Immersió Lingüística a les escoles

L’entitat espanyolista Convivència Cívica Catalana (CCC) ha tramès al departament d’Ensenyament de la Generalitat una sol·licitud, de 151 famílies, on demanen l’escolarització bilingüe.

La sol·licitud arriba just després que, a petició de cinc famílies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi ordenat a 5 escoles que utilitzin el castellà com a llengua vehicular.

Sense entrar a valorar el nivell d’integració i sociabilitat d’aquestes famílies, cal saber com respondran les escoles afectades. La demanda que el català i el castellà siguin les llengües vehiculars a l’escola afecta avui 60 centres educatius del país.  

¿On anirem a parar si cada cinc famílies inadaptades hem de modificar el model educatiu dels més petits? Si fem pressió a algunes famílies xineses o marroquines també aconseguirem reunir les firmes que presenta l’entitat CCC...

Sigui com sigui, no hem de permetre que cap escola pública o concertada no respecti un model que ha funcionat durant tants anys i que cohesiona el nostre país. Pels qui no ho entenguin, haurem de cercar fórmules per explicar, de forma educada, que potser s’han equivocat de país. Oi que Londres no podem exigir l’escolarització dels nostres fills en català?

Article publicat al TOT Sant Cugat 
Article publicat al diari El Punt Avui el 17 d'abril

Votarem i guanyarem, príncep Felip... ho tens clar?

La família reial espanyola és unionista i els seus interessos prevalen per sobre de possibles ambicions socials del nostre poble. Fa pocs dies ho deia una escriptora espanyola, la família reial no és de fiar.

Ja fa anys que observem les estratègies matusseres d’aquesta família i de representants del govern espanyol.  Quan la seva estabilitat trontolla surten de casa a elogiar qualsevol iniciativa per tal d’asserenar les feres,  per evitar qualsevol canvi.

Les incursions del príncep Felip en terres catalanes, on aprofita per contaminar amb les seves càpsules informatives, comencen a avorrir. Últimament sembla que aquest home busqui qualsevol excusa per venir a Catalunya a parlar de lo bé que convivim catalans i espanyols...

L’empresa Puig ha inaugurat una nova seu i el príncep Felip no ha deixat escapar l’oportunitat d’acaparar l’atenció i aprofitar per vomitar una mica de discurs unionista; Puig “és l’exemple que Catalunya i Espanya poden aconseguir si van juntes”.

Un discurs fàcil i en català, previsible, fluix i amb una intencionalitat insultant. Si tant clar té les seves tendències polítiques li recomanaria que faci campanya amb algun dels partits polítics unionistes existents a Catalunya. Però que deixi ja d’utilitzar qualsevol acte empresarial o social per venir a parlar-nos de l’Espanya que a ell li convé.

 

Article publicat a directe!cat

Parlar català als estrangers

Tinc la sort d’estar involucrat en un projecte en què estem entrevistant molts estrangers que han vingut a viure a Catalunya. A tots ells els preguntem per les seves històries personals, per què han vingut a parar aquí, com han arribat, què els ha sorprès de la nostra cultura, a què es dediquen, si recomanarien als seus compatriotes venir a Catalunya...

Un punt molt interessant en què gairebé tots coincideixen és quan parlem de l’aprenentatge del català. Els que van venir fa més de 20 anys reconeixen que abans era més complicat aprendre’l, que el tarannà dels catalans era diferent i que el fet d’adreçar-se a ells en castellà dificultava l’aprenentatge de la nostra llengua.

Sembla que fa uns anys els catalanoparlants vivien acomplexats i no sabien dignificar l’ús de la llengua, però avui emociona escoltar com els estrangers, que porten mesos o pocs anys vivint al país, parlen còmodament el nostre idioma i veuen amb normalitat que una nació com la nostra vulgui mimar la seva llengua.

Tots els estrangers entrevistats expliquen com han après a parlar català. I tots ells, no n’hi ha cap que digui el contrari, asseguren que el català s’aprèn practicant-lo.

