Perseverança i coratge

L’atleta de la Cerdanya, Kilian Jornet, s’ha proclamat per tercer any consecutiu campió del món de curses de muntanya després d’adjudicar-se l’última prova del campionat del món. La proesa va tenir lloc la setmana passada a Malàisia on el català va marcar un crono extraordinari de 2h.40.41, el temps suficient per exemplificar el reconeixement al patiment i la perseverança.

El fondista català del Salomon Santiveri Outdoor Team va coronar-se per tercera vegada consecutiva com el millor corredor de muntanya del planeta. El seu secret ha estat aplicar el que fa anys van oblidar la majoria de polítics del nostre país; Persistència, coratge, humilitat i voluntat de millora com a pilars del bon treball.

En comptes d’intentar emmirallar-se amb polítics llunyans, en comptes d’intentar aconseguir aquella foto a la Casa Blanca o el reconeixement afalagador del veí, els nostres polítics sovint haurien de prendre exemple dels petits actes ben fets que succeeixen al seu costat, prendre nota i com bé ha fet en Kilian Jornet, aplicar-ho al seu treball.

Si la política vol tornar a tenir ganxo els polítics ho hauran de suar. Persistència, coratge, humilitat i molta voluntat de millora seran fonamentals per a que els catalans tornin a creure en els seus representants.

Article publicat al Diari Avui el dissabte 31 d'octubre.
Article publicat a la web de Reagrupament.

Mà dura per semblar eficient

Quan es va anunciar que Joan Saura seria el conseller d’Interior de la Generalitat molts van pensar que els Mossos d’Esquadra deixarien la porra i la pistola i establirien l’ordre amb diàleg, amb algun gerani de regal i sempre amb un bonic lliri a la mà.

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, però, des que va entrar a la conselleria que no ha permès que se’l titlli de tou. Amb contundència va tractar als seus pròxims i sempre justificats okupes, també als Mossos que interrogaven durament als presumptes delinqüents o fins i tot als pagesos de Reus.

Per evitar ser qüestionat, qui recolzava l’okupació fins que van okupar la seva segona residència de forma simbòlica, qui defensava la pau de Palestina mentre atacava verbalment a Israel, ha emprat mà dura en tots els conflictes on s’hi ha vist afectat.

El cap de setmana passat els implicats van ser els Mossos i els pagesos que es manifestaven a Reus. Saura ha defensat l’actuació repressiva dels policies que van actuar molt durament i ha declarat que alguns participants de la protesta convocada per Unió de Pagesos van tenir “actituds denunciables”.

Els pagesos van accedir a la delegació territorial d’Agricultura de Reus de males maneres, es manifestaven perquè “la situació del sector agrari és insostenible” i el govern no aporta solucions. Després de crits i empentes els pagesos van acabar enfrontant-se amb els cossos policials i aquests últims no van dubtar en respondre amb contundència.

Els dos sectors implicats van actuar malament però el que ha quedat clar és que si la crisi estreny, en Saura seguirà aplicant el bastó de forma gradual mentre el govern intenrarà conservar-li la cadira.

Recentment la Generalitat s’ha cobert les esquenes i ha pretès salvar la papeleta del conseller d’Interior al presentar un estudi on diu que la percepció de seguretat dels catalans es manté estable des del 2004.

Potser la mà dura que ha aplicat fins ara el conseller ha influït en la percepció de seguretat al carrer però quan siguis tu qui protesta, quan et manifestis tu davant dels Mossos denunciant els lladres que fan política, les injustícies, l’impost de successió, la corrupció... seguiràs pensant que amb Saura a Interior estaràs segur? Més valdrà que corris abans no t’enxampi una porra, més valdrà que corris a votar la fórmula electoral que no permeti reeditar un tercer tripartit.

Article publicat a la web de Reagrupament.

Spanair, l'eina que ens pot obrir la porta al món

El president de Spanair, Ferran Soriano, ha explicat els objectius de la companyia aèria en una trobada d’antics alumnes a l’escola IESE Business School. A la conferència “De la T1 a Spanair: competir des de Barcelona”, també hi ha participat el CEO d’aquesta mateixa, Mike Szücs, el director de l’aeroport de Barcelona Fernando Echegaray i el Director General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat, Oriol Balaguer.

El president de Spanair ha donat a conèixer el projecte de la companyia basat en la supervivència a curt termini i en la creació d’una aereolínea de xarxa a llarg termini. Soriano ha assegurat que “volem ser l’aerolínia de primera opció a Barcelona” igual que a París ho és Air France o a Madrid ho és Iberia.

Spanair recentment ha entrat a formar part del grup Star Alliance i a més de ser els primer en operar a la nova T1 de Barcelona, s’ha marcat la fita de millorar la connexió internacional de Catalunya. “Barcelona es mereix una millor connexió al món”, comentava Soriano després d’assegurar que a Catalunya hi ha demanda suficient.

