Entendre RCat, el camí a la dignitat

És del tot conegut per molts catalans que el nostre és un país petit, ric en contrastos, en històries i lluites però sovint pobre d’esperit. L’estereotip del “català treballador” ha quedat empolsegat pel temps i l’immobilisme , és un bonic record dels avis, d’alguns pares i de pocs llibres escrits en català.

Catalunya no funciona i el seu futur, mentre formi part d’Espanya, estarà sempre capat. Amb Reagrupament es pretén que els sobiranistes vagin tots a una. Catalunya pot ser un Estat més dins la UE, pot anar agafada de la mà amb Espanya, amb França, amb Portugal... amb les mateixes oportunitats, les mateixes possibilitats i les mateixes responsabilitats per fer una Europa gran i forta, això només depèn de nosaltres.

Per això és tant significativa i entenedora la proposta que el president de RCat, Joan Carretero, ha fet a Joan Laporta, president del FC Barcelona, i a Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt. Carretero ha expressat sense embuts que no tindria problemes en cedir el seu lloc perquè comparteix la mateixa “visió de país” que aquestes dues persones, aquest és el missatge; unitat.

Entendre que els sobiranisme ha de treballar plegat és entendre Reagrupament. La independència arribarà, és qüestió de temps i només cal anar obrint els ulls a la gent, fer que es mirin la butxaca, que viatgin més, que tinguin la ment més oberta, que tinguin idees, il·lusió, esperança, ganes de ser i de viure, ganes de somniar i riure, de treballar i progressar, en fi, de ser catalans.