Tinguem, doncs, una mica de sentit comú i parlem català als estrangers que tenen voluntat d’integrar-se. Molts d’ells ja ens agraeixen que els catalanoparlants ens adrecem en català.

Article publicar al TOT Sant Cugat

Article publicat a Directe!cat

Una estelada a l’oficina dels Mossos de Guissona

Aquest titular ja no hauria de sorprendre a ningú i menys en uns moments on gairebé setmanalment rebem un atac directe propiciat pel govern d’Espanya.

Quan no són les banderes als Ajuntaments, és la llengua a les escoles, el transvasament de l’Ebre o qualsevol altre artefacte pensat per ensordir el que sona a català.

El PP ha presentat una proposta de resolució demanant al Govern que garanteixi que només onegen banderes “oficials” en dependències de la policia catalana. Els colons tornen a demanar, per les bones, que complim allò que simbòlicament ens trepitja de mala manera.

Mentre ells exigeixen posar la seva bandera als nostres edificis ens senyalen els balcons que llueixen estelades, criminalitzen esportistes que s’acomiaden en català i segueixen ensopegant en el parany de sempre, no predicar amb l’exemple.

La proposta de resolució presentada pel PP arriba juntament amb la denúncia que a l’Oficina dels Mossos de Guissona oneja una estelada. Marisa Xandri, diputada del PP a Catalunya, ha recordat que “l’estelada no és la bandera oficial de Catalunya ni ens representa a tots els catalans”.

I la Marisa té raó, l’estelada i la senyera no representen a tots els catalans, però sí a la majoria. Els Mossos de tots els municipis haurien de prendre exemple de Guissona, abaixar les banderes d’Espanya i lluir victoriosos l’estelada, la bandera que ens obrirà la porta al món.

Article publicat a Directe!cat

Mossos, abaixeu les banderes espanyoles!

Al nostre país la Policia Nacional espanyola té ben visible la seva bandera, però ni rastre de la senyera a les casernes i comissaries. Als Mossos d’Esquadra però se’ls obliga a posar ben visible la bandera d’Espanya, al costat de la catalana.

Recórrer el nostre territori és un conglomerat de realitats incoherents que sovint acceptem sense reflexió prèvia, hi estem acostumats.  Com podem permetre que a casa nostra ens obliguin a situar la bandera d’Espanya a les  comissaries, i els que venen de fora puguin fer el que vulguin i ens imposin el seu tarannà?

Per dignitat i coherència els Mossos d’Esquadra haurien d’abaixar les banderes d’Espanya de tots els edificis públics del país. No cal demanar que els edificis de l’Estat espanyol alcin la senyera, volem un país normal on la bandera dels espanyols només aparegui a la seva ambaixada.

Som un país, anem cap a l’Estat propi o encara som una colònia espanyola? Bé doncs, de forma ordenada, amb el seny que ens caracteritza, comencem a ser coherents i amaguem la bandera d’aquest Estat espanyol que només ens trepitja.

Article publicat al directe!cat
Article publicat a El Punt Avui el 31 de gener.

Patronals contra l'Estat

Avui en dia treballar a Catalunya ens surt més car que treballar a segons quina regió espanyola. És un fet i no ens ho podem permetre. Mentre el treballador català s’esforça per arribar a final de mes també veu com els serveis públics del país empitjoren o desapareixen.

Ens calen patronals i sindicats que no tinguin pèls a la llengua. Associacions i portaveus que parlin clar, que posin els números sobre la taula i facin pressió de debò. No ens valen empresaris partidistes, acomplexats o interessats com segons quin dirigent de “laCaixa”, el treballador ha d’anar pel davant i alliberant-nos del llast de l’Estat sembla que viurem millor.

L’altre dia el president de la patronat CECOT, Antoni Abad, tornava a parlar sense embuts i afirmava que "l'Estat no fa el que li toca, que és defensar l'interès general. A Espanya, en el seu conjunt hi ha una qualitat democràtica molt pobre". Aquestes declaracions les feia en un context on afirmava que l’empresariat català està molt decebut amb el sistema polític actual, i sentenciava recordant que “portem dècades intentant que l'economia espanyola es modernitzi i, per contra, sempre se'ns respon amb l'immobilisme. L'empresariat català no entén que no hi hagi un marc homologable amb Europa. A Espanya des de la transició no es dialoga".