Potser la intenció principal de Soriano és la de rendibilitzar el valor de les accions que ells van comprar per 1€ i vendre-les per una suma de diners astronòmica. La tasca de Mike Szücs, CEO de Spanair, explicaria aquesta intenció després d’haver reduït la plantilla de treballadors un 45% i d’assegurar que l’empresa s’ha de revalorar “reduint costos i potenciant l’eficàcia i la simplificació”.

Sigui com sigui, que Spanair funcioni no només serà bo per la companyia - que d’aquí a un temps podria vendre’s a Lufthansa per una gran suma - serà bo pel país sencer que es recuperarà econòmicament, que tindrà més presència internacional i que permetrà somniar en les aspiracions de ser algun dia el mateix que és Espanya, França o els Estats Units.

Echegaray ha declarat que “tenim una infraestructura molt bona”, Balaguer l’ha seguit dient que “tenim el millor dels nous aeroports d’Europa”, ara és la nostra decisió fer grans a Spanair i amb ells l’aeroport que ha de ser la porta internacional.

Article publicat a la web de Reagrupament.

La sucursal esdevé més sucursal

Montserrat Nebrera, parlamentària del PP a Catalunya i única veu crítica dins el mateix partit ha deixat l’escó i ha abandonat la formació de Mariano Rajoy. Ho ha fet “per coherència” i “amb tristor” , volia canviar la manera de fer del partit però ha fracassat, el PP a Catalunya segueix funcionant com a “sucursal” del PP espanyol, així és i així serà.

Què pretenia la senyora Nebrera? Creia que en pocs anys de militància a les cavernes podria canviar alguna cosa, creia que en José María Aznar deixaria de mirar Catalunya des dels ulls de Franco? No senyor, Montserrat Nebrera hauria d’entendre que cap català amb dos dits de front hauria de seguir el joc al Partido Popular. Cap català que no vol ser tractat com a sucursal de sucursal hauria de donar el vot al PP.

Nebrera però ha estat encertada a l’hora de deixar l’escó del Parlament. Podria haver mantingut l’acta però per “regeneració” política ha renunciat. Encara no ha volgut pronunciar-se sobre el seu futur, ha assegurat que se’n va “sola” i que aposta per liderar una formació liberal-conservadora. Potser el seu lloc és al costat de la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada, si més no, la setmana passada va tantejar el terreny en un sopar amb el líder del partit ultra dretà.

La regeneració política al nostre país és necessària, tant necessària com inqüestionable. S’apropa el final del sucursalisme, la sobirania plena és el paradigma de la intel·ligència política catalana, i qui no ho vegi és que encara no ha evolucionat prou. Només podem estar oberts al món des de Catalunya, amb bons polítics i amb una societat plenament democràtica.

Article publicat al Diari Avui el divendres 23 d'octubre.

D'Alejo a Santiago i de Crackòvia a Polònia

Són temps de tempestes a la majoria de partits polítics. A casa uns i altres es retreuen pràctiques poc ètiques mentre que a l’estat el Partit Popular s’esquinça i cap cortina de fum ho pot evitar.

L’eurodiputat del PP, Santiago Fisas, declarava creure en la unitat lingüística dels Països Catalans mentre els seus companys de partit es bufetejaven a València i fins a Madrid. Fisas ha reconegut que “una persona de Perpinyà també és catalana”, és una cortina fumejant o un brot verd en mig del desert?.

Sigui el que sigui, Fisas s’ha desmarcat de la línia oficial del PP, s’ha compromès a treballar per l’oficialitat del català a les institucions europees i ha criticat que el català es parli al Senat “d’una manera simbòlica, un parell de vegades l’any”.

Fisas s’ha il·luminat en mig de la foscor del PP i ara queda esperar si el seu destí serà el d’una anècdota, el d’un ex eurodiputat popular o el del polític que va començar a canviar el partit de José María Aznar.

A Barcelona però, qui il·luminava era el president del Barça Joan Laporta. Amb torxa a la mà i un discurs ben preparat, va assistir a l’homenatge al president Lluís Companys, afusellat fa seixanta-nou anys al castell de Montjuïc. El president blaugrana va pronunciar un discurs purament polític on cridava els catalans a “aixecar-se” davant els qui “tracten Catalunya amb intransigència”.

Laporta feia el seu discurs al costat del president d’ERC, Joan Puigcercós. Alguns diuen que un dia ho farà al costat del president de Reagrupament, Joan Carretero, però el que importa avui és que un nou patriota declarat treballa pel renaixement de Catalunya. En poc temps el personatge de Laporta al Crackòvia farà el salt a Polònia i amb el temps, el desert català esdevindrà bosc.

