, a ser responsables d’un Estat, de les seves relacions, decisions, conseqüències...

Ja fa massa temps que veiem incrèduls com Espanya ens trepitja. Com volen eradicar qualsevol resquícia de diferència i uniformitzar la nostra terra seguint les seves costums i la seva trista mentalitat. El poble català i els seus dirigents han anat proposant sortides, solucions per encaixar amb Espanya o per saber què volen els ciutadans. Solucions que mai han estat ben rebudes a Espanya. És per això que avui la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) torna a tenir un lloc destacat en els objectius dels catalans.

Fa uns dies, l’alcaldessa de Sant Cugat i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, deia que “és més que probable que Catalunya hagi d’arribar a fer una DUI tot i que s’han d’esgotar totes les possibilitats de fer una consulta”.

En això la majoria hi estem d’acord, però, ¿quan s’hauran esgotat totes les possibilitats?, quan ataquen el nostre model educatiu?, quan falcegen proves acusatòries?, quan expulsen immigrants sobiranistes?, quan ens boicotegen internacionalment?, quan menyspreen les nostres reivindicacions?... Senyors, senyores, fa anys que les possibilitats de diàleg amb Espanya van cessar. Aixequem el cap i exigim al nostre Parlament, els nostres representants, que votin a favor o en contra de la independència.

Que sigui la democràcia qui ens emmanilli a Espanya o ens obri la porta a ser part del món. Avui però, el seny, el sentit comú i tots els camins ens porten cap a la independència.

Article publicat al TOT SANT CUGAT
Article publicat a directe!cat

Insubmissió fiscal, esperança i dignitat

El Govern d’Espanya ha anat massa lluny en l’asfíxia política i econòmica que ha practicat de manera sistemàtica a Catalunya. La corda s’ha tensat tant que ja cap pont és viable per buscar un encaix de futur. Catalunya ha d’emancipar-se i ho ha de fer ràpid, de manera pacífica, sense rancúnies, sense verí, amb la normalitat que un poble democràtic decideixi des d’un Parlament democràtic.

Avui sobre la taula tenim ja una escletxa més d’esperança, i és que els ajuntaments catalans poden deixar de pagar a Espanya. S’ha encetat una campanya d’insubmissió fiscal per la qual els ajuntaments paguen els seus impostos a la Generalitat i no pas a l’Estat espanyol.

Segons el secretari de política municipal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Joan Ramon Casals, “en el moment que pagues els impostos a una agència tributària de l’Administració pública, com és la Generalitat, compleixes les teves obligacions fiscals, i no perjudiques els veïns”. D’aquesta manera, CDC ha animat tots els ajuntaments a fer el pas, a prendre la decisió i deixar de pagar a Espanya, l’estat que condiciona, coarta i amenaça les il·lusions d’un poble que vol viure lliure, en pau.

La campanya d’insubmissió fiscal és legal i aporta líquid a la Generalitat però és a hores d’ara una acció simbòlica perquè la Generalitat, després de rebre els impostos, ha de passar comptes amb l’executiu espanyol. Tot i així, és un exercici perfecte per mesurar la força econòmica del teixit municipal català, esperem que s’hi vagin adherint més ajuntaments, especialment els convergents com el de Sant Cugat del Vallès.

Article publicat el diumenge 28 d'abril a El Punt Avui
Article publicat al TOT SANT CUGAT
Article publicat a directe!cat

Reinventar-se per fer créixer el negoci

Ja fa anys que veiem caure negocis. El petit comerç veu com s’ensorra la demanda dels seus productes o serveis i el preu del lloguer, llum, aigua, gas... segueixen incrementant-se  a contra corrent.

Constantment veiem com es buiden locals o com es pren el relleu d’un a l’altre. Un local on hi havia una copisteria passa a ser una perruqueria, un quiosc o llibreria passa a ser un bar... i aquests últims aguanten mesos i tornen a passar a altres mans.

Sota aquest clima de desànim empresarial, de decadència econòmica,  molts negocis es veuen en la necessitat de reconvertir o reidear els seus projectes empresarials. Canviar d’estratègies per arribar a un públic que també ha canviat.

Redissenyar el model de negoci és fonamental per adaptar-se a les noves necessitats dels diferents sectors i és aquí quan la crisi econòmica pot esdevenir una oportunitat. Repensant els nostres negocis podem adonar-nos que creant sinèrgies amb altres negocis podrem complementar els nostres serveis amb l’objectiu d’incrementar la demanda actual.

Per tant, abans de desanimar-se o posar el negoci en mans de tercers, pren la decisió d’impulsar-lo mitjançant diferents col·laboracions estratègiques. Hi guanyarà el teu negoci, l’empresa col·laboradora i el consumidor. 

Article publicat a El Punt Avui, 28 de març del 2013
Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Els atacs, el Corredor Madriterrani i la fractura als Països Catalans

És conegut per tots els europeus que l’Espanya centralista fa la guitza a Catalunya. Ja sense dissimular les seves ànsies d’ofec i desprestigi, el govern de Mariano Rajoy pretén desprestigiar el govern català amb falses acusacions de corrupció. Sense proves ni fonts s’atreveixen a assenyalar amb el dit mentre segueixen cercant fórmules per dividir la cohesió nacional de Catalunya.

El govern central fa ulls grossos als afers de la corrupta monarquia espanyola i caldrà veure el desenllaç ,però tot apunta que el silenci i l’oblit tornaran a ser els protagonistes. Però Espanya no només juga a silenciar, també juga a crispar.

