El “seny” diu Independència

Viure o morir, nedar o ofegar-se, independitzar-se o “rendir-se”. Així de contundent ha estat l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en afirmar que “una Catalunya independent és viable” i necessària per evitar l’ofec i la marginació del nostre país, “el nostre final col·lectiu”.

El sempre honorable Jordi Pujol és l’exemple de que el seny diu prou i ha de buscar noves vies per a seguir existint, avui i demà, en un context on l’espanyolisme cada cop és més ranci i cerca excuses per esdevenir més centralista. L’expresident ha afirmat que “l’alternativa ara ja només podria ser la independència”, el nacionalisme autonomista ja no pot refusar els requeriment independentistes perquè està en perill “la cohesió interna catalana”.

Pujol creu que malgrat la crisi i l’hostilitat espanyola, “Catalunya té país, gent amb iniciativa” i un objectiu clar que consisteix en “reforçar-nos internament”. Ha reconegut que ja no té arguments per defensar què aporta a Catalunya la pertinença a Espanya.

Com sovint passa, l’edat o el distanciament polític del savi expresident servirà als espanyolistes per desprestigiar les seves reflexions. El que potser no saben aquests és que, segons el secretari general de Presidència, Francesc Homs, el govern català se “sent còmode” i el president Mas està “en comunió” amb els plantejaments de l’expresident Pujol. Ha començat el canvi?

Article de l'expresident Jordi Pujol
Article publicat el 31 de gener al Diari Avui
Article publicat el 28 de gener al setmanari del TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Bono, tens raó

El president del Congrés espanyol ha dit que “el cafè per a tots va ser un error”. José Bono ha explicat que quan va acabar la dictadura franquista, l’exèrcit d’Espanya no estava disposat a respectar una Constitució que reconegués el dret d’autogovern d’Euskadi i Catalunya.

Per por als militars se’ls va dir que el mateix que es reconeixeria a bascos i catalans es reconeixeria a la resta de l’Estat. Era “el cafè per a tots”, una “sortida” rabiosa que permetia a regions com Castella-la Manxa disposar d’una autonomia que mai havia reivindicat.

En plena crisi econòmica Bono creu que aquest “afany de mimetisme i igualació” va ser “un error” que encara es pot “corregir”. Havent demostrat que per molts esforços militars, espanyols o estrategues, no han pogut descafeïnar els territoris que històricament havien defensat el seu autogovern, ha quedat palès que l’Espanya que avui coneixem és inviable i que la porta al futur queda oberta, nosaltres decidim què volem ser i on volem anar.

Article publicat el 29 de gener al Diari Avui
Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat a directe!cat

No retorn

Un acte o una decisió  pot provocar un compromís irrevocable, un punt de no retorn. Per falta de combustible o per excés de convicció, no es pot tornar al punt de partida i s’està obligat a continuar endavant cercant un altre destí.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha avisat a l’Estat espanyol que es pot arribar a un punt de “no retorn” si Madrid impedeix l’emissió de més deute. Mas ha assegurat que “no ens quedarem creuats de braços”, i ha anunciat que té un pla B si Espanya no paga els mil milions de fons de compensació.

Les declaracions de Mas poden sonar a amenaça, però són tan sòlides com el dèficit de  7.200 milions d’euros que Espanya ha generat al nostre país, i tan fàcils de recolzar des de la comunitat internacional, que Espanya estarà obligada a replantejar-se la compensació.Quan sobrepasses el punt de no retorn estàs obligat a continuar avançant cap a un altre destí.

A la vida, com a la política, el punt el marques tu segons el que estàs disposat a assumir, ara però, les relacions entre el govern català i Espanya pengen d’un fil, artificial, vell i raspat.

Article publicat el 27 de gener al Diari Avui.
Article publicat el 23 de gener al diari El Punt
Article publicat a directe!cat

Obrir la porta

Enganyats estan aquells que amb els ulls tancats es repeteixen que l’independentisme tanca, que el separatisme es mira el melic o que la secessió empobreix l’economia i la cultura d’un país com el nostre.