Article publicat a la web de Reagrupament.

Resposta a la tinent d'alcalde de Medi Ambient de Sant Cugat

Quedo molt agraït per la resposta de la tinent d’alcalde de Medi Ambient, Marta Subirà. Amb la seva carta publicada la setmana del 9 d'octubre al Diari de Sant Cugat, demostra que els polítics de la nostra ciutat són propers, accessibles, i tenen respostes per a tot. Cal dir però que m’hauria agradat que en la seva resposta hagués aprofitat per parlar clar i explicar als ciutadans punts els quals només hi ha difuminat una tímida pinzellada.

Als propietaris de Torre Negra se’ls va fer una oferta injusta on es pretenia intercanviar 30 metres quadrats de terreny per 1 metre quadrat de sostre residencial, a la ridícula oferta se li ha de sumar que “l’oferiment” només respectava un mes de negociació. És molt fàcil parlar, decidir i proposar quan cap de les conseqüències impliquen al subjecte.

D’altra banda, la tinent d’alcalde parlava de “criteris objectius” quan en veritat volia dir “recaptació de vots” a les properes eleccions. L’ajuntament de Sant Cugat té un greu problema amb Torre Negra; no té recursos per expropiar els terrenys, si deixa edificar perdrà molts vots (és evident que la zona té un interès ciutadà elevat) però si segueix trampejant com fins ara només perjudicarà als pocs propietaris de Torre Negra, la majoria d’ells gent d’avançada edat. Així doncs, és prou justificable l’actuació de l’ajuntament? Jo obertament crec que no.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, setmana del 16 d'octubre.

Aquest no és el nostre camí

El govern espanyol s’obstina en dir que l’evolució de l’atur demostra que “anem en bona direcció” mentre Catalunya es converteix en la segona comunitat que ha patit un augment més gran d’aturats el darrer mes de setembre, després d’Andalusia, i assoleix un augment del 50% de desocupats en només un any.

María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta primera del govern espanyol, no baixa del burro i diu que “les dades de l’atur són dolentes, però millors que les de fa un any”. Persisteix en l’intent de conservar la cadira i ho remata dient que el govern espanyol “va per bon camí” en la lluita per combatre la crisi.

Espanya potser es pot creure a la vicepresidenta però els catalans no. En només un mes Catalunya ha patit un augment de més de 12.000 persones desocupades i el total de persones apuntades al Servei d’Ocupació ja arriba a 531.352 persones.

D’altra banda, la secretària general d’Ocupació espanyola, Maravillas Rojo, diposita la seva confiança en la recuperació econòmica internacional. Rojo creu que és “una condició indispensable per a la millora de l’ocupació”... però nosaltres, els catalans no hem d’esperar res de ningú.

Ni Zapatero ni Rajoy ens trauran de la nostra crisi. Avui hem de ser conscients que d’aquest temps de penúries n’hem de sortir sols, amb empenta, creativitat i molta il·lusió. El primer pas però és anar pel bon camí, i la direcció és tenir clar que Espanya ens pren cada any el 10% del PIB, el que equival a 60 milions d’euros al dia o 3.000€ per català a l’any.

Article publicat a la web de Reagrupament.

Pre-campanya bruta a un any vista?

Falta un any per a les eleccions al Parlament de Catalunya i sembla ser que la pre-campanya electoral ha començat. En un dels diaris propers al PSC s’ha publicat que Àngel Colom, secretari d’immigració de Convergència Democràtica de Catalunya, va rebre l’any 2000 una suma de diners per part del ja mediàtic Fèlix Millet, quan aquest era l’exdirector de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música.

Colom reconeix haver rebut dotze milions de pessetes per fer front a les despeses ocasionades pel fracàs electoral del Partit per la Independència (PI), no obstant això , després d’haver declarat que té “la consciència ben tranquil·la”, s’obren tres interrogants que el temps resoldrà; Millet actuava com a mecenes del catalanisme?, Colom sabia d’on provenien els diners?, ha començat ja la pre-campanya electoral del 2010?.

En referència als socialistes, el polític de CDC ha assegurat que “volen atacar el catalanisme” ja que “en aquest país hi ha algunes forces que temen que Catalunya torni a tirar endavant”. Clar i cert, el PSC ha anat perdent l’essència catalanista dels seus fundadors i el present brut dels seus actuals dirigents deixa entreveure una clara deriva sucursalista. Per al PSC el catalanisme ha mort i aquell invent covard anomenat “federalisme” cada dia els hi sona menys.

A les properes eleccions al Parlament català veurem com el PSC es converteix en la sucursal catalana de ZP, com els espanyolistes s’aïllen de la realitat catalana, i com reneixen nous grups polítics lligats a la independència i democràcia.

Article publicat a la web de Reagrupament.