Tot i aquest clima gris on l’Estat espanyol ens condemna a viure i treballar, encara hi ha indicadors positius, a Catalunya seguim sent pioners en recerca, en creació d’emprenedoria, en recepció i gestió de turisme...

Com bé ha dit el president de la CECOT aquest 2014 és un any “que han de passar coses", hem de ser oberts de mires i no tenir por a somniar. Construir un Estat propi serà una oportunitat per obrir-nos al món, ampliar mercat, créixer i construir-nos un ferm futur.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Recentralització no gràcies

El govern espanyol ens té declarada la guerra. Ens ataca per tants costats que es fa difícil comprendre qualsevol habitant de Catalunya que faci costat als unionistes, sempre tant acomplexats, porucs i decadents

Ara torna a ser el moment dels pobles de Catalunya. El moment per seguir fent cas omís, per plantar cara i mantenir-se ferms. Els Ajuntaments, ja sigui el de Sant Cugat, el de Tortosa, Cerdanyola, Barcelona o Ripoll, tots han de clamar junts en contra del projecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, un projecte que el govern d’Espanya està impulsant i que molt aviat s’aprovarà al Senat i posteriorment al Congrés.

Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis ja ha lamentat públicament la poca voluntat del govern del PP a consensuar una reforma que afectarà, de forma directa, a tots els ciutadans. La nova normativa pretén reordenar competències per evitar duplicitats entre les adiministracions autonòmiques i locals.

Tot i ser rebutjada per l’oposició, perquè es considera una privatització encoberta dels serveis públics, el PP mirarà de tirar-la endavant. El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques ja no se n'amaga. Cristóbal Montoro assegura que aquesta és una reforma municipalista i que preveu "racionalitzar l'oferta de serveis de la nostra democràcia". Una democràcia totalitària, monàrquica i espanyola.

Quants greuges més haurem d'aguantar abans de fer la Declaració Unilateral d'Independència?

Article publicat el dia 20 de desembre a EL PUNT AVUI
Article publicat al TOT Sant Cugat
Article directe!cat

Pérez-Reverte, interpretació i discurs fàcil

L’irreverent novel·lista espanyol, Arturo Pérez-Reverte, comentava l’altre dia que “l’independentisme és un problema d’educació” i que la ciutadania catalana viu manipulada.

Pérez-Reverte s’omplia la boca pronunciant el que sovint vomita l’oportunista interessat, el típic unionista poruc que no deixa volar qui ambiciona construir el seu niu. Confessava que “tinc biblioteca, he llegit molt, tinc memòria, he viatjat pel món i conec els resultats de polítics mediocres”.

Aquesta vegada però, l’autor no ha estat gents lúcid. Ha plantejat un discurs fàcil, carregat d’estereotips i fàcil de rebutjar si vius a Catalunya, hi pagues els impostos i tens dos dits de front.

Mentre Pérez-Reverte ens parlava d’educació, de biblioteques i d’arcaics arguments típics de l’espanyolisme totalitari, el secretari General de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, ens parlava de dades objectives.

El sindicalista Álvarez comentava que "un país que produeix prop del 20% del que produeix Espanya, que té el 16% de la població, que paga a la vora del 22-25% dels impostos que recapta l'Estat... és un país que pot pagar-se les seves pensions", per exemple. El secretari General de la UGT no ha volgut entrar en si està a favor o en contra de la independència però ha afirmat que només “estic constatant una cosa, una realitat poc discutible".

Potser el senyor Arturo Pérez-Reverte necessita una biblioteca o una formació molt sòlida per saber interpretar aquestes dades, però a Catalunya la majoria de ciutadans les poden entendre sense ser manipulats, mal educats o tant cretins com algú altre.

Article publicat a directe!cat