Ridículs són  aquells que per por a un possible boicot als nostres productes abaixen el cap, congelen la mirada i reconeixen el passaport espanyol com el seu.  Llegir ens farà grans i ens obrirà les mires. Llegir encara més ens farà romàntics i valents per ser el que volem i per a construir el que somniem, el que van anhelar els nostres pares i no van saber lluitar.

Independentistes catalans som els que volem existir al món sense renunciar a res. Sabem que per a construir la casa s’ha de començar pels fonaments, i potenciant els  productes, empreses i institucions catalanes només estem donant el primer pas.

Avui la porta segueix tancada i Catalunya és només un territori que no encaixa en un Estat inviable. Demà però,  podem obrir la porta i tirar pel dret. Serà d’aquesta manera quan tindrem la possibilitat de ser competitius al món que desafortunadament només ens veurà quan existim com a Estat.

Article publicat el 21 de gener al Diari de Sant Cugat.
Article publicat el 21 de gener al setmanari TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

En defensa de la immersió lingüística, no pas faltaria

El govern espanyol ha trencat el silenci arran de la sentència del Tribunal Suprem i ho ha fet recordant que la seva Constitució reconeix la cooficialitat del català i el castellà, i que és la nostra Generalitat qui té competències per escollir quina llengua s’ensenya a l’escola. 

El ministre d’educació espanyol, Ángel Gabilondo, reconeix que el castellà no té perquè ser la llengua vehicular a les escoles catalanes tal com sentenciava el Tribunal Suprem. “L’educació es pot organitzar al voltant de l’una o de l’altra” i “entenem que les competències per triar la llengua vehicular són competències del govern legítimament escollit a Catalunya”.

Les declaracions del ministre s’han acompanyat d’informes que demostren que els catalans no coneixen pitjor el castellà que habitants d’altres zones de l’Estat, i ha deixat en evidència l’absurda sentència que qüestionava un model avalat per la societat catalana i per la Unió Europea.

El debat de la immersió lingüística però no ha d’acabar aquí, ja que cal normalitzar el país començant per les escoles, passant per les grans pantalles i acabant a les nostres cases. La llengua natural del Catalunya ha de reeixir amb el cap alt i ha de permetre que la nostra societat, trilingüe per necessitat, avanci internacionalment.

Article publicat com a "Carta del dia" el 15 de gener al Diari Avui.
Article publicat a directe!cat

Construint l’Estat des dels municipis

El PP planteja presentar-se amb una marca blanca a les eleccions municipals catalanes del proper mes de maig. La presidenta espanyolista, Alicia Sánchez Camacho, creu que d’aquesta manera el seu partit pot créixer als municipis del nostre país. “Som la tercera força política a Catalunya, i no pot ser que tinguem només 284 regidors”, declarava a El Món a Rac1.

Camacho creu que per a ser un partit sòlid s’ha d’estar present als municipis i sap que amb les sigles del Partido Popular només podrà captar el vot dels catalans inadaptats, gràcies a déu, una minoria que tot i sorollosa segueix sent el símbol de l’auto marginació política.

La presidenta del Partit Popular de Catalunya creu que a les properes eleccions municipals el seu partit podrà millorar resultats. No és conscient que a les eleccions municipals el poble vota a candidats pròxims, a partits de la terra, amb missatges en català i amb propostes lliures que beneficiïn els habitants de Catalunya.

A la primavera, a les eleccions municipals, el poble ha de parlar clar per tal de fer recular  totes les formacions espanyolistes que treballen per la desintegració de la Catalunya catalana que volem construir. Els pobles han d’incrementar les reivindicacions per a que el nostre benvingut president, Artur Mas, tingui clar que l’àmbit que inclou “la major unitat del poble català” és l’Estat propi.

Si volem que la Generalitat convoqui un referèndum primer haurem de manifestar clarament que som majoria. Demostrar que la independència no divideix sinó que suma i que la millor manera de sortir de la crisi és auto gestionant-nos des de casa.

Article publicat el 8 de gener al Diari Avui.
Article publicat a directe!cat