La “Carreterina” és un simple pot de caramels vinculat a una pàgina web de caràcter lúdic i pedagògic. Amb indicacions i contraindicacions desenfadades, a la web es troba l’esbós del camí a la plenitud política, a la plena llibertat.
Aquests fàrmacs serviran per a que Catalunya ja no tingui més ministres al govern d’Espanya, i és que per aconseguir aquest fet es poden fer tres coses ben diferents. Anar a Madrid amb el cap baix i els pantalons ben avall, com hi va en Josep Antoni Duran i Lleida. Anar-hi motivat i convençut però demostrant que no pots desempallegar-te de la teva poca traça, com és el cas d’en Celestino Corbacho. O aplicant la tercera via, deixar de tenir ministres catalans al govern espanyol assolint la independència i decidint de veritat i des de casa.
El president de Reagrupament, Joan Carretero, deia l’altre dia en una conferència a Sant Cugat, que de moment “a Madrid només s’hi ha d’anar a dir que no”. Està clar que des del govern espanyol mai podrem decidir. Siguem conseqüents i si volem votar pressupostos, seleccions catalanes oficials, si volem parlar català a Europa, si volem gestionar les nostres coses, defensar els nostres interessos... només cal obrir els ulls i votar en clau catalana, votar independència.
Web Carreterina
Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat a directe!cat
2 comentaris:
Me trague todo lo de los presupuestos, x mi educación familiar, no puedo decir q tenga un sentimiento independentista ni d habla catalana, xo mi educación critica en el liceo francés,( al q me llevaron xa q no me educaran en catalán, si llegan a saber lo q da el sentido común, a pesar d la lengua, habría ido a teresinas, q ya se arrepienten) y mis ganas d verdad y de justicia, me abren los ojos. Es infumable, inviable, este halo curte arcaico q se arrastra. En cat hay pensamiento, trabajo, propuestas..q nos dejen ser y punto. No solo lo digo a nivel político, mi sentimiento es d derecho, personal, humano, nacional y universal. Es un hecho y un derecho. Me gusta tu blog
Me trague todo lo de los presupuestos, x mi educación familiar, no puedo decir q tenga un sentimiento independentista ni d habla catalana, xo mi educación critica en el liceo francés,( al q me llevaron xa q no me educaran en catalán, si llegan a saber lo q da el sentido común, a pesar d la lengua, habría ido a teresinas, q ya se arrepienten) y mis ganas d verdad y de justicia, me abren los ojos. Es infumable, inviable, este halo curte arcaico q se arrastra. En cat hay pensamiento, trabajo, propuestas..q nos dejen ser y punto. No solo lo digo a nivel político, mi sentimiento es d derecho, personal, humano, nacional y universal. Es un hecho y un derecho. Me gusta tu blog
Publica un comentari a l'entrada