Sectors com el farmacèutic veuen com la Generalitat no paga les factures pendents. Sectors com la pagesia veu com Espanya amenaça en no invertir fons europeu a la pagesia catalana. Funcionaris de l’administració pública veuen com se’ls retalla el sou i Espanya es fa la murri. Uns veuen i els altres no volen veure però el que està clar és que sense espoli fiscal i sense el llast espanyol Catalunya pagaria a les farmàcies, Catalunya negociaria amb Europa possibles ajudes a la pagesia catalana, i Catalunya no retallaria com està fent actualment en sanitat, educació, seguretat...

L’objectiu espanyol és trencar-nos com a poble, està clar. Però aquí no podem caure en el parany i ara més que mai cal unitat i respecte. Seguir treballant i buscar la manera de tirar endavant.

Seguirem rebent atacs, com la proposta espanyola del nou Corredor Mediterrani que passaria per Madrid i Saragossa oblidant Castelló i Tarragona, per exemple. Seguirem rebent l’ofec financer de Madrid i l’amenaça constant de les seves lleis i justícia. Prenguem aire i mirem de construir les estructures d’Estat necessàries per tallar definitivament i començar de nou.

I mentre estiguem construint el nostre nou Estat, no oblidem que català és qui se sent, qui parla i estima la llengua, qui busca la cohesió i rebutja el conflicte i la crispació. Fem esforços per a seguir establint vincles amb el País Valencià, amb Balears i amb els nostres germans de la Catalunya Nord.

En aquest últim punt, repensem amb urgència quina solució s’ha de proposar per a poder mantenir delegacions territorials com la de Perpinyà. TV3 no es pot permetre abandonar la Catalunya Nord perquè és un dels pocs ponts que ens queden amb la nostra gent del Llenguadoc-Rosselló.

Article publicat a directe!cat

Unitat CiU - ERC per seguir avançant

Sembla que CiU i ERC comencen a adonar-se que units és més fàcil fer front als atacs i les inclemències del temps. La trista història dels anhels de llibertat del poble de Catalunya rau en una bàsica consigna mai complida, units fins a la victòria.

I és que els catalans, de la mateixa manera que els partits que els representen, sempre han anat per lliure, responent i lluitant per separat. Sense consciència veritable de poble, de col·lectiu, de societat... sovint defensant els interessos d’uns pocs sense pensar a mitjà ni a llarg termini.

El Govern espanyol ha perpetrat un nou atac al català, i és que el ministre Cristóbal Montoro ha presentat una nova normativa que elimina la possibilitat dels ajuntaments a exigir coneixements de català en les places d’habilitació estatal que aquests convoquen, que són les de tresorer, interventor i secretari.

Ja estem cansats de rebre atacs emmascarats a la llengua. Ja estem més que cansats a veure com se’ns pretén callar i com ens lliguen de mans per por a la llibertat. El desig recentralitzador del Govern espanyol comença a crispar els sectors més moderats del catalanisme, i ja som una àmplia majoria els que creiem més que necessari un front comú de tot el catalanisme, siguin de dretes, esquerres o de centre, per defensar els interessos de la nostra terra.

Així mateix, el president d’ERC, Oriol Junqueras, comentava que els republicans “no descarten cap eina que sigui útil per a la societat catalana” mentre deixava clar que no descarta unir-se a una possible candidatura conjunta amb CiU.

Que la prudència no ens faci covards. Anticipem-nos a nous atacs forçant una veritable coalició catalanista que garanteixi la nostra supervivència, la nostra llengua, el nostre futur. Cal seguir avançant i només units aconseguirem arribar a Itaca.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

La demagògia dels toros

Un cop més veiem com el govern espanyol ataca Catalunya trepitjant les decisions preses per un Parlament democràtic com és el nostre. Els espanyols tiraran endavant una ILP sí, i just en aquest moment  s’enfrontaran a la decisió de prohibir els toros presa pel Parlament de Catalunya gràcies a la ILP en contra de les tortures. El Congrés espanyol ho té clar, tirarà endavant la ILP per reimplantar les corrides de toros a Catalunya i sí, un cop més mirarà d’ofegar les decisions preses des de Catalunya amb l’aval de la majoria de ciutadans, per cert,  els socialistes catalans han abaixat el cap i s’han abstingut, ordres de Madrid.

Gràcies a la majoria absoluta del PP, s’ha votat a favor de la ILP que proposa convertir els toros en Bé d’Interès Cultural. Els diputats del PP han defensat la ILP escudant-se en l’arrelament de la festa taurina a la cultura espanyola i han citat alguns catalans il·lustres, que per molt il·lustres que fossin en el seu temps, avui patirien de sàdics o poc evolucionats, com és el cas de Salvador Dalí o Joan Miró, amants confessos de la tauromàquia.

No hem de tenir por al sentit comú que ens diu que una tortura no pot convertir-se en espectacle. Si ens toca conviure amb una societat que veu normal l’assassinat  públic d’animals, el sadisme fet espectacle, l’aplaudiment al violent... cal buscar sortides, i gràcies a Déu ara mateix en tenim moltes sobre la taula.

Espanya patina i no para de caure. S’està deixant en evidència i a la comunitat internacional no li costa veure que potser sí, que la societat catalana evoluciona a un altre ritme que l’espanyola.

Deixem de banda la demagògia amb que ens justificaran les corrides de toros i mirem de ser constructius. El sentit comú no deixa de repetir-nos que hem de marxar d’un estat opressor i violent com Espanya. Construïm el nostre propi Estat i mirem d’establir llaços d’aliances amb aquells governs i societats que estiguin a la nostra altura.

Al 1454 els asteques encara sacrificaven nens al déu de la guerra i el sol, o al déu de la pluja, per combatre sequeres o per aconseguir victòries en combats. Les societats han d’evolucionar i civilitzar-se, està clar, ara però els hi toca als amants de la tauromàquia.

Article publicat a directe!cat